Indret de l’antic municipi de Tredòs, a la ribera de l’Aiguamog, més amunt del salt d’Aigoestortes, situat sobre els banys de Tredòs.
És un parc natural d’aigües quietes, voltat de bosc de pins i d’avets (1.820 m alt).
Aigoestortes
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: rius
Aiguamog, l’
Riu, afluent esquerrà del riu de Ruda, de l’antic terme de Tredòs. És alimentat per 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall.
Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la ribera d’Aiguamog, com a vall ampla i de pendent molt suau, especialment a l’indret conegut com a Aigoestortes.
Després del salt d’Aigoestortes, passa pels banys de Tredòs i, ja més encaixat, aconsegueix el riu de Ruda.
Abella -Ripollès-
Poble. A l’esquerra de la riera d’Abella, afluent, per la dreta, del Ter.
Església de Santa Llúcia, romànica.
Ulldemolins (Priorat)
Municipi del Priorat (Catalunya): 38,17 km2, 650 m alt, 395 hab (2017)
Situat al nord de la comarca, al límit amb les Garrigues i la Conca de Barberà, a la vall del Montsant (o riu d’Ulldemolins). Força accidentat pels vessants de les serres de Montsant i de la Llena.
Agricultura de secà; el conreu més estès és el d’oliveres; segueixen en importància la vinya, els cereals, els ametllers i els avellaners. Avicultura. Indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Àrea comercial de Reus.
El poble és al vessant d’un tossal enlairat a la riba dreta del riu de Montsant; església parroquial de Sant Jaume; al cim del nucli hi ha l’ermita de la Mare de Déu de Loreto (segle XVIII).
El municipi comprèn, a més, l’antiga partida del Coll de Mònecs, el congost de Fraguerau i les ermites de Santa Magdalena d’Ulldemolins, de Sant Antoni i Santa Bàrbara d’Ulldemolins i de Sant Bartomeu.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa
Torre de l’Espanyol, la (Ribera d’Ebre)
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 27,90 km2, 164 m alt, 634 hab (2017)
Situat als vessants septentrionals de la serra del Tormo i als meridionals de la serra del Rovelló, a l’esquerra de l’Ebre, drenat pel seu afluent, el riu de la Torre, que neix al sector oriental del terme, a les ribes del barranc de Vinebre, al límit amb el Priorat. El sector muntanyós és cobert de pasturatges, garriga i boscs.
Predomina l’agricultura de secà (olivera, vinya) sobre la de regadiu (hortalisses, patates i cereals), que aprofita aigües derivades de l’Ebre i de fonts. La majoria de les explotacions agràries són d’extensió mitjana. Ramaderia de llana i avicultura. Compta amb una cooperativa agropecuària. Petita indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Població en descens.
El poble, d’origen islàmic, és en una elevació al vessant esquerra de la vall de la Torre; església parroquial de Sant Jaume.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Saldes (Berguedà)
Municipi del Berguedà (Catalunya): 66,40 km2, 1.215 m alt, 275 hab (2017)
Situat al peu del Pedraforca, prop del riu de Saldes, al nord-oest de la comarca. El territori és molt accidentat, amb el Pollegó Superior del Pedraforca (2.497 m alt) com a punt més elevat.
Es conrea una petita part de la superfície total (farratges, patates i cereals), la resta del territori es poblada sobretot per boscos de pins i, en menor quantitat, per faigs i avets. Important ramaderia; sobretot la producció lletera. Mines de carbó. Àrea comercial de Berga.
Al poble hi ha el castell de Saldes, restaurat en part, amb església romànica. Centre excursionista. Ruïnes de l’antic monestir de Sant Sebastià de Sull.
El terme també té com a agregats els pobles de Maçaners i l’Espà. el llogaret de Molers i el santuari de Gresolet.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Organyà (Alt Urgell)
Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 12,53 km2, 558 m alt, 801 hab (2017)
Situat a la dreta del Cabó i del Segre, prop del seu aiguabarreig, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, al peu de les serres de Sant Joan i de Prada i de la muntanya de Santa Fe d’Organyà, al sud de la Seu d’Urgell.
Els principals conreus de secà són els cereals i la vinya, seguits per l’olivera. El regadiu és possible gràcies als regatges derivats de la font Bordonera, i es dedica principalment a prats per al bestiar. Té importància la ramaderia (vaquina, per a aprofitament de la llet). Explotació forestal (pinassa, pi roig, pi negre); hi ha serradores. Indústria hotelera. Subàrea comercial de la Seu d’Urgell, dependent de Lleida. És el centre de la Ribera d’Organyà.
La vila és a la dreta del Segre. Celebra tradicionalment mercat i fires de bestiar. A l’església de Santa Maria s’hi establi el priorat d’Organyà. Al segle XV figura com a quarter d’Organyà del comtat de Castellbó. A la rectoria d’Organyà fou trobat el manuscrit de les anomenades Homilies d’Organyà.
El municipi comprèn, a més, el santuari de Santa Fe d’Organyà.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol
Odèn (Solsonès)
Municipi del Solsonès (Catalunya): 114,38 km2, 1.130 m alt, 256 hab (2017)
Situat al vessant meridional de la serra d’Odèn, a l’est de la serra del Port de Comte, drenat per la ribera d’Odèn, al nord-oest de Solsona. El terme és accidentat i drenat per la capçalera de la ribera Salada. El territori és en part boscat i cobert de prats naturals.
L’agricultura és limita la 10% del terme (cereals, patates i farratges). L’economia es basa, però, en la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), que aprofita les pastures naturals. Àrea comercial de la Seu d’Urgell. Disseminació total de la població.
El poble és situat al voltant de l’església parroquial (Santa Cecília) i de l’antic castell d’Odèn.
El terme comprèn, a més, els pobles i antics termes de la Móra Comdal, el Sàlzer, la Valldan, Canalda i Cambrils; la quadra d’Encies; el llogaret de Llinars, i les caseries de Montnou i dels Solers.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Masarac (Alt Empordà)
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 12,55 km2, 85 m alt, 289 hab (2016)
Situat entre el riu d’Anyet i el riu de Masarac, subafluents de la Muga, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, al sector dels terraprims, al nord de Figueres. El relleu és accidentat pel turó de l’Altrera, un dels darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, amb suredes i arbres de ribera.
L’explotació forestal, amb l’agricultura de secà (el principal és la vinya, seguit per les oliveres) i la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), són les bases de l’economia local. Àrea comercial de Figueres.
El poble domina per la dreta la riera d’Anyet; l’església de Sant Martí és pre-romànica (segles VIII-IX), reformada al segle XII (adoptà una aparença romànica). L’església parroquial és la de l’antic monestir de Santa Maria de l’Om, a llevant del poble.
Dins el terme hi ha el poble de Vilarnadal i el veïnat del Priorat.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Llobregat, el
(Catalunya)
Riu del vessant mediterrani, el més important del territori per la seva longitud (170 km) i per l’extensió de la seva conca (5.450 km2), si hom exclou l’Ebre.
Neix al Prepirineu, a l’est de la serra del Moixeró, a uns 1.300 m alt. Les seves fonts són al sud-oest de Castellar de N’Hug; constitueixen un típic exemple de fenomen càrstic i hidrològic en emergir per entre les diàclasis de les calcàries devonianes de forma esglaonada; el seu cabal ha variat molt en els últims 50 anys.
Discorre en línia recta, pren la direcció nord-sud, i travessa transversalment cinc de les grans unitats fisiogràfiques catalanes orientades en sentit est-oest (Prepirineus, Depressió Central Catalana, Serralada Prelitoral, Depressió Prelitoral i Serralada Litoral), salvant els estrets congosts de Fígols, Monistrol i Martorell.
Travessa les comarques del Berguedà, el Bages i el Baix Llobregat i passa per les poblacions de Gironella, Sallent, Martorell i el Prat de Llobregat entre d’altres. Desemboca al Mediterrani formant un petit delta, entre Montjuïc i el massís de Garraf, que arriba 10 km cap a l’interior (fins a Sant Boi de Llobregat).
La seva progressió fou molt lenta al llarg dels primers cinc decennis del s XX, fins que el dèficit de cabal i especialment d’aportacions sòlides anul·là l’avanç i començà a retrocedir per efecte de l’erosió marina. El curs a la desembocadura ha canviat diverses vegades d’orientació, com ho demostra l’existència dels estanys del Remolar, de la Ricarda, etc. L’existència de fortes revingudes, amb una periodicitat d’uns 30 anys (segons dades estadístiques), obligà a la canalització de l’últim tram del Llobregat.
L’expansió de les instal·lacions aeroportuàries de la ciutat de Barcelona ha obligat a projectar el desviament de l’actual desembocadura, amb un seguit de mesures correctores, per tal de preservar un indret de tan difícil equilibri ecològic. El curs del riu és a prop d’assolir el perfil d’equilibri; fins que arriba al delta, el pendent és molt acusat, sobretot en els últims 23 km (de Martorell al mar), on descendeix 44 m (2 m/km), la qual cosa fa que el sector del delta tingui un pendent excepcional. El seu cabal és important: 4,17 m3/segon a Guardiola de Berguedà, al sector de capçalera, i 19,33 m3/segon a Sant Vicenç de Castellet, al curs mitjà.
Es sotmès a una notable irregularitat interanual, especialment visible en els sectors mitjà i baix. El règim és de tipus nivopluvial atenuat, amb un màxim marcat (maig-juny) i dos mínims, un d’estiuenc (agost-setembre) i l’altre hivernal (gener); són notables les crescudes freqüents, sobretot per l’octubre, que sovint provoquen inundacions. Drena quasi la totalitat de les regions de Manresa i de Barcelona; els principals afluents són els de la dreta: riera de Saldes, el Bastareny, riera de Merola i, sobretot, el Cardener i l’Anoia; per l’esquerra rep les rieres de Merlès, Gavarresa, Calders i Rubí.
Les seves aigües són aprofitades per a l’agricultura al pla de Bages, mitjançant la sèquia de Manresa, per a la indústria al Berguedà (canal industrial de Berga), al Baix Llobregat i al Bages, i finalment per al subministrament d’aigua a Barcelona i la seva àrea; a les seves ribes van néixer les primeres indústries tèxtils catalanes, que donaren lloc a la creació d’un cèlebre corredor industrial (colònies industrials, preferentment tèxtils).
La seva vall ha servit per a l’establiment de comunicacions entre les diferents unitats fisiogràfiques catalanes.
Dades dels Països Catalans 