Arxiu d'etiquetes: pobles

Passanant i Belltall (Conca de Barberà)

11 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 27,35 km2, 714 m alt, 149 hab (2017)

0concaSituat a l’extrem nord-oest de la comarca, al sector dels Comalats, al límit amb l’Urgell i la Segarra, als contraforts de la serra de Forès, drenat per diversos afluents del riu Corb. Els boscs de pins i alzines ocupen una quarta part del terme.

Economia d’agricultura de secà, eminentment cerealista (blat i ordi), encara que també és conreen vinya, arbres fruiters, oliveres i ametllers; els darrers anys hom ha començat a conrear el gira-sol. A Belltall hi ha el conreu especial i tradicional d’alls. Ramaderia de bestiar oví i porcí. Avicultura. Àrea comercial de Tàrrega. Població en continuat descens.

El poble de Passanant és al voltant de l’església parroquial de Sant Jaume (segle XVIII), barroca. No hi ha pràcticament res de l’antic castell de Passanant, esmentat ja el 1079. Abundants vestigis de sepulcres de fossa i unes pedres megalítiques amb símbols solars.

El municipi és format pels antics termes i pobles de Belltall, la Pobla de Ferran, el Fonoll, la Sala de Comalats i Glorieta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Parlavà (Baix Empordà)

7 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 6,18 km2, 40 m alt, 394 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la plana d’inundació dels rius Ter i de Daró, riu aquest darrer que travessa el terme de sud a nord al sector oriental, al nord de la Bisbal d’Empordà. El territori és ondulat per alguns turons.

La base econòmica és l’agricultura, i els conreus que hi predominen són els de la trilogia de secà: blat, alfals i blat de moro, amb intercalacions d’arbres fruiters. La ramaderia és important (bestiar boví, porcí i aviram) i la indústria d’activitats derivades de l’agricultura, complementen l’economia. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és al peu d’un turó; l’església parroquial de Sant Feliu, és de base romànica i posteriorment reformada (la façana i les capelles laterals). El lloc és esmentat ja el 1019.

El municipi comprèn, a més, el poble de Fonolleres i els veïnats de la Rutlla i de Matabou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Parets del Vallès (Vallès Oriental)

12 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 9,12 km2, 98 m alt, 18.970 hab (2017)

0valles_orientalSituat a la conca baixa de la riera de Tenes, afluent del Besòs, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental.

L’agricultura, anys enrere l’activitat més important, pràcticament ha desaparegut davant el desenvolupament industrial que ha sofert el municipi. El ritme d’industrialització fou molt accelerat a partir del decenni del 1960, sobresurt en primer lloc la indústria tèxtil, seguida per la química, la metal·lúrgica, la de la construcció, d’arts gràfiques, etc. Àrea comercial de Granollers. Demogràficament duplicà la població entre el 1900 i el 1960, però el principal ascens s’acusà a partir d’aquell darrer any, fins a arribar a quadruplicar-lo.

El poble és en un petit coster; l’església parroquial de Sant Esteve és moderna.

El municipi comprèn, a més, la Torre de Cellers, medieval (actualment masia), el dolmen de la Pedra Serrada, diversos barris, entre els quals el de Casanoves, i l’enclavament de Vila-rosal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Rap 107

Pardines (Ripollès)

14 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 31,05 km2, 1.226 m alt, 160 hab (2017)

0ripolles(o Vilatinyós)  Situat a la vall de Ribes, drenat pel Segadell, afluent del Freser, que travessa el terme d’est a oest (vall de Pardines), entre el puig de Cerverís, el Mont-roig i la serra de Conivella. Relleu muntanyós i molt accidentat, cobert de boscs i pasturatges.

L’economia es basa en l’explotació forestal, la ramaderia (especialment bestiar boví, i també oví i porcí) i les segones residències. Els principals conreus són els cereals, les patates i el farratge, i alguns petits horts prop del riu. Àrea comercial de Ripoll. Població en descens.

El poble és enlairat a la dreta del Segadell, església parroquial de Sant Esteve, de base romànica; resten vestigis d’una casa senyorial.

El terme comprèn, a més, els veïnats de Puigsac, de Vilaró, de l’Orri, de Pujalt i de Llavanera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palol de Revardit (Pla de l’Estany)

6 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 17,98 km2, 152 m alt, 476 hab (2017)

0pla_estanySituat a la vall baixa del Revardit, entre el Terri, afluent de l’esquerra del Ter, i el massís del Rocacorba, al nord-oest de Girona. El territori és muntanyós, llevat del sector nord-est, el pla de la Banyeta, i cobert en part de boscs de pins, roures i alzines.

Agricultura de secà (cereals, llegums, farratges); també hi ha regadiu a la part nord, que aprofita les aigües del Revardit per a regar per aspersió. Ramaderia bovina, porcina i avicultura; escorxador de porcs. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a l’esquerra del Revardit, la seva església parroquial (esmentada ja el 1076) és dedicada a sant Miquel. Subsisteix una torre medieval i l’antic castell de Palol de Revardit (segles XV-XVI).

El municipi comprèn, a més, els pobles de la Mota i Riudellots de la Creu i els veïnats de la Banyeta i la Beguda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palma d’Ebre, la (Ribera d’Ebre)

6 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 37,92 km2, 335 m alt, 356 hab (2017)

0ribera_ebreSituat entre la serra de Montsant i el riu de la Cana, afluent de l’Ebre, a l’extrem nord-est i al sector més alt i més septentrional de la comarca, al límit amb el Priorat i separat de les Garrigues per una estreta franja del terme de Flix. La meitat del terme és improductiu i format per bosc, garrics i pasturatges.

L’agricultura és de secà, amb predomini d’oliveres; a més, s’hi conreen arbres fruiters (ametllers) i vinya. Ramaderia de bestiar porcí i boví; avicultura. Cooperativa agrícola. Àrea comercial de Reus.

El poble és en una vall, a la vora del torrent del Toll. L’església parroquial és dedicada a santa Maria. El lloc fou adquirit el 1398 per la ciutat de Barcelona juntament amb la baronia de Flix i amb els llocs de Banyoles i de Miramar per tal d’assegurar el tràfic de l’Ebre, per on la ciutat s’assortia del blat de les planes de l’interior.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa Agrícola

Palma de Cervelló, la (Baix Llobregat)

5 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 5,46 km2, 100 m alt, 2.998 hab (2017)

0baix_llobregatSe segregà del municipi de Cervelló el 1998, del qual formava part com a entitat de població. Situat a l’esquerra de la riera de la Palma, afluent per l’esquerra de la de Cervelló, les muntanyes de la serra de l’Ordal entren al terme per ponent, on se situen els punts més alts, a les faldes de la muntanya de Montmany, a l’est, el territori baixa fins a la plana al·luvial del Llobregat. A les muntanyes hi ha boscos de pi i alzina.

Actualment l’aportació de l’agricultura ha perdut pes i només és residual, la principal font de riquesa actual són els serveis.

Al poble destaca la capella romànica de Sant Joan del Pla o de l’Erm (segle XI), església parroquial de Santa Maria (esmentada el 1231).

Dins el terme també hi ha els nuclis de Can Vidal i Can Mascaró i diverses masies pairals, com la de Can Pongem (edificada entre el 1650 i el 1757).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pallejà (Baix Llobregat)

7 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 8,30 km2, 41 m alt, 11.416 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la dreta del Llobregat, que li fa de límit amb el municipi del Papiol.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies al regatges derivats de pous i fonts, amb aigües procedents del Llobregat. Produeix fruita i hortalisses. Avicultura. Indústria d’extracció de materials per a la construcció (calç, ciment), tèxtils, de la fusta (mobles), metal·lúrgiques, etc. Àrea comercial de Barcelona.

La població s’ha multiplicat per deu durant el segle XX, és especialment important l’ascens demogràfic registrat des del 1950, que s’ha accelerat en xifres absolutes després d’aquest any.

L’església parroquial del poble és dedicada a santa Eulàlia. La quadra de Pallejà era inclosa dins la baronia de Cervelló. L’anomenat castell de Pallejà correspon a l’antiga casa aloera, que hom l’ha cedit en part a la parròquia per a la celebració d’actes culturals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pallaresos, els (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 5,13 km2, 120 m alt, 4.635 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de Tarragona, a l’esquerra del Francolí, accidentat al sector oriental per una sèrie de tossals paral·lels al riu. Gairebé la meitat del terme és inculta, on predomina la garriga, els pasturatges i els boscs de pins.

Els conreus són de secà, amb predomini d’avellaners, cereals, vinya i oliveres. Indústria química. Urbanitzacions amb funcions de segona residència.

El poble és damunt un petit tossal. L’església parroquial de Sant Salvador depengué fins al 1751 de la seu de Tarragona. El lloc era considerat un raval de la ciutat i formava part del seu territori general conegut per les Faldes de Tarragona. Al límit amb la ciutat hi ha el barri de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 14,93 km2, 130 m alt, 14.626 hab (2017)

0valles_occidentalSituat al límit amb el Vallès Oriental, està drenat per la riera de Caldes, afluent del Besòs.

Vora la riera hi ha conreus d’horta, si bé la principal activitat econòmica del municipi és la indústria, que s’hi troba molt diversificada: indústria tèxtil, química, de plàstics, etc. Des del 1920 és lloc d’estiueig, si bé aquesta funció ha anat perdent importància a causa de la pressió que exerceix la indústria. La població ha experimentat un augment demogràfic al llarg del segle XX, multiplicant-se per deu des del 1900. Àrea comercial de Sabadell.

El centre administratiu del municipi és el poble de Plegamans (dit també Palau de Plegamans).

El terme comprèn també el poble de Palau-solità, l’ermita de Santa Magdalena, on hi hagué la comanda templera de Palau del Vallès, el menhir dit de la Pedra Llarga i diverses i antigues masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques