(Illes Balears, segle XII)
Governador almoràvit de les Balears (vers 1165-vers 1183). Succeí al seu pare després d’un complot palatí i mantingué fidelitat als almoràvits durant la invasió almohade de la Península.
Fonamentà la prosperitat econòmica del seu govern en la pirateria, de la qual els cristians, especialment els barcelonins, patiren les conseqüències.
El seu fill i successor, Muhammad ibn Ishäq ibn Gäniya, reconegué la sobirania almohade.
(Girona, segle XII)
Poeta hebreu. Autor d’una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals.
Fou el pare de Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí.
(País Valencià ?, segle XI – segle XII)
General almoràvit. Fill de Yusuf ibn Tasfin. Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí (1092-1115).
Un grup de notables valencians li oferí el govern per tal de destronar al-Qadir (1092), però no ho aconseguí (bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira), així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid.
Comandà les forces almoràvits que sortiren de València (1114) cap al Llobregat i foren derrotades pels catalans al congost de Martorell.
Bernat de Gurb (Catalunya, segle XII) Noble. Participà a l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Bernat de Gurb (Catalunya, segle XIII) Noble. Germà del futur bisbe Arnau. Participà amb Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca. A l’assalt decisiu de la capital, el 31 de desembre de 1229, fou el segon dels cavallers que entraren a la ciutat.
Oliver Bernat de Gurb (Catalunya, segle XI) Magnat. Fill de Bernat Sendred. Vengué a Ramon Berenguer III de Barcelona, el 1072, els castells de Montclar, Piles i Benviure.
Guillem (Catalunya, segle III) Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l’any 210 al 222.
Guillem (Catalunya, segle V – Barcelona, 438) Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l’heretgia arriana.
Guillem (Catalunya, segle X) Fill d’Ermengol I d’Urgell. Morí jove.
Guillem (Catalunya, segle XI) Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove.
Guillem (Catalunya, segle XII) Prelat. El 1198, essent bisbe d’Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges.
Guillem (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1230) Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.
Guillem (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1240) Abat de Besalú. El seu abadiat s’estengué del 1233 al 1240.
Guillem (Catalunya, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1266) Abat del monestir de Besalú (1252-66). El tercer dels homònims que ocuparen l’abadiat al segle XIII.
(Catalunya, segle XII – Girona ?, segle XII)
Prelat. Era bisbe de Girona. El 1198, precisament per a la seva seu, fou celebrada l’assemblea que proclamà la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges.
Arnau de la Guàrdia (Catalunya, segle XII) Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.
Berenguer de la Guàrdia (Catalunya, segle XII) Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).
Bernat Guàrdia (Girona, segle XIV – segle XV) Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.
Bernat de Guàrdia (Urgell, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.
Pere Jaume de Guàrdia (Catalunya, segle XV) Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.
Ramon Berenguer de Guàrdia (Catalunya, segle XII) Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).
(Catalunya, segle XII)
Monjo camaldulenc i canonista. Compilador del Decret, és considerat l’iniciador del dret canònic.
Fou designat arreu com el Magister.
Fortuny (Catalunya, segle X – Lleida ?, segle X) Prevere. Jutge de tots els cristians de la regió de Lleida, sota el domini del visir Zamega. El 987 definí el plet entre els homes d’Aguinaliu i de Jusseu, al terme de Benavarri.
Fortuny (Catalunya, segle XI – segle XII) Magnat. Era padrastre de Bernat Amat de Claramunt, pel seu matrimoni amb Beatriu, vídua de Deudonat de Claramunt. El 1119, vist el fracàs del seu fillastre en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a ell i a la seva muller.
(Foixà, Baix Empordà, segle XII – Catalunya, segle XIX)
Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d’Empúries.
El primer personatge documentat és Guillem de Foixà (Catalunya, segle XII) Varvassor de Foixà (mitjan segle XII). Fou succeït pels seus fills:
Bernat (I) de Foixà (Catalunya, segle XII) Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Arnau (I). Morí sense descendència.
Arnau (I) de Foixà (Catalunya, segle XII – 1209) Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Bernat (I). Seguí la cort reial i testà el 1209.
El seu fill i successor fou: Bernat (II) de Foixà (Catalunya, segle XIII – vers 1259) Tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens. Fou pare d’Arnau (II) de Foixà i de fra Guifré.
Dades dels Països Catalans 