Arxiu d'etiquetes: periodistes

López i Soler, Ramon

(Manresa, Bages, 5 octubre 1799 – Madrid, 21 agost 1836)

Escriptor i periodista en castellà. Formà part de la Societat Filosòfica de Barcelona i fundà, amb Aribau, la revista “El Europeo” (1823), portadora de les idees romàntiques a Espanya.

Sota l’absolutisme, emigrà a França a causa de les seves idees liberals.

Conreà la novel·la històrica, dins la línia de Walter Scott, a Los bandos de Castilla o El Caballero del Cisne (1830), amb un pròleg en que manifestava les seves idees sobre la novel·la romàntica. Altres novel·les seves foren Kar-Osman (1832), El primogénito de Alburquerque (1833) i La catedral de Sevilla (1834).

Cridat per l’editor Antoni Bergnes de les Cases, dirigí la revista “El Vapor” (1833), la qual rebé d’aquest autor un fort esperit romàntic i constituí una base per a la Renaixença catalana.

Llorens i Opisso, Artur

(Barcelona, 1909 – 1968)

Periodista. Signà sempre Arturo Llopis. Nét d’Alfred Opisso.

Repòrter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà. Fou col·laborador de “La Humanitat” i, a la postguerra, redactor de “Destino” i col·laborador de “La Vanguardia”.

Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc.

Llauder i de Dalmases, Lluís Maria de

(Madrid, 8 maig 1837 – Barcelona, 10 juny 1902)

Polític i periodista carlí. Besnebot del general Manuel de Llauder.

Dirigí “El Criterio Católico”, “La Convicción”. Fundador d’“El Correo Catalán” (1876), del qual fou propietari i director. També fundà “La Hormiga de Oro”.

Publicà alguns opuscles d’intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869).

El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898).

Llanas i Castells, Albert de Sicília

(Barcelona, 28 desembre 1841 – 10 desembre 1915)

Comediògraf i periodista. Progressista a ultrança, va militar en els grups liberals més revolucionaris.

Després d’un fracàs com a empresari teatral, el 1865 fou un dels fundadors i director de la primera revista d’humor en llengua catalana “Un tros de paper”. El 1868 dirigí “La Alianza de los Pueblos”, portaveu de les idees federalistes.

Prototipus de la bohèmia barcelonina, va escriure una sèrie de comèdies costumistes i d’humor satíric: L’anada a Montserrat (1881), El marquès de Santa Llúcia (1885), Vés-te’n Anton… (1889), Don Gonzalo o l’orgull del gec (1891), La germana gran (1891), Perdiu per garsa (1910), etc.

També publicà Trenta anys de teatre (1901), recull dels articles que publicà a “La Veu de Catalunya”, i diversos llibres d’humor en que recollia acudits i pensaments humorístics, com els aforismes Una grossa de pensaments en vers (1895).

Letamendi, Agustí de

(Barcelona, 28 agost 1793 – Madrid, 21 abril 1854)

Diplomàtic, escriptor i periodista. Lluità a la guerra del Francès i fou perseguit per la Inquisició.

Fundà els periòdics liberals “El Constitucional” i “Minerva Española”.

Fou cònsol a Florida Oriental i, exiliat, visqué a Bèlgica, però com a diplomàtic nord-americà.

Escriví sobre diplomàcia i publicà la novel·la històrica Josefina de Comerford.

Lasarte i Rodríguez-Cardoso, Manuel de

(Barcelona, 24 desembre 1830 – 20 febrer 1901)

Periodista i escriptor. Fundador del Centre Català.

Col·laborà en molts periòdics, especialment satírics. Entre altres, dirigí “El Telégrafo” i fundà “El Diluvio”.

Publicà novel·les de fons històric o de caire romàntic: Las iras de su padre (1894), Maridada (1888), obres de teatre en col·laboració amb Frederic Soler “Pitarra” (La creu de la masia, 1873, etc) i els poemes Divagacions (1881).

Lasarte i de Janer, Josep Maria

(Barcelona, 19 març 1857 – 20 abril 1921)

Escriptor, periodista i autor teatral. Casat amb l’escriptora Carme Karr, foren els pares de l’enginyer Joan de Lasarte i Karr.

Fou un dels fundadors del Centre Català.

Publicà obres diverses i desiguals: Regional (1888), en poesia; L’as d’oros (1881) i Justícia catalana (1887, en col·laboració), en teatre, i la sarsuela El rei de la broma (1881).

Jori i Llobet, Romà

1 Resposta

(Barcelona, 1877 – 1921)

Periodista i crític d’art. De jove dirigí “La Lucha” de Girona, i l’any 1907 fou redactor en cap a “La Publicidad”, passà després a “El Liberal”, i tornà a “La Publicidad”, periòdic que dirigí (1916-21), i al qual donà un gran impuls, també en preparà la conversió al català. Realitzà campanyes periodístiques a favor de la Solidaritat Catalana.

Durant la I Guerra Mundial fou partidari dels aliats, visità el front francès i publicà cròniques que reuní en el llibre Voces de guerra (1916). Publicà a la revista “Iberia”, i fou condecorat pel mariscal Josep Joffre.

Crític d’art, dirigí “Vell i Nou” i fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat.

“Publicacions d’Art de La Revista” li edità la monografia Josep Clarà (1920).

Jordà i Lafont, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1870 – 3 març 1936)

Escriptor, periodista, crític d’art i marxant. Participà a la tertúlia dels Quatre Gats i visqué amb Santiago Rusiñol i amb Ramon Casas a París.

Obert als corrents europeus, traduí Ibsen i Hauptmann i escriví per al Teatre Líric Català les sarsueles Cors joves i La nit de Nadal.

Publicà Ramon Casas (1931) i col·laborà, sovint amb bones crítiques d’art, a “Luz”, “Catalonia”, “Pèl & Ploma”, “Joventut”, etc.

Jordà i Cardona, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1907 – 1968)

Periodista i narrador. Redactor d’“El Matí” i cap de redacció de l’agència de notícies Fabra.

Narrador amb intenció psicològica, ha publicat: L’assídua concurrent i d’altres contes (1962), Farandola (1963), Casos especials (1967) i Aquells feliços estius (1970).