Riu que neix a la serra que separa la Vall d’Aran de la vall de la Pica (Comenges) i aflueix a la Garona, per l’esquerra, poc abans de la vila de Les.
Antoni, riu d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: rius
Anoia, l’ -riu-
(Anoia / Alt Penedès)
Riu, afluent dretà del Llobregat. Neix als altiplans de Calaf i corre en direcció nord-oest – sud-est fins al seu aiguabarreig a Martorell.
De règim pluvial mediterrani amb màxim primaveral, té el cabal escàs, però de gran potència erosiva.
Els seus afluents formen valls profundes i de molt de pendent per aconseguir el nivell de base; els més importants són les rieres de Tous, Òdena, Castellolí, Carme (el principal) i el riu de Bitlles.
La vall del riu serví des d’antic per a l’establiment de comunicacions (via romana del riu Anabis i camí ramader medieval).
L’aprofitament de l’aigua possibilità la creació d’un important corredor industrial (fàbriques de paper i de teixits).
Anguera, riu d’
Curs d’aigua. Es forma al vessant septentrional de la serra del Cogulló i després de rebre, per la dreta, el riu de Vallverd, entre Sarral i Pira, aflueix al Francolí, aigua avall de Montblanc.
Ancs
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (1.454 m alt) de l’antic municipi de Montcortès de Pallars, al sector septentrional de l’antic terme, format per la vall d’Ancs (on es troben, a més, els pobles de Sellui i de Balestui).
Situat a la dreta del riu d’Ancs, que aflueix, per la dreta, a la Noguera Pallaresa, a l’indret de l’antic poble del Comte.
De la seva parròquia depenen tots els pobles de la vall. La seva jurisdicció pertanyia al monestir de Gerri.
Amposta a la Ràpita, canal de navegació d’
(Montsià, segle XVIII)
Canal de navegació, construït durant el regnat de Carles III de Catalunya entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.
Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació. En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta.
A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre (canal de la dreta de l’Ebre).
Altés
Poble (491 m alt), situat a l’esquerra de la ribera Salada (que a l’edat mitjana era anomenada el riu d’Altés).
La seva església parroquial de Sant Pere era l’església de l’antic castell d’Altés i és esmentada ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839.
Algars, riu d’
(Terra Alta / Matarranya)
Riu (75 km) de la conca de l’Ebre, que neix als ports de Beseit i corre en direcció sud-nord, fins a Nonasp, on s’ajunta al Matarranya.
Drena la comarca de la Terra Alta i serveix de límit amb la Matarranya, la qual travessa en el curs baix; marca també límit administratiu entre Catalunya i Aragó.
El seu cabal és molt escàs.
Aigoestortes
Indret de l’antic municipi de Tredòs, a la ribera de l’Aiguamog, més amunt del salt d’Aigoestortes, situat sobre els banys de Tredòs.
És un parc natural d’aigües quietes, voltat de bosc de pins i d’avets (1.820 m alt).
Aiguamog, l’
Riu, afluent esquerrà del riu de Ruda, de l’antic terme de Tredòs. És alimentat per 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall.
Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la ribera d’Aiguamog, com a vall ampla i de pendent molt suau, especialment a l’indret conegut com a Aigoestortes.
Després del salt d’Aigoestortes, passa pels banys de Tredòs i, ja més encaixat, aconsegueix el riu de Ruda.
Abella -Ripollès-
Poble. A l’esquerra de la riera d’Abella, afluent, per la dreta, del Ter.
Església de Santa Llúcia, romànica.
Dades dels Països Catalans 