(l’Estany, Moianès, 15 agost 1889 – Barcelona, 27 juny 1973)
Poeta i periodista. Fou redactor de “La Publicitat” i d’“El Matí” i administrador de “La Nau”.
Mestre en Gai Saber el 1936.
Obres: Camps a través (1924), Balada del pessebre (1958) i Musa rústica (1973).
(Barcelona, 24 maig 1908 – agost 1997)
Periodista i polític. Ingressà a Estat Català (1924) i detingut després de la conspiració de Garraf (1925), va passar tres anys a la presó.
Dirigí “Justícia Social” i fou secretari de “La Publicitat” i del setmanari “L’Opinió”. Fou secretari general de la Unió Socialista de Catalunya.
Com a regidor de Barcelona, va ésser detingut el 6 d’octubre de 1934. Exiliat a França (1939), va dirigir el periòdic “Catalunya” i fou militant a la Resistència francesa. Des del 1959 va residir a Veneçuela.
Ha estat el primer traductor al català del Manifest del Partit Comunista (1930). Com a poeta ha editat dos llibres publicats a Caracas.
És autor també dels assaigs Los intelectuales y la cultura de masas (1970), Cataluña y la Comunidad Económica Europea (1982) i Una vida plena: memòries d’un periodista abans i després de la guerra (1994).
(Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954)
Escriptor, periodista i advocat. Col·laborador de la premsa badalonina (“Gent Nova” i “Cultura”), i en “L’Avenir”, d’Arenys de Mar, “D’Ací i d’Allà”, de Barcelona, etc.
Publicà diversos reculls de poesia: En inquietud (1907), Salabror (1908), Nous versos del mar (1910) i Una vela que pasa (1922), i l’estudi Jacinto Verdaguer (1917).
(Girona, 8 abril 1883 – Barcelona, 18 juliol 1960)
Advocat, escriptor i periodista. Fill d’Emili Grahit i Papell.
Jutge municipal a Barcelona, fou president de l’Associació de Periodistes i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, publicà La última guerra carlista en Gerona y su provincia (1956) i el recull jurídic Anomalías de la ley y corruptelas judiciales.
(Barcelona, 4 març 1924 – 31 desembre 2005)
Escriptor i periodista. Germà de Joan i de Joaquim. Llicenciat en dret i en ciències de la informació, fou director fundador d’“El Ciervo” i membre del consell directiu de “La Vanguardia”.
Els seus assaigs d’inspiració cristiana oberta ja d’abans del concili (La ciudad a medio hacer, 1956, i Sermón del laico, 1959) tenen també un to planer, narratiu, com la seva poesia, de vegades irònica, compilada tota a Poesía (1984).
Ha publicat la seva tesi doctoral El medio media (función política de la prensa) (1974) i l’assaig Teoría del periodismo, cómo se forma el presente (1997).
(Barcelona, 21 desembre 1861 – 1934)
Escriptor i periodista. De formació autodidàctica.
Fou director de l’editorial Seguí i d’“El Liberal”, de Barcelona, i fundador d'”El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre”.
Escriptor prolífic en castellà: Anarquías (1896), La huelga (1901), El escándalo europeo (1915) i Los herederos de la gran tragedia (1917).
En català publicà les obres teatrals Càstig de Déu (1879) i Els vençuts (1903).
(Cadaqués, Alt Empordà, 5 juliol 1858 – Barcelona, abril 1915)
Periodista, autor teatral i advocat.
Dirigí “L’Aureneta” i fou redactor en cap del “Diario Mercantil”.
Publicà més de trenta obres teatrals en català, d’arrel romàntica i de to festiu, com El túnel (1895), El cor i l’ànima (1894), Ànimes perdudes (1908) i Botifarres dolces (1906).
(Barcelona, juliol 1789 – París, França, 4 setembre 1855)
Periodista, escriptor i polític. Col·laborà a “El Propagador de la Libertad” i fou regidor i vocal de la Junta de Comerç de Barcelona.
Com a membre del partit liberal, presidí la Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya cap a l’any 1835. Morí a l’exili.
Publicà, dins un estil romàntic, obres de tots els gèneres literaris.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 16 maig 1856 – l’Havana, Cuba, 1924)
Periodista. El 1873 es traslladà a Cuba, on col·laborà a “El Progreso” de l’Havana. Hi fundà les revistes “L’Atlàntida” (1881), en català, i “L’Almovàger” (1885), en bilingüe, i a la ciutat de Colón fundà “El Imparcial” (1891).
Entre les seves diverses publicacions destaquen Historia contemporánea de Cuba 1801-1806 (1896), Destellos de arte y crítica (1912), La vida del corazón (1919) i Cronología moderna universal de los sucesos notables ocurridos en el mundo, especialmente en Cuba y en España desde 1800 a 1923 (1924).
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 15 novembre 1887 – Barcelona, 2 gener 1957)
Periodista. Es llicencià en dret a la universitat de Barcelona i fou notari de la ciutat.
Dirigí la revista “Catalunya Social” des d’on s’interessà pel corporativisme.
Publicà el recull Vida que passa (1927).
Dades dels Països Catalans 