Arxiu d'etiquetes: periodistes

Giralt i Alemany, Pere

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 16 maig 1856 – l’Havana, Cuba, 1924)

Periodista. El 1873 es traslladà a Cuba, on col·laborà a “El Progreso” de l’Havana. Hi fundà les revistes “L’Atlàntida” (1881), en català, i “L’Almovàger” (1885), en bilingüe, i a la ciutat de Colón fundà “El Imparcial” (1891).

Entre les seves diverses publicacions destaquen Historia contemporánea de Cuba 1801-1806 (1896), Destellos de arte y crítica (1912), La vida del corazón (1919) i Cronología moderna universal de los sucesos notables ocurridos en el mundo, especialmente en Cuba y en España desde 1800 a 1923 (1924).

Gich i Pi, Josep Maria

2 Respostes

(Tivissa, Ribera d’Ebre, 15 novembre 1887 – Barcelona, 2 gener 1957)

Periodista. Es llicencià en dret a la universitat de Barcelona i fou notari de la ciutat.

Dirigí la revista “Catalunya Social” des d’on s’interessà pel corporativisme.

Publicà el recull Vida que passa (1927).

Gibert i Mateus, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 1882 – 1919)

Periodista. Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés. Dirigí “La Tralla del Carreter” i “Metralla”.

Exiliat a Mèxic (d’on retornà el 1907), presidí el Centre Català, on fundà l’Orfeó Català de Mèxic.

Gaziel *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptor i periodista català Agustí Calvet i Pascual  (1887-1964).

Gambús i Ballvé, Francesc Xavier

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 22 agost 1883 – Auish, Gascunya, França, 1970)

Periodista i polític. Col·laborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de “Lo Somatent” (1901-03) i després va fundar i dirigir “Pàtria Nova” (1905).

El 1906 anà a Barcelona i passà a treballar com a redactor d’“El Poble Català” (1906-13) i dirigí “El Gall” (1912-13). Posteriorment, però, s’uní al lerrouxisme i treballà a “El Progreso”.

Fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona (1919-22). Durant la II República milità en el partit de Manuel Azaña. El 1936 col·laborà a “Fructidor”, òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya.

Publicà la novel·la Ànimes Primitives (1910).

Gallard i Genís, Alfred

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 1899 – Barcelona, 1980)

Escriptor, traductor i periodista.

A partir del 1918 col·laborà assíduament a la premsa de Barcelona.

Traduí al català Zweig i Conrad (Un tifó, 1930) i publicà el recull de contes Aquella tardor (1920) i la novel·la La jove de ca l’Arbejà (1922).

afer Galinsoga

Galinsoga, afer

3 Respostes

(Catalunya, juny 1959 – febrer 1960)

Campanya cívica en contra de Luis Martínez de Galinsoga, director de “La Vanguardia Española”, per la seva actitud; en protesta perquè es predicava en català a l’església de Sant Ildefons de Barcelona proferí la frase “Todos los catalanes son una mierda”, que s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona.

Com a resposta, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al diari, consistent en repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc.

afer Galinsoga

La campanya se’ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte. Els partits polítics -aleshores clandestins- no hi col·laboraren, però sí que ho feren alguns dels seus militants a títol personal.

Al gener de l’any següent, Galinsoga escriví un article per tal de guanyar-se la simpatia dels catalans, negà els fets i s’autoqualificà d’amic de Cambó. La resposta fou espectacular: escampada de fulls volants al Liceu.

La campanya continuà ampliant-se fins que pel febrer Galinsoga fou cessat. El diari havia perdut uns 20.000 subscriptors, havia baixat el tiratge en 30.000 exemplars i s’havia vist obligat a reduir pàgines.

Aquesta victòria contribuí al progrés de l’oposició catalana al franquisme i dugué als fets del Palau.

Fuster i Valldeperes, Antoni

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1895 – Barcelona, 1942)

Narrador, periodista i autor teatral.

Publicà les novel·les d’ambient local El príncep captiu (1923) i Perot i l’estel (1934); les obres teatrals Camp perdut (1915), La gran passió (1917), La bruixa (1918) i L’heroina (1918), i els reculls de glosses Evocacions (1921) i Moments (1923).

Dirigí la revista “Meridià” (1938).

Frigola i Viñas, Enric

Deixa un comentari

(Peratallada, Baix Empordà, 7 març 1946 – )

Locutor i periodista. Exercí de mestre a Girona, on l’any 1962 inicià les tasques radiofòniques a Ràdio Girona. Col·laborà activament a la revista “Presència”.

L’any 1968, ja traslladat a Barcelona, ingressà a Ràdio Espanya de Barcelona, on realitzà els programes en català Cançons al pas de la tarda, La legió d’honor i Aquí, Catalunya. Passà a Ràdio 4 des de la seva creació, on des d’aleshores realitzà Temps obert, entre d’altres programes.

L’any 1979 el programa infantil de ràdio Mainada que ell dirigí rebé el premi Ondas. Els anys 1979-80 dirigí a Televisió en programa infantil Quitxalla i durant la temporada 1981-82 ha dirigit i presentat el programa juvenil Justa la fusta.

Franco i Estadella, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 17 gener 1947 – 25 setembre 2021)

Periodista. Fou professor de disseny i composició de premsa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Format a diverses publicacions catalanes, fou fundador i primer director d’“El Periódico de Catalunya” el 1978, després d’un parèntesi a “El País”, el 1988 el tornà a dirigir.

Fou un dels encarregats de redactar el codi deontològic del periodisme català.

El 1998 passà a dirigir també l’edició en català d'”El Periódico de Catalunya”.