Arxiu d'etiquetes: rius

Ebre, delta de l’

64 Respostes

(Baix Ebre / Montsià)

Entrant de la costa del sud de Catalunya, entre les dues comarques, que origina el riu Ebre a la seva desembocadura per les aportacions al·luvials damunt una extensa plataforma submarina.

Té una extensió d’uns 320 km2 (220 km2 de terra consolidada i 100 més entre aiguamolls, basses i illes) i una penetració, Mediterrània endins, d’uns 25 km2.

Antiga ria -en època romana, Tortosa era un port marítim-, a partir del s IV comença la construcció del delta. Actualment, presenta una forma lobulada, rematada a la banda més sortint pel cap de Tortosa, a l’illa de Buda, amb dues banyes: la del Fangar i la dels Alfacs, dirigides respectivament cap al nord-oest i sud-oest, que tanquen dos golfs de poca fondària. El 1983 va ser declarat Parc Natural.

La població del delta es distribueix en quatre municipis: Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. La major part de les terres deltàiques són conreades i es dediquen, sobretot, al conreu de l’arròs, bé que també hi ha farratges, hortalisses i arbres fruiters.

Depressió Central Catalana

77 Respostes

(Catalunya)

(o Depressió de l’Ebre) Gran depressió de l’Ebre, comprès entre els Pirineus, al nord, la Serralada Transversal, a l’est, i la Serralada Prelitoral, al sud-est.

Emplenada, com la resta de la depressió, de sediments terciaris, presenta un relleu no gaire horitzontal; predominen, cap a l’est, les formes tabulars formades per cingleres calcàries eocèniques, molt retallades pels rius que circulen transversalment per la depressió menyspreant l’orientació natural del relleu i presentant alguns casos típics d’epigènesi.

Quant a la composició dels materials, s’hi poden distingir dues zones ben definides: una part oriental, amb materials tous i margues blaves que dominen les planes i conques perifèriques (Conca de Barberà, Osona i Anoia); i una part més occidental, amb domini de les argiles quaternàries, disposades horitzontalment i recobertes posteriorment amb les aportacions al·luvials del Segre, el Cinca, les Nogueres i l’Ebre.

Del seu caràcter interior i deprimit deriva per a la regió un clima de tendència continental que presenta fenòmens acusats d’inversió tèrmica, que fan encara més durs els seus trets climàtics. Aquestes inversions donen lloc a espesses boires matinals a l’hivern. Les precipitacions són febles (300-600 mm) amb màximes equinoccials. A l’estiu les altes temperatures provoquen una forta evaporació i l’aridesa és forma cap al sector de Lleida.

Els rius, procedents la major part dels Pirineus, travessen la depressió de nord a sud. Els del cantó oriental desemboquen directament a la Mediterrània després de tallar, formant típics congostos epigènics, les serres prelitorals (Llobregat); els del cantó occidental (Segre i afluents) desemboquen a l’Ebre.

Demogràficament és, després del Pirineu, una de les àrees menys poblades de Catalunya; la població es concentra a les conques més baixes, mentre que els altiplans resten pràcticament deshabitats. Les activitats econòmiques, doncs, estan concentrades en els nuclis urbans de tradició: Lleida, Manresa, Vic i Igualada.

Cervera (Segarra)

219 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Segarra (Catalunya): 55,19 km2, 548 m alt, 9.013 hab (2016)

mapa segarra(o Cervera de Segarra)  Situat a la vall de l’Ondara o riu de Cervera.

Els conreus, base de l’economia local, ocupen gran part de la superfície del terme. La ramaderia, l’avicultura, la indústria i sobretot el comerç, que aglutina diverses fires, complementen l’oferta econòmica del municipi.

pobl_cerveraLa ciutat, important conjunt històric i monumental, conserva part de les muralles de l’antic castell de Cervera. Hi destaquen sobretot la plaça Major, porticada, l’edifici barroc de l’ajuntament, l’església de Santa Maria, gran basílica gòtica dels segles XIV- XV, el majestuós edifici barroc i neoclàssic de la Universitat de Cervera, únic al Principat entre el 1718 i el 1842, el Museu Etnogràfic del Blat i de la Pagesia i el Museu Duran i Sanpere, d’arqueologia i història local. Des del segle XV es representa La Passió de Cervera. Fora ciutat hi ha l’església romànica de Sant Pere Gros.

El municipi comprèn el poble de Vergós de Cervera i l’antic terme de la Prenyanosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festa de l’Aquelarre

Cabó (Alt Urgell)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 80,33 km2, 768 m alt, 92 hab (2016)

0alt_urgell(ant: Caboet, o la Vall de Cabó)  Situat a la dreta del Segre, sota la serra del Boumort, al nord-est de Lleida, a la vall de Cabó, afluent del Segre per la dreta, al peu de la serra de Prada. El territori, força accidentat, és ocupat en bona part per boscos de pi roig i pastures.

La base econòmica del municipi és la ramaderia bovina (dedicada a la producció de llet), complementada per l’agricultura de secà: farratges, ordi i civada. Central elèctrica. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble, estès a banda i banda del riu de Cabó, és dominat per l’església romànica de Sant Serni, antiga església parroquial, que posteriorment ha estat substituïda per un nou temple (Sant Isidre i Sant Serni).

El terme comprèn, a més, el petit enclavament de Fontanet, dins el terme d’Organyà, els pobles del Vilar de Cabó (on hi ha un pont de pedra d’origen medieval), Senyús i el Pujal d’Organyà, el llogaret d’Ares, la caseria de Cap de la Vall i els antics termes de Favà i Montellà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bausen (Vall d’Aran)

10 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 17,72 km2, 931 m alt, 64 hab (2016)

0vall_aranSituat just a la frontera amb el territori francès, al peu de la serra de Vacanera, a l’esquerra de la Garona, al nord de Lleida. El terreny, força accidentat, és drenat pel riu de Bausen, afluent de la Garona, i és cobert de pinedes, fagedes i avetars; també té bons prats naturals.

S’hi cultiven cereals, patates i farratges, però l’activitat principal es la cria de bestiar vaquí i oví, que aprofita les pastures d’altura i l’explotació forestal. Hi ha uns jaciments miners avui pràcticament abandonats, així com també una serradora i, al caseriu de Pontaut, una central hidroelèctrica. Àrea comercial de Viella.

El poble és situat en un coster, damunt la riba esquerra del riu de Bausen; l’església parroquial de Sant Péir Ad Vincula, del segle XVIII, conserva una estela cinerària romana.

Dins el terme hi ha el lloc fronterer del Pont del Rei (Et Pònt det Rei).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arsèguel (Alt Urgell)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 10,59 km2, 950 m alt, 83 hab (2016)

0alt_urgellEstès per la vall baixa del riu Arsèguel o de Cadí, al vessant nord de la serra de Cadí, en gran part a l’esquerra del riu Segre, al nord-est de Lleida. El relleu és força accidentat; hi abunden les pinedes de pi roig i les rouredes.

L’activitat econòmica dominant és la ramaderia bovina, complementada per l’explotació forestal i l’agricultura de regadiu, principalment per a l’obtenció d’herba per al bestiar boví. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble conserva alguna resta de muralla; hi destaca l’església parroquial de Santa Coloma, ja esmentada l’any 839. Actualment, per l’agost, hi té lloc una trobada d’acordionistes del Pirineu, de gran atractiu turístic, així com el Museu de l’Acordió d’Arsèguel.

Dins el terme es troba l’hostal del Pont d’Arséguel.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arbolí (Baix Camp)

9 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 20,78 km2, 714 m alt, 125 hab (2016)

mapa baixcampSituat a l’extrem nord-oest de les muntanyes de Prades, a la dreta del riu d’Arbolí, afluent del Siurana, i al nord-oest de Tarragona. Tres quartes parts del territori, molt accidentat, són ocupades per pinedes i brolles. Hi destaca el puig de Gallicant (1.008 m), de forma cònica, i el coll d’Alforja.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’avellaner. Algunes granges d’aviram i de bestiar porcí són el complement de l’agricultura. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha experimentat durant el segle XX una important devallada.

Dins el terme hi ha el caseriu de Gallicant i alguns masos, com el mas d’en Vinyes. Al cingle Blanc hi ha un grup de cases on han estat trobades restes prehistòriques d’origen indoeuropeu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Abella de la Conca (Pallars Jussà)

18 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 78,27 km2, 956 m. alt, 181 hab (2016)

mapa pallarsjussaSituat a l’est de la conca de Tremp. De relleu parcialment muntanyós amb zones planes a les valls dels rius Abella, Carreu i Rialb. A la part muntanyosa del terme, pastures i boscos de pins, roures i alzines.

L’agricultura de secà és, juntament amb la ramaderia ovina, la base econòmica del municipi.

El poble, assentat a la zona baixa d’un coster, té part de les cases, moltes d’elles abandonades, semi-excavades a la roca. Església parroquial de Sant Esteve, d’estil romànic, d’on és original el famós retaule gòtic de Santa Maria, pintat per Pere Serra cap al 1375 i actualment al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.

El municipi comprèn, a més, els pobles i caserius de Bóixols, la Rua, Faidella, Carreu, Capdecarreu i la Torre d’Eroles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques