(Barcelona, 1950 – 1954)
Revista cultural, de periodicitat irregular. Editada per la delegació provincial del Ministeri d’Educació. Publicà 24 números.
En la seva última època prengué un aire liberal i crític, animada per Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, Josep M. Castellet, Jaime Gil de Biedma, Manuel Sacristán i Carles Barral, entre altres.
La posició independent dels seus redactors provocà la suspensió de la revista.
(Mataró, Maresme, 1981 – )
Revista multilingüe, especialitzada en arqueologia.
Editada pel museu de Mataró amb la finalitat de donar a conèixer estudis d’arqueologia de la comarca del Maresme.
Fins al 2019 ha publicat vint números, alguns dels quals són monogràfics.
(Barcelona, 1910 – )
(KEF) (Federació Esperantista Catalana) Agrupació d’associacions esperantistes de Catalunya i de les Illes Balears. Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans.
El seu òrgan oficial fou la revista “Kataluna Esperantisto” (1910-36). Celebrà divuit congressos, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals.
Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament silenciar-ne la representació als congressos internacionals.
Durant la guerra civil passà a formar part del Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya, que depenia del Comissariat de Propaganda de la Generalitat.
Dissolta pel franquisme (1939), després de la dictadura es fundà a Sabadell, el 1980, la Kataluna Esperanto-Asocio. Reconeguda per la Generalitat el 1982 i plenament legalitzada, es declarà continuadora de la KEF, i reprengué la publicació de “Kataluna Esperantisto” (1983) i la celebració dels congressos i dels jocs florals, entre moltes altres activitats.
Enllaç web: Esperanto Cat
(Gràcia, Barcelona, 20 febrer 1886 – 25 novembre 1886)
Publicació quinzenal anarquista. Primer periòdic que defensà a l’estat espanyol les idees anarcocomunistes.
Emili Hugas i Martí Borràs en foren els animadors i formaren un grup que després edità “Tierra y Libertad”.
La publicació oferí les primeres traduccions d’escrits de Kropotkin i Jean Grave.
(Barcelona, 10 març 1900 – 16 desembre 1901)
Publicació desenal. Apareguda com a revista artístico-literària de Catalunya, València, Mallorca i Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs.
De presentació acurada, hi intervingueren importants il·lustradors i escriptors de l’època.
Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el 1 de novembre de 1900 amb un nou format i numeració.
(París, França, juliol 1918 – Barcelona, 1919)
Revista mensual. Fundada per J. Pérez i Jorba.
A París publicà vuit números i es traslladà a Barcelona, amb J. M. Millàs-Raurell com a redactor en cap, hi edità cinc números més.
Fou de caire literari d’avantguarda, amb textos en català i en francès.
Hi publicaren textos Salvat-Papasseit i Tristan Tzara, entre d’altres.
(Vic, Osona, 1955 – 1966)
Revista literària i artística. Fou d’aparició irregular i, els darrers temps, hi sovintejaren les col·laboracions en català.
Defensà les tendències de Dau al Set. Reproduí obres de Antoni Tàpies, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats, i publicà poemes de Joan Brossa i articles de Manuel de Pedrolo, A. Cirici i Pellicer, Joan Triadú, etc.
(Barcelona, març 1929 – 1937)
Revista anarquista eclèctica. Continuadora d'”Ética” (1927-29), es publicà el 1935 a Premià de Mar i, entre el 1935 i el 1936, a València amb el nom d'”Ética”.
Tornà a editar-se a Barcelona l’abril de 1937 amb el nom d'”Iniciales”.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Isaac Puente, Frederica Montseny, Felipe Alaiz i Gonçal Vidal.
(Solsona, Solsonès, setembre 1951 – Barcelona, 1973)
Revista mensual per a infants. Creada pel seminari de Solsona.
Traslladada des del 1963 a Barcelona, agafà més impuls en participar-hi antics propulsors de “Cavall Fort”.
Publicà historietes estrangeres i altres de dibuixants catalans.
Des del 1973 s’intitulà “Tretzevents” i està sota el patrocini de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
(Barcelona, 1933 – 1935)
Revista mensual d’economia i tècnica industrial. Tingué un comitè directiu assessorat per economistes i industrials.
Defensà la gestió econòmica de la Generalitat i demanà una racionalització de l’economia.
Hi col·laboraren Josep A. Vandellòs i Jaume Alzina, entre altres.
Dades dels Països Catalans 