(Reus, Baix Camp, 1833 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1900)
Eclesiàstic i literat. Ensenyà al seminari de Tarragona. Traduí textos sagrats al castellà i al català, com les Odes d’Anacreont.
Deixà inèdits diversos poemes com Lo prodigi del sigle (1863) i altres escrits de caràcter religiós, lingüístic i històric. Entre els darrers figura la monografia Los restos de Roger de Lauria, ¿dónde están? (1892).
(Reus, Baix Camp, segle XIII – Barcelona, 1255)
Bisbe de Lleida (1248-55). Religiós dominicà; fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona (1235), nomenat per Gregori IX.
Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel de Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat -compromissaris delegats per Innocenci IV-, puix que els caputxins de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord.
Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís (1250). Donà constitucions al capítol catedralici de Lleida i celebrà un sínode diocesà per a la reforma del clericat.
(Reus, Baix Camp, 2 febrer 1794 – Barcelona, 7 febrer 1876)
Professor de llatí. Catedràtic a Girona i a diverses ciutats d’Espanya.
Compongué un poema llatí en hexàmetres dedicat al setge de Girona pels napoleònics i titulat Obsidium oppugnatio et defensio urbis gerundensis.
(Reus, Baix Camp, 15 juny 1796 – Barcelona, 4 setembre 1843)
Home d’empresa i militar liberal. Entrà a l’exèrcit el 1811.
Tingué una intervenció activa en les files liberals durant el trienni constitucional (1820-23). Durant deu anys residí a l’exili.
El 1843 prengué la direcció de la revolta barcelonina de la Jamància, i fou el primer president de la Junta Suprema de Barcelona.
Morí en el bombardeig que les forces del govern feren sobre la ciutat des de la Ciutadella.
Tenia el grau de coronel.
(Reus, Baix Camp, juliol 1809 – 12 desembre 1873)
Tècnic mecànic. Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer.
Emigrà el 1813 amb el seu pare, a causa de les idees liberals d’aquest, féu a París la carrera de medicina, en tornar (1834), s’establí a Barcelona i participà activament en el muntatge i funcionament de la primera màquina de vapor construïda a Espanya.
Dirigí dos importants establiments, que en fusionar-se constituïren la Maquinista Terrestre y Marítima.
Escriví diversos opuscles sobre mecànica.
(Reus, Baix Camp, 7 abril 1923 – 18 juliol 2022)
Escriptor i poeta. Ha estat un dels principals promotors de les activitats culturals a Reus, sobretot al Centre de Lectura.
Poeta realista, reflecteix el món, de vegades ferreny o desolat, de cada dia. Ha publicat diversos llibres de poesia.
En prosa, és autor de L’agulla en un paller (1981), l’assaig No hi ha festa que valgui (1984), els reculls d’articles De Reus estant (1995) i Tomb de ravals (1998), la peça de teatre Història sentimental (1993), la novel·la El camí dels morts (1996) i les narracions Històries de la plaça de Prim (1997) i Història gràfica del Reus contemporani (1987).
De 1986 a 1993 va ser senador.
(Reus, Baix Camp, 16 gener 1925 – 16 setembre 2011)
Escriptor. Amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna publicà la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (1906).
S’ha especialitzat en l’aplec de la toponímia de diversos termes: Reus (1957), la Mussara (1963), Castellvell del Camp i Almoster (1968), Constantí (1968), Vilallonga del Camp, Vila-seca de Solcina (1978), Prades (1985).
Fou president del Centre de Lectura de Reus.
L’any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Reus, Baix Camp, 30 octubre 1856 – 19 gener 1929)
Sindicalista i polític. Obrer boter, el 1875 fou elegit president de la societat de boters de Reus.
Prengué part en més de vint congressos obrers. L’any 1871 ingressà al partit republicà.
El 1909 fou elegit regidor de l’ajuntament de Reus i reelegit el 1912. Dos anys més tard fou designat alcalde de la ciutat.
(Reus, Baix Camp, 21 maig 1824 – Madrid, 5 gener 1879)
Escriptor i científic. Fundador del “Diari de Reus”, fou un dels directors de “La Abeja Médica Española”.
Escriví Instrucción popular acerca del cólera morbo asiático (1854) i El Instituto Agrícola catalán y la subdelegación de Reus (1858). Molt interessat en la física i la química, traduí un tractat de galvanoplàstia.
Va ser diputat a Corts per Reus.
(Reus, Baix Camp, 13 abril 1889 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 novembre 1946)
Polític. Germà de Jaume, d’orientació política semblant a la seva.
Fou conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil (1937).
El 1939 s’exilià a França i, posteriorment, a Mèxic.
Dades dels Països Catalans 