Arxiu d'etiquetes: segle XI

Barberà, Ramon de -varis-

Deixa un comentari

Ramon de Barberà  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Destacà a la cort del comte Berenguer Ramon II de Barcelona. Mostrà gran enemistat envers el Cid, del qual es burlà públicament en algunes ocasions. La seva actitud causà part dels ressentiments que inclinarien el Cid a combatre el comtat de Barcelona.

Ramon de Barberà  (Reus, Baix Camp, segle XIII – Catalunya, segle XIII)  Eclesiàstic i canonista. Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida. Alfons II de Catalunya li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa. Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest.

Ramon de Barberà  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a la campanya per desposseir Jaume III de Mallorca, el 1344. Un cop ocupada la vila de Cotlliure, Pere III el Cerimoniós el nomenà cap de la nova guarnició de la plaça.

Balsareny, Guifre de

6 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XI)

Magnat i senyor de Balsareny. Es casà amb Emma-Ingilberga de Besora, germana del famós pròcer Gombau I de Besora.

N’hagué sis fills, dos d’ells d’esdevenidor brillant: Guisla, que es casaria en primeres núpcies amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona i en segones amb el vescomte barceloní Udalard II, i Guillem, que fou bisbe de Vic.

Una altra filla, Ermessenda de Balsareny, es casà amb Sunifred (II) de Lluçà.

Arnau -varis bio-

2 Respostes

Arnau  (Catalunya, segle X – segle XI)  Monjo del monestir de Ripoll. Fou col·laborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Oliba li cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.

Arnau  (Catalunya, segle XI – abans 1050)  Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut el 1050.

Arnau  (Catalunya, segle XIII)  Joglar. Fou un dels més destacats a la cort de Pere II el Gran.

Arnau  (Perpinyà, segle XIII – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle XIV)  Pintor. L’any 1300 era establert a Sant Joan de les Abadesses.

Arnau  (Perpinyà, segle XIV)  Pintor. Actiu a la Seu d’Urgell, a qui s’ha volgut identificar amb el mestre d’Estamariu. Se li atribueixen diverses arques funeràries amb decoració pictòrica, conservades a la catedral d’Urgell.

Arbert

1 Resposta

(Catalunya, segle XI – Barcelona ?, segle XI)

Magnat. A la darreria del segle XI fou veguer del Castell Vell de Barcelona.

Anglesola -varis/es bio-

24 Respostes

Beatriu d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Germana de Ramon d’Anglesola. Filla de Guillem IV d’Anglesola i de Beatriu de Pallars. Mare d’Hug II de Cardona.

Berenguer Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XI)  Primer senyor del castell i baronia d’Anglesola. Fundador, per concessió de Ramon Berenguer III de Barcelona, de la baronia d’Anglesola (1079). Fou pare d’Arnau Berenguer d’Anglesola.

Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Simó de Montcada. senyor d’Albalat i vuitè senescal del regne entre els pertanyents a aquest llinatge. En tingué només una filla, Constança de Montcada, que es casaria amb Berenguer de Vilaragut.

Cecília d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Muller de Pere Ferrandis d’Híxar, senyor d’Híxar, d’una branca reial bastarda, ja que era nét de Jaume I. El seu marit contreia segones núpcies amb aquest matrimoni. Fills seus foren Alfons Ferrandis i Marquesa Ferrandis d’Híxar.

Constança d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. Filla d’Hug II d’Anglesola i de Sibil·la d’Anglesola.

Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – vers 1362)  Nét de Ramon I d’Anglesola. Senyor de Castellolí, Savallà, Guialmons, les Piles, Rubió, Marmellar i Montlleó, segurament com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III de Catalunya en la guerra dels Dos Peres (1358).

Magdalena d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla de Hug II d’Anglesola i d’Elieta de Rocabertí. Muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Castre i de Peralta.

Ramon Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Fundador de la línia de Vallbona. Germà d’Arnau i de Berenguer Arnau, rebesavi d’Arnau III d’Anglesola.

Sibil·la d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – 1393)  Germana de Berenguer IV d’Anglesola. Última de la línia d’Anglesola. Casada vers el 1360 amb Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp. La seva herència passà a la seva filla Constança.

Anglesola, Arnau d’ -varis-

7 Respostes

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Fill de Berenguer Gombau. El comte Ramon Berenguer III de Barcelona li cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge (Segrià) i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer (1105).

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Noble. Probablement fill de Berenguer I. Pel gener de 1150 fou un dels signants de la carta de població de la ciutat de Lleida, que havia estat conquerida tres mesos abans, per atorgament dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Arnau Berenguer havia contribuït segurament a la conquesta.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Tercer senyor de la baronia d’Anglesola. Iniciador de la línia d’Anglesola. Nét de Berenguer Gombau. Pare de Bernat I d’Anglesola.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fou servidor del comte Àlvar I d’Urgell. En 1256 actuà de testimoni al casament d’aquell amb Cecília de Foix.

Arnau III d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV ?)  Rebesnét de Ramon Arnau. Darrer titular de la línia de Vallbona.

Almoina, Pia

7 Respostes

(Països Catalans, segle XI – segle XIX)

Institució de beneficència. Habitual en certs bisbats.

A Barcelona fou molt popular i disposava de rendes abundants, desaparegué amb les lleis de la desamortització. La de Girona, en un imposant edifici de façana gòtica del segle XV, fou creada el 1228.

També n’hi havia a València, fundada el 1303 i coneguda amb el nom d’Almoina d’En Conesa, i a Palma de Mallorca.

Alï ibn Mugahid

5 Respostes

(País Valencià ?, segle XI)

Rei de Dénia (1044-76). Fill i successor de Mugähid.

Fou tolerant amb els súbdits cristians i mantingué bones relacions amb el comtat de Barcelona.

Fou derrotat pel rei Ammad I al-Muqtadir de Saragossa, que s’annexionà el regne.

Adelaida de Provença

3 Respostes

(Provença, França, segle XI – Catalunya ?, segle XI)

Muller del comte Guillem I de Besalú.

Fills de la seva unió foren els successius comtes Guillem II i Bernat II.

Adelaida de Carcassona

Deixa un comentari

(Carcassona, França, segle XI – Catalunya Nord, segle XI)

Dama. Primera muller del comte Guillem I de Cerdanya, al qual transferí els seus discutits drets al comtat de Carcassona-Rasès.

El 1067, tanmateix, els vengueren a Ramon Berenguer I de Barcelona per 4.000 mancusos d’or.