(Perpinyà, segle XVII)
Advocat i polític. Fou un dels principals conspiradors que organitzaren el projecte d’expulsar els francesos de Perpinyà el 1674.
Descoberta la conjura, pogué fugir a temps. Els seus béns foren confiscats.
(Perpinyà, segle XIV – segle XV)
Pintor. D’estil de transició cap al gòtic internacional. La seva activitat apareix documentada entre 1398 i 1434. Hi ha possibilitats d’identificar-lo amb l’anomenat mestre de Camelàs.
Se li atribueix un retaule de la Mare de Déu, repartit entre diverses col·leccions. El 1404 era sobreposat de la confraria de pintors de Perpinyà.
Es retirà el 1411 per dedicar-se a l’exportació de drap a Sicília, i Bartomeu Capdevila acabà els seus treballs en curs.
(Perpinyà, 1622 – 1802)
Llinatge de metges rossellonesos iniciat per Francesc Carrera.
(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)
Família d’artistes. Actius al Rosselló i Mallorca. El primer dels quals fou:
Bartomeu Campredon (Perpinyà, segle XIII – segle XIV) Escultor. Versemblantment identificat amb el mestre Bartomeu de Perpinyà. El 1294 executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna.
Altres membres d’aquesta família foren:
Antoni Campredon (Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIV) Artista. Fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic, que corona l’Almudaina; hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina; el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins al 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon.
Arnau Campredon (Perpinyà, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV) Artista. Documentat a Mallorca com a aprenent de l’escultor francès Pierre de Guines.
(Perpinyà, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)
Burgès de Perpinyà. Conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per diversos prèstecs fets al rei, obtingué les lleudes de Perpinyà (1368-73), li vengué alguns castells i jurisdiccions i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà (1360-74), Saragossa, València i Barcelona (1371-74). Fou procurador de l’infant Joan.
Fou nebot seu Pere Blan (Perpinyà, segle XIV – 1444) Cavaller. Participà en la campanya de Sardenya (1409). Fou el missatger que comunicà a Ferran I d’Antequera la seva elecció a Casp (1412) com a rei de Catalunya-Aragó. Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim (1425).
(Perpinyà ?, segle XVI – segle XVII)
Fuster i escultor. Treballà a Perpinyà a la darreria del segle XVI.
Esculpí diversos retaules al Rosselló, com els de les esglésies de Sant Joan (1584), del Carme (1598-99) i de Santa Maria de la Reial (1617).
Col·laborà amb els pintors Antoni Peitaví i Honorat Rigau.
Guillem de Castelló (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.
Joan Castelló (Catalunya, segle XV – segle XVI) Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.
Joan Castelló (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754) Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.
Pere Castelló (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII) Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.
(Perpinyà, segle XIII)
Escrivà de Jaume II de Mallorca. Fou capturat a Perpinyà durant la incursió que hi féu Pere II el Gran.
Aquest el manà dur, amb altres presoners, a la Torre Gironella de Girona. El 7 de maig de 1285, rescatat per 40.000 sous, fou alliberat i tornà a Perpinyà tot seguit.
(Perpinyà ?, segle XV)
Cònsol en cap de Perpinyà (1473). Partidari de mantenir la unió del Rosselló amb Catalunya, quan Joan II de Catalunya reeixí a emparar-se de Perpinyà.
És dubtosa la veracitat d’alguns autors segons la qual va dirigir la defensa de Perpinyà durant el setge de la ciutat per les tropes del rei Lluís XI de França (1474-75), sacrificant la vida del seu fill, presoner dels francesos. Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l’any 1475 ell ja no era, com hom ha pretès, cònsol de Perpinyà.
Dades dels Països Catalans 