(Barcelona, 1914 – 1977)
Pintor. Ha exposat des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres.
La seva obra centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat, i, darrerament, ha adoptat un caire expressionista.
(Barcelona, 6 desembre 1883 – 17 desembre 1938)
Pintor, escenògraf i fotògraf. Fill del fotògraf Rafael Areñas.
El 1918 participà a l’exposició d’art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una “foto acolorida“.
El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista “Lux”, òrgan de la Unió Fotogràfica de Barcelona, fundada el mateix any.
(Mataró, Maresme, 7 novembre 1920 – 1 juliol 1998)
Escultor, pintor i dibuixant. Ha excel·lit com a retratista i com a autor de teles de tema religiós.
Realitzà el bust de Sant Antoni Maria Claret regalat en 1950, amb motiu de la canonització d’aquest pel papa Pius XII.
(l’Arboç, Baix Penedès, segle XIV)
Pintor anònim. Actiu al començament del segle XIV.
Solament són conegudes les pintures murals recentment descobertes a la capella dels Dolors de l’església de l’Arboç.
El seu tema al·ludeix a l’arbre de la vida i és un dels millors exemples conservats de la pintura d’estil franco-gòtic.
(Tortosa, Baix Ebre, 12 novembre 1905 – Barcelona, 15 juliol 1992)
Pintor. Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926. Participà als Salons de Primavera (1935) i durant la guerra civil residí a Mallorca.
La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1986).
(Santa Coloma de Farners, Selva, 1922 – Barcelona, 1994)
Pintor i arquitecte. Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric.
Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri.
És autor de la versió catalana dels Quatre quartets de T.S. Eliot (1965).
(Girona, segle XV)
Pintor. Ha estat identificat amb l’anomenat mestre de Banyoles gràcies a la documentació del retaule de la Verge de l’Escala, que hi ha al monestir de Sant Esteve de Banyoles, fet entre el 1437 i el 1439.
També pintà un retaule per a Maià de Montcal i un altre per a la capella del castell de Vilademany, que havia començat Francesc Borrassà, tots dos desapareguts.
(Barcelona, 1874 – 1942)
Pintor. Era fill de l’actriu Anna Monner. Destacà també com a dibuixant.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Girona, 1945 – )
Pintor. De formació autodidacta, conreà inicialment l’escultura.
La seva pintura, que parteix d’un realisme expressionista (1965-68), després d’un període transicional (1968-71) en el qual denota una dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l’ús de motius cal·ligràfics i de coloracions fosques: tot plegat amb evidents connotacions simbòliques.
(Catalunya, segle XVIII – 1822)
Pintor i teòric de l’art. Vocal de la Junta de Comerç barcelonina, càrrec que conservà sota la dominació napoleònica per la seva actitud fidel envers la monàrquia francesa. Fou mestre de dibuix dels primers romàntics vuitcentistes catalans.
La seva obra pictòrica s’inspirà en els clàssics dels segles XVI i XVII (Correggio i Tiziano, fonamentalment).
Entre les seves obres conegudes cal citar dues Adoracions dels Pastors i Miracle de sant Josep Oriol.
Com a teòric de l’art, publicà alguns textos doctrinals neoclàssics, com Discurso sobre la enseñanza del dibujo (1809).
