Poble. Té una església parroquial dedicada a Sant Sadurní.
Es troba a la vall de Baiasca, d’origen glacial, encaixada i suspesa, coberta de bosc i drenada pel riu de Baiasca, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.
Baiasca
7 Respostes
Arxiu d'etiquetes: rius
Avellanos
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble (1.376 m alt) de l’antic municipi de Benés (Alta Ribagorça), situat a la dreta del riu d’Avellanos, afluent, per l’esquerra, del riu de Manyanet.
La seva església depèn de la de Castellnou d’Avellanos.
El segle XIX formava un municipi amb aquest darrer poble i Vilancós.
Àrreu -Pallars Sobirà-
Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.
L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).
Aro, vall d’
(Castell-Platja d’Aro / Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Fossa tectònica, entre els dos municipis. Limitada al sud pel massís de les Gavarres, i que talla obliquament d’est a oest la serralada Guíxols. Aquesta vall és drenada pel riu d’Aro (o Ridaura).
La seva façana marítima és la llarga platja d’Aro (o de la vall d’Aro), a l’extrem septentrional de la qual ha sorgit, gràcies al turisme, la nova població de Platja d’Aro.
Arnera
Veïnat i antic terme, situat entre la Muga, el riu d’Arnera i els termes de Maçanet de Cabrenys i de Sant Llorenç de la Muga. Hi havia hagut una església prop de la masia de can Lluís d’Arnera, vora el riu.
El riu d’Arnera neix a la font de l’Arç, sobre el puig Moixer, dins el terme de Maçanet de Cabrenys. Després de rebre, per l’esquerra, la riera d’Ardenya i el Rinadal, aflueix, per l’esquerra, a la Muga, a l’indret anomenat la Muga Torta.
Arija, l’
Riu del Pre-pirineu,
Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, dins el terme de Gombrèn, segueix la direcció nord-est – sud-oest fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet, al municipi de Castellar de N’Hug.
Segueix després la direcció sud-est – nord-oest, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat.
La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija, prop del coll de Merolla.
Arenes, riera de les -Vallès Occidental-
Curs d’aigua estacional. La capçalera es troba al vessant meridional del coll d’Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages).
La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les aigües d’aquesta riera, tributària del Llobregat a través de la riera de Rubí, de les del Ripoll, afluent del Besòs.
A Matadepera mateix, aquesta aresta hidrogràfica es confon amb la mateixa vora esquerra de la riera.
El 1962 el desbordament d’aquesta riera causà importants destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí.
Arbúcies, riera d’
(Selva)
Riu de 25 km de longitud.
Neix a les terres silúriques del Montseny, als vessants orientals del turó de Sesportadores; al seu naixement pren el nom de torrent de Rigrós, però, immediatament rep el nom de riera Gran; es dirigeix vers l’est, per terreny granític, i després de passar per la vila d’Arbúcies, prop de la qual s’uneix, per l’esquerra, amb la riera Xica, continua cap al sud-est.
Després de rebre, igualment per l’esquerra, el riu de Cós i de passar encaixada pel terme de Sant Feliu de Buixalleu, arriba a la plana propera a Hostalric, on desemboca per l’esquerra, a la Tordera.
Aravó, riu d’
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
(o riu de Querol) Riu de les dues comarques, de 30 kms de longitud.
Neix a l’estany de Lanós (Alta Cerdanya). Al coll de Pimorent pren la direcció sud-est, i drena la vall de Querol fins al Segre (dreta), aigües avall de Puigcerdà.
Sèquies de Puigcerdà (que alimenta l’estany) i de Cerdanya.
Arànser
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
(ort. ant: Aransa) Poble (1.493 m alt) i cap del municipi de Músser i Arànser fins al 1966.
Situat al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Arànser (el qual amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut).
El castell d’Arànser i, al límit amb l’antic terme d’Aristot (Alt Urgell), el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya.
Dades dels Països Catalans 