Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Bartolí i Guiu, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 octubre 1911 – Nova York, EUA, 3 desembre 1995)

Pintor i dibuixant. Col·laborà en diverses publicacions, particularment amb dibuixos polítics.

Fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, de la UGT, i n’esdevingué dirigent el 1936.

Exiliat a Mèxic l’any 1939, on publicà Campos de concentración (1944), col·laborà en diverses revistes dels EUA. Retornà a Catalunya el 1977.

Va fer diverses exposicions a Europa i a Amèrica.

El seu germà fou Joaquim Bartolí i Guiu  (Barcelona, 1908 – 1978)  Pintor. S’ha dedicat a l’escenografia. Fou deixeble de Salvador Alarma. Treballà força temps a París amb el seu germà.

Barrau i Buñol, Laureà

1 Resposta

(Barcelona, 1864 – Santa Eulària des Riu, Eivissa, 21 octubre 1957)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble d’Antoni Caba, amplià estudis a París amb Geróme.

Inicialment cultivà la pintura d’història (Rendició de Girona, 1887). Més tard, s’interessà pel paisatge de la Costa Brava i d’Eivissa, que va pintar amb gran luminisme, semblant al de Sorolla.

Va publicar Pour comprendre les musiques d’aujour d’hui (1969).

El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom a Santa Eulària des Riu, en record de les llargues estades que féu a l’illa.

Barradas, Rafael

2 Respostes

(Montevideo, Uruguai, 4 gener 1890 – 12 febrer 1929)

Pintor. Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme.

Amic de Torres i García, col·laborà en revistes catalanes com “Un enemic del poble”.

Barnadas i Fàbrega, Ramon

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 16 gener 1909 – Vic, Osona, 18 desembre 1981)

Pintor. Deixeble d’Iu Pascual a l’Escola de Belles Arts d’Olot i, posteriorment, professor de l’escola Superior del Paisatge de la Generalitat i de l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres (1935-36).

Seguidor de la tradició de l’Escola d’Olot, la seva pintura (paisatges, figures i natures mortes) es basa en el color, sobretot en les darreres obres, mancades pràcticament de dibuix.

Barbarà i Gómez, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – 7 desembre 2013)

Gravador i pintor. Format a Barcelona, l’any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol. Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons i treballà en diversos tallers calcogràfics.

Novament a Barcelona, treballà als obradors de l’editor Gustau Gili i obrí taller propi.

Ha intervingut en l’estampació d’obres dels més importants artistes contemporanis. Col·laborà sovint amb les edicions d’A. Maeght. És també autor d’il·lustracions per a llibres de bibliòfil.

Baqués i Tomàs, Josep

Deixa un comentari

(Montmeló, Vallès Oriental, 1931 – Premià de Dalt, Maresme, 2021)

Grafista i pintor. De formació autodidàctica, treballa preferentment al servei de la publicitat comercial.

Un cert expressionisme esquemàtic tipifica aquesta producció i les seves litografies i pintures.

Ha guanyat el Delta de Plata ADI/FAD (1962) i el primer premi de cartells del Concurs Internacional de Dibuix Joan Miró (1967).

Balanyà i Moix, Ismael

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 25 febrer 1921 – Prenafeta, Conca de Barberà, 5 gener 2000)

Pintor i gravador. Es formà amb el seu pare i a l’Escola Massana de Barcelona, ja a la post-guerra.

Entre 1945 i 1948 residí a París i amb posterioritat realitzà la decoració mural de diverses capelles. Aprofundí en aquesta especialitat i l’any 1965 en fou nomenat professor a l’Escola Massana.

La seva pintura es basa en un figurativisme descompost amb el qual conrea unes temàtiques convencionals.

Baixeras i Verdaguer, Dionís

3 Respostes

(Barcelona, 23 juny 1862 – 9 setembre 1943)

Pintor. Influït a París per Millet i Bastien-Lepage, conreà un naturalisme plàcid, de tema rural i mariner, i també grans composicions històriques i al·legòriques, com les pintures del paranimf de la universitat de Barcelona (1888) o de la cúpula del saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1928).

Dibuixà els indrets de Barcelona que havien de desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana (1908).

Baixas i Carreter, Joan

20 Respostes

(Barcelona, 11 novembre 1863 – 8 novembre 1925)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid.

Convidat pel president de Veneçuela, el general Crespo, residí un temps en aquell país. De retorn a Catalunya, participà a l’Exposició Universal del 1888. Posteriorment, residí un cert temps a París.

A la primeria del segle XX fundà a Barcelona l’Acadèmia Baixas de pintura i dibuix. Entre els seus deixebles excel·leixen Joaquim Torres i Garcia, Ignasi Mallol, i els seus fills Ignasi, Mercè, Montserrat i Josep Maria Baixas i Castellví.

Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.

Baixas i Àrias, Joan Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 6 novembre 1946 – )

Pintor i director teatral. L’any 1964 fundà la companyia El vaixell blanc. El 1967 se centrà en l’estudi de màscares, titelles i altres formes tradicionals del teatre de la imatge.

Creà, el mateix any, el Teatre de la Claca on escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en col·laboració amb pintors. La companyia viatjà per tot el món fins que la clausurà l’any 1988 per dedicar-se a la seva obra personal d’investigació pictòrica i teatral.

Ha col·laborat també en la direcció artística d’espectacles de diverses companyies.

Des del 1989 fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona, director artístic del Festival Internacional de Titelles de Barcelona i membre del Centre Internationale de la Recherche des Arts de la Mariomnette.