Arxiu d'etiquetes: pobles

Bellvei (Baix Penedès)

3 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 8,27 km2, 108 m alt, 2.190 hab (2016)

0baix_penedesSituat al sud-est de la comarca, al límit amb el Garraf, a la depressió Pre-litoral, al nord-est del Vendrell. Part del relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, on hi ha unes 100 hectàrees de pinedes.

La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura, bàsicament de secà i dedicada principalment a la vinya, seguit pels garrofers, els cereals, les oliveres, els ametllers i els arbres fruiters. Hi ha una cooperativa agrícola, un celler cooperatiu i també algunes indústries que complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial del Vendrell. La pèrdua demogràfica iniciada el 1877 ha estat frenada des del 1960.

El poble, que agrupa gairebé la totalitat de la població del municipi, està situat a l’extrem oriental del terme, a la carretera de Barcelona a València. Pertangué, en les primeres èpoques de la repoblació, al monestir de Sant Cugat del Vallès.

La torre de Bellvei fou una fortalesa menor del terme de Castellet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Celler Agrícola

Bellprat (Anoia)

8 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 30,97 km2, 653 m alt, 75 hab (2016)

0anoiaSituat al sud-oest de la comarca, a l’altiplà de Santa Coloma de Queralt, en un terreny muntanyós, accidentat pels contraforts de les serres del Tallat i de Forès (serra de Bellprat), a l’esquerra de la capçalera del riu Gaià. A la part més accidentada del territori hi ha pinedes i rouredes, explotades econòmicament.

La vida econòmica del municipi és totalment agrària, amb predomini de l’agricultura de secà (blat i ordi), complementada per l’avicultura. Àrea comercial d’Igualada. La població ha minvat progressivament a partir del 1920.

El poble és troba en una vall, presidit per les restes de l’antic castell de Queralt, dalt d’un turó de la serra de Queralt; fins el 1536 no n’és testimoniada la parròquia (Sant Salvador); abans depenia de la de Sant Jaume de Queralt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellmunt d’Urgell (Noguera)

3 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 5,11 km2, 379 m alt, 188 hab (2016)

0nogueraSituat en una plana, a l’est de la ciutat de Balaguer, accidentada només per petites elevacions que formen la serra de Bellmunt (379 m), límit meridional de la serra del Sió.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del regadiu (blat, ordi i alfals), que aprofita l’aigua del canal d’Urgell. Tant els conreus de secà (que produeixen olives i blat), com la ramaderia (bestiar porcí i boví), fan de complement. També hi ha granges de conills. Àrea comercial de Balaguer.

Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris. La població, tanmateix, ha disminuït progressivament durant tot el segle XX.

El poble es troba al cim de la serra de Bellmunt; hi destaca l’església parroquial de Sant Josep, del segle XVI. Pertangué al monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellmunt del Priorat (Priorat)

3 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 8,86 km2, 261 m alt, 296 hab (2016)

0prioratSituat al centre de la comarca, a la banda esquerra del riu de Siurana, a la seva confluència amb el riu de Montsant, a l’oest de Falset.

Les mines de plom (mines de Bellmunt), situades entre el poble i el riu de Siurana, explotades des de l’antiguitat, es tancaren el 1975, fet que ha provocat una notable davallada de la població.

La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura de secà, que amb tot només ocupa la meitat de la superfície del terme i és dedicada preferentment a la vinya, que té el caràcter gairebé de monocultura; els conreus d’oliveres, arbres fruiters, cereals i avellaners són complementaris. La propietat de la terra és molt repartida i tres quartes parts de les explotacions són conreades pels propietaris.

El poble es troba situat al mig d’una plana, a uns 2 km del riu Siurana; hi destaca l’església parroquial de Santa Llúcia, del segle XVIII. Entre el poble i el riu hi ha l’antiga colònia minera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu de les Mines

Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell)

5 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 34,92 km2, 196 m alt, 2.349 hab (2016)

0pla_urgellSituat a l’oest de la comarca, a la vall del Segre, al límit amb el Segrià, a l’est de Lleida.

L’agricultura de regadiu (blat, blat de moro, alfals, remolatxa i arbres fruiters), alimentada pel canal auxiliar d’Urgell, ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme. Els conreus de secà, de poca importància, són ametllers, oliveres i cereals. La ramaderia també és important: predomina el bestiar porcí, oví i especialment el boví per a la producció de llet; hi ha també avicultura. La indústria es limita a la derivada de l’agricultura (farineres) i a algunes teuleries. Àrea comercial de Lleida.

La població ha experimentat una important crescuda de base immigratòria durant els dos primers terços del segle XX, a causa sobretot de l’extensió del regadiu; darrerament s’ha estabilitzat.

El poble, allargat seguint l’eix de la carretera de Barcelona a Lleida, s’ha estès vers l’estació del ferrocarril; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellcaire d’Urgell (Noguera)

11 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 31,38 km2, 267 m alt, 1.263 hab (2016)

0nogueraSituat al sud de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell i a l’esquerra del Segre, en un territori pla, al sud-est de Balaguer. Al nord, el relleu és accidentat pels contraforts de la serra d’Almenara.

L’agricultura de regadiu (blat, ordi, blat de moro, alfals i arbres fruiters), molt mecanitzada i alimentada amb aigua del canal d’Urgell, ocupa una de les superfícies de conreu més extenses de la comarca; hi ha també conreus de secà (cereals, oliveres i vinya). També són importants la ramaderia (bestiar boví i porquí) i l’avicultura. Algunes activitats industrials (materials per a la construcció i tèxtil) complementen la vida econòmica del municipi. Àrea comercial de Balaguer.

El poble és a banda i banda de la carretera de Tàrrega a Balaguer; l’església parroquial de Santa Maria fou molt de temps sufragània de Balaguer.

Dins el terme es troben la caseria de Pedrís, l’antic terme de Filella, el terme rural del Penal i el despoblat de la Saida.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà)

9 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 12,64 km2, 35 m alt, 647 hab (2016)

0baix_empordaSituat al nord de la comarca, entre el massís del Montgrí, a l’oest, i la serra de Valldevià, al nord de la Bisbal, al nord-est de Girona i prop de la costa.

L’activitat econòmica del municipi es basa en la ramaderia (bestiar boví, porquí i aviram), l’agricultura de secà (gra d’aresta, blat de moro i userda), la de regadiu (alimentat amb aigües procedents del Ter, mitjançant el canal del Molí), el turisme i el comerç. Àrea comercial de Girona.

El poble es troba sobre un turó, al peu del Montgrí. Hi destaca el conjunt monumental format pel castell-palau de Bellcaire, del segle XIII, i l’església pre-romànica de Sant Joan de Bellcaire (que era decorada amb pintures del segle XII, actualment al Museu d’Art de Girona). El conjunt ha estat declarat d’interès històrico-artístic i està en procés avançat de reconstrucció. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellaguarda (Garrigues)

2 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 17,14 km2, 640 m alt, 307 hab (2016)

0garrigues(o la Pobla de Bellaguarda, o la Pobla, o Pobleta de la Granadella)  Situat al sud de la comarca, a la dreta de la capçalera del riu de la Cana. El terreny, accidentat per la serra la Llena, és ocupat per pinedes, rouredes i alzinars.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (dedicada principalment a l’olivera, a més d’ametllers, arbres fruiters i cereals), complementada per la indústria agro-pecuària i l’avicultura. Hi ha una cooperativa agrícola i una d’avícola. Tanmateix, la població ha experimentat una forta davallada durant el segle XX.

El poble es troba entre els barrancs de la vall Major i de Sant Pere, que es dirigeixen vers el Segre. L’església parroquial és dedicada a sant Antoni Abat. Formà part de la baronia de la Granadella.

El nom de Bellaguarda fou adoptat el 1937 per a designar el municipi que antigament s’anomenava la Pobleta de la Granadella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Belianes (Urgell)

8 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 15,69 km2, 373 m alt, 539 hab (2016)

0urgellSituat a la plana del riu Corb, al sud-oest de la comarca i al límit amb la de les Garrigues i el Pla d’Urgell.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i l’agricultura de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) i de regadiu, aquesta alimentada amb aigua del canal d’Urgell. La indústria, derivada de l’activitat agrícola, i l’avicultura, en expansió, fan de complement.

El poble, esmentat ja el 1041, formà part de la baronia d’Anglesola; destaca l’església parroquial de Sant Jaume, d’estil gòtic, aixecada al segle XV sobre la primitiva església romànica; la casa del comú, també gòtica (segle XV), i el casal renaixentista de Cal Roc.

El municipi comprèn també l’antic terme dels Eixaders i el despoblat de Castellsalvà, on han estat trobades restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Begues (Baix Llobregat)

13 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 50,44 km2, 399 m alt, 6.736 hab (2016)

0baix_llobregatSituat al sud-oest de la comarca, als contraforts nord-occidentals del massís de Garraf, al sud-oest de Barcelona. Travessen el terme la riera de Begues i la de Jafra. El terreny és accidentat, amb abundància de pinedes i pastures, però sobretot d’urbanitzacions.

El municipi, tradicionalment agrícola i ramader, s’ha convertit en un centre d’estiueig i de segones residències, circumstància que a partir del 1960 ha donat un nou impuls a la població i a l’activitat econòmica, centrada actualment en la indústria de la construcció, que explota algunes pedreres, i el sector de serveis. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a banda i banda de la carretera d’Avinyonet a Gavà; destaca el barri de la Rectoria, al voltant de l’església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica.

Dins el terme també hi ha els ravals i les caseries de Santa Eulàlia, de Campamar, de la Barceloneta, entre d’altres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Club Futbol