Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Credença, Nicolau (II) de

1 Resposta

(Barcelona, segle XVI)

Pintor, matemàtic i poeta. Fill de Nicolau (I) de Credença.

Reparà probablement unes vidrieres de la catedral (1550) i de la casa de la ciutat (1551); és autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf (1571) i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona (1586), desconegut.

Prengué part, amb una composició en castellà i una altra en català, al certamen en honor de la Immaculada (1580). Fou guadamassils per a la generalitat.

Cal no confondre’l amb una altre pintor homònim documentat el 1591.

El seu fill Jaume de Credença  (Barcelona, segle XVI)  fou també pintor, especialitzat en vidrieres artístiques.

Credença, Nicolau (I) de

3 Respostes

(Nàpols, Itàlia, segle XV – Barcelona ?, segle XVI)

Pintor. Actiu a Barcelona des dels darrers anys del segle XV.

Pintà dos retaules per a l’església de Sant Just de Barcelona (1498) i per a Sitges (Sant Bartomeu i Santa Tecla, 1499), conservats en part. El 1509 el municipi li encarregà el retaule de l’església de Sant Sebastià malgrat l’oposició del pintor de la ciutat Gabriel Alemany.

Pintà uns altres retaules a les esglésies de Sant Francesc de Barcelona, Llinars i Solsona (1528) i, amb Antoni Rupit i Jaume Forner, el retaule d’Argentona (destruït el 1936).

El 1532 s’associà amb Henrique Fernandes i Pedro Nunhes (o Pere Nunyes) per acabar un retaule a Mataró i pintar per a la torre de Sant Joan (Sant Martí de Provençals) i Sant Genís de Vilassar.

El 1551 pintà un retaule per a Santa Maria del Mar, i el 1555, un altre per a la Casa de les Egipcíaques, a Barcelona.

Fou prohom en cap de la confraria dels freners (1551).

Fou el pare de Nicolau (II) de Credença.

Costa i Segura, Miquel

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 17 març 1982)

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis terrassenca. Ha pintat al tremp i ha fet també pintura decorativa.

El seu germà bessó, Pere Costa i Segura (Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 30 juliol 1944), també pintor, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa. Col·laborà als treballs decoratius del seu germà, Conreà el paisatge.

Cortina i Roberto, Ivó de la

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 desembre 1805 – 1876)

Arqueòleg i pintor. Estudià pintura amb Pau Rigalt.

S’especialitzà en aquarel·les i litografies, en les quals representà monuments arqueològics de la Península.

Cooperà a la formació del Museu de Belles Arts, de Mèrida, i el 1840 prengué part en les excavacions de la ciutat romana d’Itàlica, a Andalusia.

Inicià la publicació d’una Topografía monumental íbera.

Cortès i Casanovas, Ramon

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 19 novembre 1906 – 18 maig 1977)

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat natal.

Ha conreat el paisatge i la figura, amb moltes teles que representen tipus gitanos.

Corominas i Geli, Joaquim

Deixa un comentari

(Sarrià de Ter, Gironès, 1951 – )

Pintor. Format a Girona, a Londres (1975-77) i a Berlín.

La seva pintura s’inscriu en la línia de recuperació de l’expressionisme abstracte i es destaca per les seves coloracions intenses.

L’any 1984 guanyà el premi de la Biennal de Barcelona.

Coromina i Figueras, Joan Baptista

Deixa un comentari

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 11 maig 1890 – 27 setembre 1919)

Ceramista, pintor i escultor.

El 1908 fou presentat a Girona juntament amb Ricard Guinó i amb l’arquitecte Rafael Masó, amb qui feu, des d’aleshores, la part més considerable de la seva obra.

Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell (1912-17).

Coranty i Llurià, Emília

1 Resposta

(Barcelona, 19 febrer 1862 – 18 febrer 1944)

Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts.

Destacà a la pintura de temes florals. Féu projectes per a randes i brodats de gran categoria artística.

Obtingué premis a diverses exposicions de Barcelona, Madrid i Chicago.

Conill i Orriols, Jacint

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 30 gener 1914 – 12 abril 1992)

Pintor. De formació gairebé autodidacta. Destacà com a paisatgista.

Ha exposat a Barcelona i a Madrid, amb bon èxit, i obtingut nombrosos premis. Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona, així com a bones col·leccions catalanes i americanes.

Conestable, retaule del

4 Respostes

(Barcelona, 1465)

Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l’Epifania. Pintada per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya, conestable de Portugal. Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva.

El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs: Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu. La taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable.

Corona el retaule un calvari, i el completen una predel·la amb quatre figures de sants, entre elles un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de Portugal.

Pintada sobre taula, amb fons daurat, és una de les grans obres de maduresa de l’artista.