Arxiu d'etiquetes: segle XII

Alï ibn Ishäq ibn Gäniya

2 Respostes

(Illes Balears, segle XII)

Fill del valí almoràvit Ishäq ibn Gäniya. Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muhammad ibn Ishäq ibn Gäniya quan aquest s’inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abü Ya’qüb al-Mansür.

Amb l’esquadra capturada a Ibn Ruburtayr, substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrïqiyya i entrà a Bugia (1184), després de nomenar regent de les illes el seu germà Talha.

Mentrestant, Ibn Ruburtayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muhammad recuperà el govern i reconegué l’almohade al-Mansür.

Ahmad ibn -varis-

Deixa un comentari

Ahmad ibn Abdal·la ibn Hafs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – 1248)  Metge i escriptor àrab.

Ahmad ibn Arun ibn Jafar ibn At al-Nafsi  (País Valencià, segle XII – Àsia, segle XIII)  Escriptor àrab. Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Passà després a Orient, on es dedicà a l’ensenyament i publicà algunes obres de mèrit.

Ahmad ibn Maad ibn Isa ibn Guaquis Abtogili  (Dénia, Marina Alta, segle XII – ?, segle XII)  Escriptor àrab. Deixà almenys tres obres conegudes. Visqué dos anys a la Meca.

Ahmad ibn Muhammad al-Maisumi  (illa del Xúquer, segle XII – ?, segle. XII)  Escriptor àrab. Excel·lí com a poeta. Fou governador de València en temps dels almohades.

Agnès de Rosselló

1 Resposta

(Catalunya Nord ?, segle XI – segle XII)

Dama. Muller de Girard I, comte del Rosselló. Fill seu seria el comte Gausfred III.

Àger, Ramon Berenguer d’ -varis-

Deixa un comentari

Ramon Berenguer d’Àger  (Catalunya, segle XII)  Noble. En 1143 fou un dels signants de la instauració a Catalunya de l’orde del Temple.

Ramon Berenguer d’Àger  (Urgell ? , segle XII – segle XIII)  Noble. Era personatge importat al comtat d’Urgell. Fou un dels marmessors del comte Ermengol VIII, mort el 1209.

Àger, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Noble. En 1194 fou un dels garantidors dels acords entre Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Monells, Berenguer de

4 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. Probablement germà de Ramon. Des del 1153 tingué entrada al consell de govern de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Hi actuà molt el 1160.

Fou el pare del bisbe de Tortosa, Ponç de Monells.

Moliner, Pere

Deixa un comentari

(Urgell, segle XII)

Cavaller. Amb les forces del comte Ermengol VI d’Urgell que ajudaren les de Ramon Berenguer IV de Barcelona, participà el 1149 a la presa de Lleida.

Contribuí a la repoblació de la ciutat. Anys després hi rebé un hospital que existia al carrer major.

Mediona, Pere Asbert de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, formant a les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona que actuaren combinades amb les d’Ermengol VI d’Urgell.

Matel·la dels Baus

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XII)

Vescomtessa de Bearn i comtessa de Bigorra. Possiblement era cosina germana d’Alfons I de Catalunya.

Fou casada primerament amb el vescomte Pere I de Bearn (mort l’any 1153), i després amb el comte Cèntul III de Bigorra (mort vers el 1185).