Arxiu d'etiquetes: pobles

Hostalets de Pierola, els (Anoia)

16 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 33,49 km2, 361 m alt, 2.891 hab (2016)

0anoia

(ant: Pierola)  Situat a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, als vessants sud-orientals del turó de la Fembra Morta, drenat per la riera de Magarola. Els boscos de pins i alzines ocupen la meitat del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de la vinya, i amb ametllers i oliveres. Només una petita part es dedica als conreus de regadiu, regats amb aigües de pous. Ramaderia ovina, cabrum i granges de conills. Indústria de la construcció (rajoles) i tèxtil. El municipi és també un lloc de segones residències. Àrea comercial d’Igualada.

El cap municipal és el poble d’Hostalets. S’hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere, de base romànica, i el casal dels marquesos de Vilallonga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Renaixença

Gurb (Osona)

29 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 51,57 km2, 516 m alt, 2.559 hab (2016)

0osona

Al centre de la plana de Vic, al nord mateix de Vic. Rouredes, pinedes i alzinars als sectors més muntanyosos.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà, la ramaderia i la indústria, molt afavorida per la proximitat de Vic, ciutat que també ha permès l’expansió demogràfica del terme com a zona residencial. Àrea comercial de Vic. El poblament és molt disseminat.

El terme es centrat per la parròquia de Sant Andreu de Gurb, romànica. La casa del comú és a l’antic convent de l’Esperança, prop de Vic.

El municipi comprèn també, entre altres, els pobles de Granollers de la Plana (amb l’església romànica de Sant Esteve), Sant Julià Sassorba, Vespella i Santa Anna de Mont-ral, la caseria de la Creu de Roda, el castell de Vilagelans, amb capella romànica, l’església de Sant Fruitós de Quadres i el santuari de Palau.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Guixers (Solsonès)

25 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 66,44 km2, 840 m alt, 146 hab (2016)

0solsones

Situat entre la serra de Guixers (1.425 m alt, contrafort meridional de la serra del Verd) i la dels Bastets, a la vall del Lord, a la capçalera del riu Cardener. El territori, a banda i banda del riu, és molt muntanyós i abrupte, en bona part ocupat per prats i pastures i algunes pinedes de pi roig.

Els conreus són escassos i la vida econòmica del municipi es basa en la ramaderia (bovina, ovina i porcina). Hi ha indústria tèxtil (cotó) i de la construcció (teuleria). Àrea comercial de Berga. La població, molt disseminada, tendeix a disminuir.

El sector occidental del terme comprèn els pobles de Vilamantells (amb les esglésies de Santa Creu d’Ollers i de Sant Serni del Grau) i de Cap-de-rec, i el sector oriental, els de Castelltort, Valls (on hi ha la Casanova de Valls, capital del municipi), la Corriu (amb el santuari de Puig-aguilar), Montcalb i Sisquer.

Dins el terme hi ha l’antiga església de Sant Martí de Guíxers, romànica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guingueta d’Àneu, la (Pallars Sobirà)

41 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 108,42 km2, 919 m alt, 308 hab (2016)

0pallars_sobira

Format a partir del 1971 per l’annexió dels termes de Jou, Unarre i Escaló, amb capital a la Guingueta per la seva proximitat a la carretera. Comprèn els vessants meridionals de la vall d’Àneu. Ocupa una gran extensió de terreny a banda i banda de la Noguera Pallaresa, que hi forma el pantà de la Torrassa, amb abundància de boscos de pi negre i de pasturatges.

La vida econòmica del municipi en basa en l’explotació forestal, el pasturatge del bestiar boví i oví (que aprofita els prats alpins) i el turisme, que ha afavorit la implantació d’establiments hotelers a la zona. Indústria de formatges i cultius de cereals i patates. Àrea comercial de Tremp–la Pobla de Segur.

Dins el terme hi ha l’església romànica de Sant Martí d’Escalarre i el santuari de la Roca d’Escart.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guimerà (Urgell)

9 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 25,76 km2, 555 m alt, 275 hab (2016)

0urgell

Situat a l’est de la comarca, al límit amb la Segarra i la Conca de Barberà, a la riba dreta del Corb, afluent del Segre.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (els cereals -blat i ordi- són el principal conreu, associats a les oliveres i a la vinya), complementada pel regadiu (que s’estén al llarg del riu, i s’hi conreen hortalisses i farratge) i la cria de bestiar (granges de porcs i d’aviram). Existeix una cooperativa agrícola i un molí. La població, en descens des de mitjan segle XIX, darrerament s’ha estabilitzat. Àrea comercial de Tàrrega.

El nucli antic de la vila, aturonat, conserva l’aire medieval, amb les ruïnes de l’antic castell de Guimerà i restes de les muralles. S’hi destaca també l’església parroquial de Santa Maria, amb portalada gòtica.

Dins el terme hi ha el santuari barroc de la Bovera i l’antic monestir de Vallsanta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 22,02 km2, 1.385 m alt, 531 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Estès a la dreta del Segre, des del puig de Campcardós fins al riu d’Aravó, límit oriental del terme, al nord-oest de Puigcerdà. A la zona més muntanyosa, a l’oest, hi ha grans extensions de boscos de pi negre i pi roig i de prats alpins.

La vida econòmica del municipi es basa en la ramaderia bovina (la qual aprofita els prats de regadiu, i està orientada cap a la producció de llet), també és important la cabanya porcina, ovina i d’equins; i és complementada per l’agricultura i el turisme. Àrea comercial de Puigcerdà.

Al poble, entre la plana i la muntanya, es destaca l’església parroquial de Sant Esteve, notable edifici romànic del segle XII.

El terme comprèn també els pobles de Sant Martí d’Aravó i Saneja, on hi ha un important càmping, i el caseriu de Sant Martí de Cerdanya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guiamets, els (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 12,14 km2, 226 m alt, 273 h (2016)

0priorat

Situat entre la serra de Montalt i el Siurana, afluent de l’Ebre, al sud de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre. El territori és accidentat per les muntanyes de Tivissa i la mola de Llaberia, amb algunes hectàrees de pins i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, però també a l’olivera, l’ametller i els cereals. Avicultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble és enlairat en un tossal, dominat per l’església parroquial de Sant Lluís, bastida a la fi del segle XVIII sobre l’església primitiva.

Dins el terme es troba la major part del pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3. A la Tosseta dels Guiamets s’ha trobat un important jaciment del Paleolític superior.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guardiola de Berguedà (Berguedà)

33 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 61,73 km2, 720 m alt, 897 hab (2016)

0bergueda

(o de Berga)  Situat a la vall de Lillet, a la serralada pre-pirinenca, entre les serres de Burella i de Falgars, al nord de Berga. El relleu és molt muntanyós, amb abundància de boscos de pins, avets, faigs, roures i alzines i de prats alpins. La plana central és formada per les valls del Llobregat i el Bastareny.

Les bases de l’economia local són la indústria extractiva del carbó i el comerç (s’hi celebra una fira pel novembre), activitats complementades per l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges), la de regadiu i la ramaderia bovina. Hi ha indústria de fàbriques de paper i de filats, alimentària i del ciment. El 1972 deixà de funcionar el carrilet de l’alt Llobregat. Àrea comercial de Berga.

El poble és a la confluència del Llobregat i el Bastareny.

El municipi comprèn els antics termes de Brocà i de Sant Julià de Cerdanyola, aquest darrer se’n segregà el 1993.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Gualta (Baix Empordà)

3 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,02 km2, 15 m alt, 376 hab (2016)

0baix_emporda

Situat a la plana regada pels rius Daró, que travessa el terme, i Ter, que en forma el límit septentrional, dins la plana d’inundació d’aquests rius.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (arbres fruiters, hortalisses, blat, userda i blat de moro), situats als fondals de la plana al·luvial i alimentat amb aigua del Ter gràcies a la sèquia del Molí de Gualta), al secà s’hi conreen cereals, vinya i oliveres, i algunes activitats industrial derivades de l’agricultura. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. La població tendeix a disminuir.

El poble és a la dreta del Daró, dominat per l’església parroquial de Santa Maria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Gualba (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 23,29 km2, 177 m alt, 1.426 hab (2016)

0valles_oriental

Situat entre el massís del Montseny i la vall de la Tordera, drenat per la riera de Gualba, als vessants sud-orientals del Turó de l’Home. Hi ha grans extensions de boscs de diverses espècies i algunes pastures. Al sector més alt hi ha el petit pantà de Santa Fe, aprofitat per a la producció d’electricitat i el regatge.

Els conreus de secà (cereals, patates, hortalisses i llegums) són als sectors més plans. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet, la indústria química, de la fusta i del paper i l’explotació de pedreres de marbre i calç. Jaciments de coure i ferro sense explotar. També és un centre tradicional d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

A Gualba de Dalt hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques