Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Dalmau i Rafel, Josep

26 Respostes

(Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)

Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l’art català d’avantguarda i marxant.

Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d’Els Quatre Gats.

Després d’una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d’antiguitats i una galeria d’exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els artistes més innovadors, tant catalans com europeus: Josep Mompou, el cubisme, Joan Miró, Picabia, Salvador Dalí, els evolucionistes, el GATCPAC, el neoplasticisme, etc.

Dalmau, Lluís

11 Respostes

(València, segle XV – Barcelona ?, després 1460)

Pintor. Introductor als Països Catalans de l’estil flamenc i de la pintura a l’oli.

Treballà al servei d’Alfons IV de Catalunya i per encàrrec seu visità Castella (1428) i Flandes (1431-36), on conegué la pintura flamenca, i especialment Van Eyck. De tornada al país, fou el principal introductor del gòtic flamenc, estil que domina en la pintura espanyola de la segona meitat del segle XV.

Pintà per encàrrec del Consell de Cent de Barcelona, el Retaule dels Consellers (1445), a la capella de la Casa de la Ciutat. Apareixen en aquesta obra les característiques del gòtic flamenc (pintura a l’oli, veracitat dels retrats, profunditat de l’espai, fons del paisatge) i la influència directa de Jan van Eyck.

També és autor del retaule central de Sant Baldiri (església parroquial de Sant Boi de Llobregat).

Dai-Bih-In

Deixa un comentari

(P’ingtung, Taiwan, 1946 – )

Pintor i gravador. S’establí a Llers (Alt Empordà) el 1977.

El més característic de la seva producció són les pintures i dibuixos que realitza sobre paper, amb materials elaborats per ell mateix.

La seva pintura té semblances amb la d’A. Tàpies.

Cusí i Ferret, Manuel

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 desembre 1857 – Barcelona, 27 març 1919)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i també a París, amb Bonnat.

Va ésser premiat a les exposicions de Barcelona dels anys 1888, 1896 i 1911.

Són notables els seus quadres Dauradors i A la vora del foc.

Entre els retrats sobresurten els de Mañé i Flaquer, Josep Coroleu, Romaní i Puigdengolas i el rei Alfons XIII.

Cusachs i Cusachs, Josep

2 Respostes

(Montpeller, França, 19 juliol 1851 – Barcelona, 2 novembre 1908)

Pintor. El 1882 abandonà la carrera militar i es dedicà exclusivament a la pintura.

Il·lustrà el llibre de F. Barado La vida militar en España. Entre les seves composicions de tema militar excel·leixen Maniobres de divisió (medalla d’Or a l’Exposició de Berlín del 1891) i L’assalt de Puebla.

També són notables el quadre La fugida a Egipte i els retrats d’Antoni López i López, el rei Alfons XIII, el general Prim, Frederic Ricart, etc.

Els últims anys excel·lí en la pintura d’esports hípics.

Curós i Ventura, Jordi

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 4 març 1930 – Barcelona, 14 juny 2017)

Pintor. Estudià a Olot i féu la primera exposició a Barcelona, el 1950.

Partint d’un neorealisme popular evolucionà vers un neocubisme (Camperols, 1949, Nu, 1955), que el conduí a l’abstracció (1958).

A partir del 1963, després d’una breu etapa neomodernista (Fornarina, 1964), conreà la pintura figurativa (Penya de la Punyalada, 1972).

Cuquet, Pere

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – 1663)

Pintor. Fou molt apreciat, però malauradament gran part de la seva producció no s’ha conservat.

Pintà el retaule major de l’església parroquial de Sant Feliu de Codines (1636), única obra conservada, en part, i hom li atribueix una pintura i un dibuix que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

També pintà les cambres del Consell de Cent de Barcelona i el claustre de Sant Francesc de Paula.

Cuixart i Barjau, Francesc

Deixa un comentari

(Berga, Berguedà, 1875 – Manresa, Bages, 1 gener 1931)

Pintor. Estudià sota el mestratge de Claudi Lorenzale a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Residí a Manresa, on desenvolupà la major part de la seva obra pictòrica i exercí de professor de pintura i dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis.

Féu retrats, natures mortes i obres de gènere (La crema del paper segellat a Manresa el 1808) i conreà el dibuix dins la tendència d’Alexandre de Riquer.

La major part de la seva obra es reparteix entre les col·leccions manresanes i la Galeria Municipal de la ciutat.

Cruspinera i Muñoz, Joan

Deixa un comentari

(Tiana, Maresme, 1945 – )

Pintor. Treballà inicialment en el camp de la creació publicitària. Estudià a Llotja i s’interessà així mateix per la història de la pintura moderna.

Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques en el terreny del dibuix i del gravat. Evolucionà vers l’expressionisme i alhora manifestà una creixent preocupació pel color, que és l’element dominant en les seves creacions més recents.

Créixams i Picó, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 novembre 1893 – 5 març 1965)

Pintor. Inicià la seva activitat artística a París, on s’havia traslladat el 1918.

Exposà per primera vegada a la galeria Paul Guillaume i participà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants.

Tornà a Catalunya (1927) i s’establí a Tossa, on contribuí a la creació d’un nucli artístic, freqüentat per Kars, Chagall i altres artistes.

El seu estil evolucionà vers un cromatisme viu, postfauvista, plasmat en figures i paisatges.