Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Badrinas i Escudé, Antoni

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1882 – Barcelona, 1969)

Pintor, moblista i decorador. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la d’Arts i Oficis de Dresden (1908-14).

El 1915 fundà el Gremi d’Artistes de Terrassa, i després s’establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d’exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà (1920-36).

Premiat a les exposicions d’arts decoratives de París 1925, Barcelona (1929), Madrid (1947), la seva obra es troba en diversos museus i col·leccions particulars.

La seva pintura se centra principalment en el paisatge, encara que conreà també la figura i el bodegó.

Com a decorador es dedicà al disseny de mobles, amb tendència a una reestilització de les formes clàssiques.

Aymat i Martínez, Tomàs

1 Resposta

(Tarragona, 1892 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 agost 1944)

Tapisser i pintor d’aquarel·les. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, fou deixeble de Francesc d’Assís Galí i Oleguer Junyent.

Becat per l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, estudià l’art de la tapisseria a la Real Casa de Madrid. Més tard, pensionat per la Mancomunitat de Catalunya, completà els seus estudis a París i Brussel·les.

Fou professor de tapisseria a l’Escola Superior dels Bells Oficis i la Escola Industrial barcelonina. Funda l’empresa Tapisseries Aymat.

Aulèstia i Vázquez, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 novembre 1919 – Milà, Itàlia, juny 1994)

Escultor i pintor. El seu estil pot incloure’s en l’expressionisme amb una forta tendència vers l’abstracció. Participà en el primer Saló d’Octubre (1948) i exposà en diversos països.

D’entre les seves obres cal fer esment de l’escultura gegantina del port de Barcelona, titulada Sideroploide (1960-63), feta de metall, evocació simbòlica del món mariner.

Arts i els Artistes, Les

21 Respostes

(Barcelona, 1910 – 1936)

Associació d’artistes noucentistes. Animada per Francesc Pujols, que en va ser el primer secretari, agrupà un nombre variat de pintors i dibuixants.

El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista: exaltació de l’esperit mediterrani i valoració de la mesura, de l’esforç i de la continuïtat.

Va organitzar exposicions col·lectives i conferències, i va publicar una col·lecció de monografies titulada també “Les Arts i els Artistes”.

Arrau i Estrada, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1774 – 1818)

Poeta i dramaturg. Era pintor i fou sots-director de l’Escola de Nobles Arts de Llotja des del 1803.

Autor de poemes neoclàssics en castellà, i de patriòtics -en castellà i en català- durant la guerra contra Napoleó. Escriví el sainet popular L’avarícia castigada per l’astúcia d’en Tinyeta.

Fou el pare del pintor Josep Arrau i Barba.

Arrau i Barba, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 4 maig 1802 – 2 gener 1872)

Pintor. Fill de l’escriptor Josep Arrau i Estrada. Deixeble primer a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, després hi exercí com a professor. Fou nomenat membre de l’Academia de San Fernando (1833) i fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1866).

Conreà el paisatge, natures mortes, temes religiosos i especialment retrats. Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.

És un dels iniciadors de la pintura romàntica a Catalunya.

Arranz i Bravo, Eduard

4 Respostes

(Barcelona, 9 octubre 1941 – Vallvidrera, Barcelona, 20 octubre 2023)

Pintor. El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada Guillot.

La seva obra evolucionà cap al pop i col·laborà amb Rafael Bartolozzi fins al 1982.

De la seva producció es destaca la decoració mural d’una fàbrica a Parets del Vallès (1971), la d’un centre comercial a es Magaluf (1973) i la de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979).

El 1989 exposà a Barcelona una mostra de l’obra realitzada entre 1961-89, i posteriorment en diverses ciutats d’Europa i Amèrica.

També ha realitzat escultures.

Enllaç web:  Fundació Arranz Bravo

Armet i Portanell, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1 març 1842 – 3 octubre 1911)

Pintor. Deixeble de R. Martí i Alsina, completà estudis a Roma. Conreà la pintura de paisatges i el retrat. Conreà preferentment un paisatgisme relacionat amb l’escola d’Olot.

Vers el 1866 li fou prohibida la publicació d’una col·lecció de litografies que intitulà La juventud pintada por sí misma.

Fou premiat en exposicions oficials de Madrid, Barcelona i Le Havre, i té obres als museus de Barcelona, Girona i Vilanova i la Geltrú.

Armengol i Gall, Emili

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 7 maig 1911 – Barcelona, 17 juliol 1976)

Pintor i orfebre. Pare d’Emili Armengol i Abril. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya.

El 1931 va realitzar la seva primera exposició a Barcelona, a la Galeria Badrinas.

Com a joier, va realitzar diversos treballs, alguns d’ells en col·laboració amb altres artistes com Manolo Hugué i Jaume Mercadé i Queralt.

Algunes d’elles, com Penjoll i fermall i Cap de dona, es poden veure actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Argimon i Granell, Daniel

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 juny 1929 – 21 novembre 1996)

Pintor. Autodidacte, des del 1955 seguí un estil no figuratiu que orientà quatre anys més tard vers l’expressionisme abstracte, amb la utilització de guix, làtex i pigments.

Posteriorment realitzà collages (amb papers cremats, cordills, draps, purpurines) i s’acostà successivament a l’art pop i a un art realista de denúncia, fins que retornà a l’expressionisme abstracte.