Arxiu d'etiquetes: pobles

Palau-saverdera (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,45 km2, 78 m alt, 1.456 hab (2017)

0alt_empordaSituat als contraforts sud-occidentals de la serra de Rodes (el cim on s’aixeca el castell de Sant Salvador de Verdera), que accidenta el sector oriental del terme. El sector pla, al peu d’aquesta serra, arriba fins a la zona pantanosa dels estanys de Castelló, al grau de la Muga. Diversos barrancs drenen el terme. El sector muntanyós és cobert en part d’alzines sureres.

Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de vinya i intercalacions d’oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí. Avicultura. Cooperativa agrícola. Explotació de pedreres de quars. Àrea comercial de Figueres.

El poble és dominat per l’antic castell de Sant Salvador de Verdera; l’església parroquial de Sant Joan és d’origen romànic. De l’antic castell de Palau-saverdera resten dues torres de planta circular.

El municipi comprèn, a més, el veïnat de les Torroelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau-sator (Baix Empordà)

7 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 12,39 km2, 20 m alt, 285 hab (2017)

0baix_empordaSituat en un territori pla, al centre de la comarca, a la dreta del Daró, prop de la costa. És drenat per la riera Grossa i accidentat al sud per les Gavarres.

Conreus de regadiu gràcies a diverses sèquies i pous: cereals, hortalisses i farratges; i també de secà: cereals, vinya i olivera. El bestiar boví, porcí i l’aviram hi tenen importància. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble estigué emmurallat i conserva el notable portal gòtic dit la Torre de les Hores, així com restes de muralles i defenses; l’església parroquial romànica de Sant Pere (segles XII-XIII) era l’església de l’antic castell de Palau-sator.

El terme comprèn, a més, els pobles de Fontclara, Sant Julià de Boada, Sant Feliu de Boada i el veïnat de Pantaleu. Hi ha vestigis arqueològics i d’època romana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,44 km2, 86 m alt, 96 hab (2017)

0alt_emporda(o Palau Sardiaca)  Situat a la plana empordanesa, a l’esquerra del Fluvià, que forma el límit meridional del terme, i al sud de Figueres. Una petita part del territori és boscada (pins i, vora el Fluvià, arbres de ribera).

L’agricultura n’és la base econòmica: cereals (blat i ordi), blat de moro, farratge, a més de vinya i d’olivera. Complementa l’agricultura la ramaderia de bestiar porcí i boví sobretot, i l’avicultura, a més de les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Figueres.

Els dos nuclis principals són el poble de Santa Eulàlia de Palau, cap administratiu, i el llogaret de Palau Sardiaca, que és la capital històrica. Pertanyia a la canònica de la seu de Girona. El 1698 era lloc reial de la batllia de Siurana.

El municipi comprèn també el veïnat d’Estanyet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau d’Anglesola, el (Pla d’Urgell)

9 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 12,27 km2, 250 m alt, 2.183 hab (2017)

0pla_urgellSituat a la pla d’Urgell, a l’esquerra del Corb, afluent del Segre, a la zona de regatge del canal d’Urgell, al nord de Mollerussa. Amb prou feines té accidents orogràfics i la totalitat de la seva superfície és plana.

La base de l’economia és l’agricultura de regadiu: cereals, fruiters i productes d’horta. Ramaderia (bovins, ovins, porcins). Indústria alimentària, amb la Cooperativa Agrícola del Camp, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, i tèxtil. Àrea comercial de Lleida.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, erigida el 1802, d’estil barroc i amb una portada curiosa.

Al terme hi ha l’ermita de Santa Llúcia, on hi ha la tomba de mossèn Ignasi Carbó i Florensa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Arnau Berenguer

Palafolls (Maresme)

17 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 16,56 km2, 16 m alt, 9.171 hab (2017)

0maresmeSituat a la dreta de la Tordera, que drena el terme juntament amb la riera de Palafolls, a l’extrem nord de la comarca, al límit amb la Selva, i separat de la costa pel municipi de Malgrat. És accidentat pels darrers contraforts orientals del massís del Montnegre. Gran part del territori és cobert de boscs (alzines, pins, faigs, castanyers).

Agricultura de secà i també de regadiu; els conreus principals són patates, mongetes, arbres fruiters i blat de moro. Indústria química, de la construcció, tallers mecànics i de la fusta. Lloc de segones residències, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Calella.

L’antic castell de Palafolls fou el centre de la baronia de Palafolls. El centre administratiu és el nucli de les Ferreries (dit també Palafolls).

El municipi comprèn, a més, el poble i parròquia de Sant Genís de Palafolls (antiga capital) i l’església de Sant Pere de Vivelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Pacs del Penedès (Alt Penedès)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 6,27 km2, 201 m alt, 902 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’esquerra del riu de Foix, que drena el terme, juntament amb la riera de Llitrà (dita també riera de Pacs), al nord-est de Vilafranca del Penedès (de la qual el separen els turons de Sant Pau), al centre de la comarca. Superfície molt plana.

Conreus de secà (cereals i, sobretot, vinya). Indústria vinícola (amb la presència de diversos cellers) i fabricació de materials per a la construcció. Granges avícoles. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Població dispersa.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Genís, d’origen medieval, però bastida el segle XVII.

Dins el terme hi ha els veïnats de l’Agrícola, el Salinar i la Serra, i la urbanització Pacs Residencial.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ossó de Sió (Urgell)

10 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 26,29 km2, 391 m alt, 213 hab (2017)

0urgellSituat a la ribera del Sió, afluent del Segre, al sector septentrional de la comarca, al límit amb la Segarra.

Quasi tot el terme és conreat; els cultius de regadiu s’estenen vora el riu, però hi predomina el secà, especialment cereals (blat, ordi i civada), ametllers i olivera; la vinya pràcticament ha desaparegut. La ramaderia (bestiar porcí i oví) i les granges avícoles i de conills complementen l’economia. Àrea comercial de Tàrrega. La població sofreix un agut procés de despoblament.

El poble és a l’esquerra del Sió; la seva església parroquial és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Castellnou de Montfalcó, Montfalcó d’Agramunt i Bellver d’Ossó i la caseria de Peraltes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Osor (Selva)

22 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 52,07 km2, 340 m alt, 421 hab (2017)

0selvaSituat als vessants del massís de les Guilleries, comprèn la major part de la vall d’Osor, a l’esquerra de la riera d’Osor, afluent de la dreta del Ter, el terme s’estén a banda i banda del riu i és, en gran part, accidentat.

L’agricultura és de regadiu; els cultius d’horta es localitzen al llarg de la riera. Explotació forestal (castanyers, alzines) per a l’obtenció de fusta i de carbó. Mines de plom i de fluorina. Àrea comercial de Girona.

El 1428 una sèrie de terratrèmols enderrocaren la vila, el pont i una bona part de l’església parroquial romànica (Sant Pere), que es refeu tot seguit i l’església fou ampliada al segle XVIII. Al costat esquerra de la vila hi ha el barri de Badia.

El municipi comprèn, a més, la caseria i l’ermita de Sant Gregori, l’església i el veïnat de Sant Miquel de Maifré, el santuari del Part i la gran masia del Sobirà de Santa Creu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Vall

Òrrius (Maresme)

6 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 5,66 km2, 259 m alt, 694 hab (2017)

0maresmeSituat a la capçalera de la riera d’Argentona, a l’antic vessant septentrional de la Serralada Litoral que n’accidenta el terme, al límit amb el Vallès Oriental, a l’oest de Mataró. El sector forestal és ocupat principalment per pins i alzines.

Economia agrària (hortalisses al regadiu; cereals i patates al secà) i indústria tèxtil. Pedreres de material per a la construcció. S’ha incrementat la funció de segona residència i estiueig, iniciada al segle XIX. Subàrea comercial de Mataró, dependent de Barcelona.

El poble és a la capçalera de la riera d’Òrrius, afluent per l’esquerra de la d’Argentona. L’església parroquial és dedicada a sant Andreu. Al cim del turó de Sellecs (534 m alt), hi ha les restes d’un important poblat ibèric, dit popularment el Castellot.

Dins el terme hi ha també l’església de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Orpí (Anoia)

7 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 15,23 km2, 375 m alt, 134 hab (2017)

0anoiaSituat a les ribes de la riera de Carme, afluent de l’Anoia, accidentat per la Serralada Pre-litoral Catalana, al peu de la serra de Puigfred.

Hom conrea poc més de la tercera part del territori: secà (vinya i cereals) i molt poc regadiu. La ramaderia (porcí i boví estabulat) i l’avicultura i la cuniculicultura tenen importància. Entre les activitats industrials sobresurt la indústria paperera i pedreres calcàries. Àrea comercial d’Igualada.

Al poble destaca l’església parroquial romànica de Sant Miquel (segle XII), restaurada el segle XVII. Es conserva una notable torre de l’homenatge de l’antic castell d’Orpí.

El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Càndia, on resideix la capitalitat, i les caseries de Can Bou i Feixes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques