(Barcelona, 1866 – 1880)
Revista especialitzada en numismàtica. N’aparegueren cinc volums i solia constar d’uns 300 pàgines amb il·lustracions.
És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l’estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes.
Tingué col·laboradors tan destacats com Celestí Pujol i Camps, el mateix Àlvar Campaner, V. Vázquez Queipo, Joan Cabré i Aguiló, A. Heiss, Artur Pedrals i Moliné i J. Zobel de Zangroniz, entre d’altres.
(Barcelona, octubre 1933 – setembre 1938)
Revista. Fundada a iniciativa de Leandre Cervera.
El primer número constituí un homenatge a Pompeu Fabra. Defensava el català com a llengua científica.
Amb el subtítol “Portaveu de l’Occitània Mèdica”, publicava treballs d’una gran vàlua científica alhora que constituïa un òrgan de promoció de l’amistat catalano-occitana.
L’últim número aparegut fou el 60.
(Barcelona, gener 1977 – 1978)
Revista de crítica cultural i política marxista.
Teòricament quadrilingüe -castellà, català, basc i gallec-portuguès-, el castellà hi és predominant.
Amb vocació d’ésser tribuna de debat intel·lectual de l’esquerra revolucionària peninsular, ha publicat treballs de diversos escriptors i polítics.
(Barcelona, 1974 – )
Revista literària, amb col·laboracions sobre llengua, publicada per Joaquim Molas amb un equip de deixebles i de col·laboradors: J.M. Benet i Jornet, Jordi Castellanos, Joan Lluís Marfany, Josep Murgades i Enric Sulià.
Sobresurt per la varietat de temes i el rigor crític i erudit dels treballs. Dedica unes pàgines a la creació literària.
Enllaç web: Els Marges
(Barcelona, 1985 – )
Revista d’història moderna. Fundada pel departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de la seva aparició publicà números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna.
La revista també ha promogut col·loquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment.
Enllaç web: Manuscrits
(Manresa, Bages, 1827)
Periòdic trisetmanal. Continuador del diari “El Realista Manresano” (1823) i d’“El Catalán Realista” (1827).
Defensà l’absolutisme de Ferran VII de Borbó i atacà violentament els liberals; tingué poca durada.
(Barcelona, 15 novembre 1897 – desembre 1898)
Revista modernista redactada en castellà.
Tingué dues etapes: quinzenal la primera, del 15 de novembre de 1897 al 31 de gener de 1898, i setmanal la segona, de l’octubre al desembre de 1898.
Fundada pel mecenes i escriptor Josep M. Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo.
Publicà els primers capítols de l’España negra, amb les il·lustracions de Regoyos.
(Nova York, EUA, novembre 1874 – maig 1881)
Revista mensual il·lustrada, en llengua catalana, d’una gran qualitat de presentació i contingut, la millor de les que llavors sortien en aquesta llengua. Editada per l’escriptor Artur Cuyàs i el dibuixant Felip Cusachs.
Subtitulada Revista catalana de novas i gresca, en sortiren 73 números.
Hi col·laboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l’època, i publicà làmines amb reproduccions de quadres cèlebres de pintors catalans.
(Barcelona, gener 1923 – abril 1927)
Publicació mensual de la Federació de Dependents de Catalunya.
Patrocinada pel CADCI, va difondre les reivindicacions dels dependents catalans i observa una actitud crítica davant la dictadura de Primo de Rivera.
(Barcelona, 23 febrer 1984 – maig 1987)
Revista. Fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i, posteriorment, per Xavier Borràs i Enric Borràs. Assolí un tiratge de 2.000 exemplars.
De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on és reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans.
Deixà de publicar-se per problemes econòmics.
Dades dels Països Catalans 