(Manresa, Bages, segle XIX – 23 abril 1927)
Polític i publicista. Es destacà com a regionalista.
La seva actitud li valgué persecucions i empresonaments. Fou regidor de Manresa.
Col·laborà a diverses publicacions, sobretot a “El Pla de Bages”. Havia reunit un bon conjunt de documents antics i d’objectes artístics.
(Vic, Osona, 8 febrer 1849 – 11 juny 1917)
Advocat, publicista i literat. Germà de Joaquim.
Participà activament en la vida social vigatana, especialment en el foment de la cultura, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana i del Museu Arqueològic de Vic.
Publicà un recull de poemes (1912) i féu notables traduccions al català d’obres de Tasso, Camöes i la Divina Comèdia, de Dant.
(Sóller, Mallorca, 1854 – Barcelona, 1922)
Publicista i comediògraf. Residí a Montpeller, Barcelona (on fundà la revista “El Mosquito”, 1873), Madrid i París, on fou membre fundador (1878) de l’Alliance Latine.
Escriví, a més de llibres d’història de França, una gran quantitat de peces teatrals en castellà i algunes en català, com A l’altre món, La mestressa, La tinc a sota.
(Barcelona, 25 novembre 1926 – Sitges, Garraf, 2 març 2007)
Dramaturg. Llicenciat en ciències econòmiques i professor; s’ha dedicat a la publicitat.
Ha actuat en teatre i a estrenat obres en castellà (Cuando las nubes cambian de nariz, premi Ciutat de Barcelona, 1958), bilingües (Los blancos dientes del perro, 1957) i en català (Fang, 1963).
(Barcelona, 1904 – 1990)
Enginyer industrial i publicista. Fill de Manuel Creus i Esther.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1936) i publicà Visió econòmica de Catalunya (1934) i La immigració a Catalunya (1935).
Durant la guerra civil (1936-39) es passà a la zona del govern de Burgos i hi publicà Análisis de liberalismo económico… Paganismo y cristianismo en la economía (1938).
Fundà i dirigí la revista “Acero y Energía” (1944) i col·laborà a “Cristiandad” i a “El Correo Catalán”.
(Sort, Pallars Sobirà, 18 gener 1859 – Barcelona, 1920)
Publicista i historiador. Sacerdot (1885), fou destinat a Cuba (1895) i a l’hospital militar de Barcelona (1915).
Col·laborà sovint a la premsa barcelonina, especialment a “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico”.
Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals: Sort y comarca Noguera-Pallaresa (1906), Villafranca del Panadés (1909), El vino en Cataluña (1911), La batalla de Lepanto (1911), Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta (1913), Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza (1914).
(Blanes, Selva, 7 febrer 1839 – 6 octubre 1898)
Publicista i historiador.
És autor de nombroses obres d’història local de Blanes, entre les quals cal esmentar Etnologia de Blanes (1886), Ressenya històrica de la vila de Blanes (1882) i Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies.
(Barcelona, 22 novembre 1877 – 29 maig 1951)
Metge i publicista. Dedicat a la psiquiatria, el 1904 fou nomenat metge del manicomi de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1911 formà part de la inspecció del manicomi de Sant Boi, i el 1916 fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, a “La Veu de Catalunya” i a “La Vanguardia”, i dirigí la revista “Laboratorio”.
Entre els seus treballs cal esmentar Sectarios y locos (1905), La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones (1913), Leyendas y tradiciones de la locura (1917) i Los anormales en la historia: el infante don Carlos (1916).
(Catalunya, 5 octubre 1936 – 1939)
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política. Creat per decret, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Actuà a través de la premsa diària (“Comunicat de Premsa”, ciclostilat, en set llengües, inclosos el llatí i l’esperanto), de revistes, de quaderns fotogràfics, d’edicions en quatre llengües, sovint il·lustrades, del cinema, de mascotes, de discs, de cartells, de teatres de titelles, de cors de cantaires, de biblioteques ambulants.
Tingué un personal fix que arribà a 300 persones. El comissari fou Jaume Miravitlles.
(Saragossa, Aragó, 9 agost 1933 – Barcelona, 23 juliol 1980)
Sociòleg i publicista. Militant catòlic i socialista, el 1970 ingressà a Bandera Roja i més endavant fou membre del comitè executiu del PSUC i del PCE. Alhora fou l’impulsor del moviment Cristians pel Socialisme (1973).
Fundador i director de la revista “Taula de canvi” (1976-80) i col·laborà en la direcció de diverses editorials catalanes.
Deixà una abundant obra, entre les quals destaquen: Per una estratègia sindical (1971), Fe en la Tierra (1975), Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia (1977) o Cuba, entre el silencio y la utopía (1979).
Dades dels Països Catalans 