Arxiu d'etiquetes: pobles

Granyena de les Garrigues (Garrigues)

3 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 20,47 km2, 366 m alt, 158 hab (2016)

0garrigues

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el Segrià. El relleu és solcat per barrancs, amb abundància de garrigues.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a l’olivera, seguida dels ametllers, els cereals i els arbres fruiters. Petita zona d’horts, amb conreu de regadiu, vora el riu. Hi ha una cooperativa oleícola. La terra és explotada directament pels propietaris. El cens ramader es escàs a causa de la manca d’aigua (aviram i oví). Àrea comercial de Lleida. La població ha estat sempre relativament escassa i tanmateix, no ha cessat de minvar des de mitjan segle XIX.

El poble (granyenencs) té un típic barri d’eres a ponent, és destaca l’església parroquial de Sant Miquel, amb façana barroca i amb restes de la primitiva església romànica. Depenia de la baronia de la Granadella.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Granyanella (Segarra)

8 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 24,35 km2, 508 m alt, 153 hab (2016)

mapa segarra

Situat al límit amb l’Urgell, al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries originen un relleu planer, sobre la vall i a l’esquerra del riu d’Ondara, afluent del Segre, al sud-oest de Cervera.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi i sègol- que alternen amb ametllers, oliveres i vinya). L’ample llit del riu d’Ondara origina capes al·luvials, aprofitades pels conreus; la resta del territori és coberta de garriga o de bosc. Àrea comercial de Cervera. Hi ha hagut una forta davallada de la població des de mitjan segle XIX.

El poble, a l’esquerra del riu, al voltant de les ruïnes de l’antic castell de Granyanella, manté tot el seu caràcter medieval, l’església parroquial és dedicada a sant Salvador.

Dins el terme hi ha els pobles de la Curullada, Fonolleres, Tordera i la Móra i l’antiga quadra de Saportella. Fou possessió del monestir de Poblet.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Granja d’Escarp, la (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 38,51 km2, 78 m alt, 977 hab (2016)

0segria

Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb l’Aragó, a la confluència del Cinca i del canal d’Aragó i Catalunya amb el Segre, al sud-oest de Lleida. El sector meridional, accidentat pels contraforts occidentals de Montmeneu, és cobert de bosc, garriga i pastures.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (oliveres i ametllers); els de regadiu, destinats a la fructicultura (présecs i peres), aprofiten l’aigua de les sèquies del Molí i del Narcís. Hi ha ramaderia de bestiar porcí i oví. Existeix una cooperativa agrícola. Mines de lignit. Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba prop de l’aiguabarreig del Segre i el Cinca i davant les ruïnes del monestir de Santa Maria d’Escarp, del terme de Massalcoreig; l’església parroquial és dedicada a sant Jaume.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Vila-seca.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Granera (Moianès)

5 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 23,73 km2, 782 m alt, 79 hab (2016)

0moianes

A l’extrem occidental de la comarca, a l’altiplà del Moianès al vessant septentrional de la serra de Granera. Hi abunden els boscos de pi roig.

La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà (cereals i farratges) i el descens demogràfic ha estat constant i notable des de mitjan segle XIX. Darrerament ha esdevingut un centre d’estiueig. Àrea comercial de Manresa.

El poble és dividit en dos sectors: el de l’Església, centre municipal, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí (amb murs del segle XIII i que ha estat molt reformada); i el del Castell, al peu de l’antic castell de Granera (edifici dels segles XIII-XIV i que conserva encara la muralla que el delimitava). Fora del nucli urbà és conserven restes de la capella romànica de Santa Cecília (segle XI), amb vestigis de pintures romàniques de gran valor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Granada, la (Alt Penedès)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 6,52 km2, 272 m alt, 2.091 hab (2016)

0alt_penedes

Situat a la plana comarcal, al nord-est de Vilafranca del Penedès.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, cereals i arbres fruiters), complementada per l’avicultura i algunes petites indústries. Hi ha un celler cooperatiu i un escorxador avícola, comuns amb el veí municipi de Santa Fe del Penedès. Activitats industrials de petits tallers de fusteria, construcció i tèxtils. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Amb tot, bona part de la població activa treballa a Vilafranca.

El poble es troba al límit amb el terme de Santa Fe; hi destaquen l’església parroquial de Sant Cristòfor, del segle XVI, i les importants ruïnes de l’antic castell de la Granada.

El municipi comprèn també el veïnat de Sant Antoni i l’enclavament del Mas Cortei, a l’est del terme.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gombrèn (Ripollès)

28 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 43,26 km2, 919 m alt, 184 hab (2016)

0ripolles

(o Gombreny) Situat a la vall del Merdàs (o vall de Gombrèn), afluent del Freser per la dreta. El relleu és accidentat per serres pre-pirinenques (Mogrony, costa Pubilla, la Pedra Picada, etc) i en bona part cobert de pinedes de pi roig, alzinars, fagedes i rouredes.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura tradicional de secà (cereals d’hivern, farratges i patates), que ocupen una mínima part de l’extensió del terme; la ramaderia bovina i el turisme. Àrea comercial de Ripoll. La població, que inicià una notable davallada a partir de mitjan segle XIX, darrerament s’ha estabilitzat.

El poble és a l’esquerra del Merdàs; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, entre altres, els antics pobles d’Aranyonet, Sant Martí de Puigbó, Mogrony (amb el santuari de Mogrony) i Merolla, les esglésies de Solanllong i de Sant Joan de Mataplana (amb l’antic castell de Mataplana), el veïnat de Xoriguera i el raval dels Cortals.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Golmés (Pla d’Urgell)

4 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 16,62 km2, 275  m alt, 1.835 hab (2016)

0pla_urgell

Situat al centre de la plana, entre el canal d’Urgell i el riu Corb, afluent del Segre, a l’est de Mollerussa i de Lleida.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de regadiu, que s’alimenta del canal d’Urgell i ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme: cereals (blat) associats amb farratges, cebes i arbres fruiters (presseguers, pomeres i pereres). També és important l’activitat ramadera (porcina, ovina i aviram). Algunes petites indústries derivades de l’agricultura completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida.

Part de la població, tanmateix, treballa a les indústries de Mollerussa. La població es triplicà entre el 1787 i el 1857.

El poble, que havia estat un antic centre vinícola, fou urbanitzat a la fi del segle XVIII; destaca l’església parroquial dedicada a sant Salvador. Era de la baronia de Bellpuig.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Godall (Montsià)

11 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 33,62 km2, 168 m alt, 631 hab (2016)

0montsia

Estès entre el pla de la Galera i la mola de Godall (398 m alt). El terreny és accidentat i en bona part ocupat per pasturatges. Drena el terme el torrent de Godall, afluent de la rambla de la Galera per la dreta. El territori, molt accidentat, és ocupat en bona part per pasturatges i garrigues.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera i a la vinya, seguides pels garrofers i els cereals; té una petita extensió dedicada al regadiu (ametllers i presseguers), regada amb aigües subterrànies, i complementada per la ramaderia (bestiar oví i porcí), l’avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura (vi, oli, farina). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Tortosa. La població tendeix tanmateix a disminuir.

El poble és en una fondalada; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador.

Dins el terme hi ha la masia i antic poble de Merades i l’antic lloc de la Vallmesquida.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Agrupació Musical

Gisclareny (Berguedà)

23 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 36,47 km2, 1.340 m alt, 29 hab (2016)

0bergueda

Situat a l’alta vall del Bastareny, comprèn una part del vessant esquerre del riu de Saldes, a la serra de Burella, al sud de la serra de Cadí. El terreny és molt muntanyós, accidentat al sud per la serra de Gisclareny. La major part del territori és ocupat per pasturatges i bosc de pi (amb predomini del pi roig).

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals, patates i farratge) i la ramaderia (bovins i ovins), circumstància que ha provocat una notable davallada demogràfica des de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Berga.

El poble és a la dreta del torrent de Gisclareny. L’església parroquial de Santa Maria és d’origen romànic.

Dins el terme hi ha el poble de Sant Martí del Puig, l’església de Sant Miquel de Turbians, els veïnats de Berta, Vilella i el Coll de la Bena, la masia de Murcurols i els despoblats de Molnell, Oreis i Faja.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gimenells i el Pla de la Font (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 55,84 km2, 258 m alt, 1.111 hab (2016)

0segria

Estès pels altiplans de la Sardera, al vessant oriental de la serra del Coscollar, entre les conques del Cinca i el Segre, al límit amb la Llitera i el Baix Cinca.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de regadiu (cereals i fruiters), alimentats pel canal de Vallmanya. Pel que fa a la ramaderia, hi ha granges de porcs, vedells i conills. El terme té dues cooperatives, la del Camp a Gimenells i la de Sant Josep Obrer al Pla de la Font. Algunes activitats industrials completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida.

El municipi es va constituir el 1991 en separar-se del terme d’Alpicat el poble de Gimenells i el caseriu del Pla de la Font. El cap municipal és Gimenells, al peu de les restes de l’antic castell de Gimenells.

Dins el terme hi ha l’antiga colònia de Santa Maria de Gimenells.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques