Arxiu d'etiquetes: pobles

Piles, les (Conca de Barberà)

16 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 22,39 km2, 676 m alt, 216 hab (2017)

0conca(o les Piles de Gaià)  Situat al límit amb l’Anoia, al nord-est de la comarca, a l’alta conca del Gaià, a l’altiplà de Santa Coloma de Queralt. Més d’una tercera part del terme és ocupat pel bosc. Als terrenys no conreats domina la garriga i els pasturatges.

A l’agricultura de secà predominen els cereals (blat i ordi), a més de gira-sol. Hi ha granges avícoles i de porcs. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. La població s’ha reduït a poc més d’una tercera part des del 1900 (476 h).

Al poble destaca el castell de les Piles i l’església parroquial, dedicada a sant Martí.

El terme comprèn, a més, els pobles de Biure de Gaià, Guialmons, Figueroleta i Sant Gallard.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Piera (Anoia)

36 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 57,20 km2, 324 m alt, 15.194 hab (2017)

0anoiaSituat al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Penedès, s’estén a l’esquerra de l’Anoia i està accidentat pel vessant oriental de la Serralada Pre-litoral.

La vinya és el conreu més estès, seguit dels cereals, les oliveres i els arbres fruiters. Les principals indústries són la tèxtil, la química, l’alimentària i la de materials per a la construcció (productes refractaris i ceràmica). S’hi troben fonts d’aigües sulfuroses i ferruginoses i ha pres importància com a centre d’estiueig, amb nombroses residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.

El poble està situat al peu del castell de Piera, restaurat. Església parroquial de Santa Maria, romànico-gòtica. Notables cases i masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Agrupació Esportiva

Perelló, el (Baix Ebre)

19 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 100,67 km2, 142 m alt, 2.884 hab (2017)

0baix_ebreSituat al litoral i accidentat al nord-oest per les serres del Boix i de la Capcida. El 1990 perdé una part del seu terme municipal en benefici del nou municipi de l’Ampolla. El sector interior del terme és accidentat pels contraforts de la serra i drenat per diversos barrancs, mentre que la costa s’estén des de la punta de l’Àliga fins a la de cap Roig.

L’economia és essencialment agrícola, amb conreus d’ametllers, garrofers, oliveres, vinya i arbres fruiters. Ramaderia. Cooperativa oleícola i vinícola. Indústria de la construcció i mecàniques. Àrea comercial de Tortosa.

El poble és d’origen romà; està situat prop de l’antiga carretera de Barcelona a València; església parroquial de l’Assumpció de Maria. Durant la guerra civil els bombardejos van destruir gairebé tot el nucli urbà. Restes del Paleolític a la cova de la Mallada i pintures rupestres de la balma de Cabrafeixet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Perafort (Tarragonès)

9 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 9,54 km2, 125 m alt, 1.253 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de Tarragona, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí. La garriga domina la superfície inculta.

L’agricultura és principalment de secà, la vinya ocupa la meitat del sòl conreat, seguida en importància pels avellaners, els arbres fruiters, les oliveres i els garrofers; hi ha una petita superfície de conreus de regadiu. Ramaderia de bestiar porcí i granges avícoles. Indústries químiques, de la construcció, alimentàries i del plàstic, però dominada per la refineria d’Enpetrol i per la indústria Calatrava. Àrea comercial de Tarragona.

El poble és a l’extrem oriental del terme; l’església parroquial de Sant Pere depenia de la de la Secuita; restes de l’antic castell de Perafort.

El municipi comprèn, a més, el poble de Puigdelfí (que formà municipi independent fins a mitjan segle XIX) i els enclavaments del Campot, del Mas de Magrinyà i de la Barraqueta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Perafita (Osona)

7 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 19,59 km2, 754 m alt, 411 hab (2017)

0osonaSituat a la subcomarca del Lluçanès, a l’esquerra de la riera Gavarresa (límit occidental del terme), a la qual aflueixen diversos afluents, al nord-oest de Vic. Drena, a més, el terme la capçalera de la riera d’Olost. Quasi la mitat del terme és ocupat pel bosc i els pasturatges.

L’agricultura és gairebé tota de secà (s’hi conreen cereals d’hivern, blat de moro, patates i farratge). Les activitats derivades de l’agricultura i una petita indústria tèxtil tradicional (cotonera), a més de la ramaderia, complementen l’agricultura. Àrea comercial de Vic.

El poble és al sector meridional del terme, al límit amb el de Sant Boi de Lluçanès. L’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, època de la qual conserva un timpà esculpit, molt malmès, va ser refeta a mitjan segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Cel de Croells.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pera, la (Baix Empordà)

6 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,54 km2, 93 m alt, 457 hab (2017)

0baix_empordaSituat als vessants septentrionals del massís de les Gavarres i drenat per la capçalera de la riera de la Pera, afluent del Ter per la dreta, a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès.

S’hi conreen plantes de secà, entre les quals sobresurt la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro. La ramaderia, especialment el bestiar boví, té importància. Indústria agropecuària (fàbrica d’embotits) i una bòbila (rajoles). Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és drenat per la riera de la Pera, i presidit pel castell de la Pera i l’església parroquial de Sant Isidor, gòtica amb la façana renaixentista; conserva encara l’aspecte medieval, de quan era centre de la baronia de la Pera.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Pedrinyà, Riuràs i Púbol (on hi ha el castell-palau de Púbol, convertit actualment en Museu Gala-Dalí).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Penelles (Noguera)

13 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 25,51 km2, 276 m alt, 463 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb l’Urgell, a l’extrem sud-est de la comarca, al peu de la serra de Bellmunt, a la plana de regatge del canal d’Urgell, amb aigües procedents del Segre. La vegetació natural, el carrascar, ha desaparegut gairebé del tot per l’expansió dels conreus.

Agricultura de regadiu (gra, farratges i fruiters), però hi preponderen els conreus mediterranis de secà (cereals, olivera, vinya). És important la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i també l’aviram. La indústria deriva de l’agricultura (farina, oli, producció de vi). Àrea comercial de Balaguer. Població en descens.

El poble és aturonat en una cruïlla de camins al nord del terme; l’església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan.

El municipi comprèn, a més, els llogarets d’Almassor i de Bellestar, les caseries dels Falcons i de Torreneral, el castell del Remei i el terme rural de la Pobla de Pradell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pedret i Marzà (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,65 km2, 22 m alt, 186 h (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord de la plana empordanesa, entre la serra de Rodes i a l’esquerra de la Muga, al sud de la comarca, prop de Figueres. Travessa el terme de nord a sud la riera de Pedret, que desguassa per l’esquerra a la Mugueta.

Agricultura de secà: cereals (blat, ordi i civada), blat de moro, llegums, olivera i, principalment, vinya; el regadiu és limita a unes poques hectàrees d’hortalisses. Té importància la ramaderia (bestiar boví i porcí). Forma part de l’àrea comercial de Figueres.

Els dos nuclis que formen el municipi estan clarament diferenciats, Pedret (on hi ha l’església parroquial de Sant Esteve) és al vessant est i Marzà (cap municipal) a l’oest, el primer presenta un poblament dispers i el segon és un conjunt agrupat a l’entorn d’una plaça.

Fins poc abans del 1940 pertangué al municipi de Vilanova de la Muga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Paüls (Baix Ebre)

6 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 43,83 km2, 378 m alt, 567 hab (2017)

0baix_ebre(o Paüls dels Ports)  Situat entre l’Ebre i els estreps de la serra de Paüls, continuació dels ports de Beseit, al límit amb la Terra Alta, al nord-oest de la comarca. Drenat pels barrancs de les Fonts i de Xalamera, que neixen dins el terme i són afluents de l’Ebre. Un 80% del terme és inculte, amb garriga, pasturatges i boscs.

Hi prepondera l’agricultura de secà (oliveres), seguida de fruiters (ametllers) i hortalisses. També s’hi conrea vinya. Avicultura. Explotació forestal, pedrera de guix i petita indústria casolana de jerseis. Àrea comercial de Tortosa.

El poble s’escalona al peu de les restes de l’antic castell de Paüls, al costat del qual hi ha la petita església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Roc i la caseria de la Vall d’En Bages.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pau (Alt Empordà)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,70 km2, 33 m alt, 537 hab (2017)

0alt_empordaSituat als vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, que accidenta el sector oriental del terme. Drenen el terme diversos barrancs afluents de la Muga. El bosc (pins i alzines) i els pasturatges ocupen unes 150 ha.

L’agricultura és tota de secà, basada en la viticultura i el conreu d’oliveres; també s’hi conrea blat, userda i blat de moro. Complementen l’economia la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura i les activitats derivades del sector agrícola (producció d’oli i vi). Àrea comercial de Figueres.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana; destaca l’església parroquial dedicada a sant Martí, i el palau senyorial de l’antic castell de Pau, que esdevingué centre de la baronia de Pau.

El terme comprèn, a més, el poble de Vilaüt i la masia i antic monestir de Penardell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques