Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues

Freixas i Cruells, Narcisa

3 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 desembre 1859 – Barcelona, 20 desembre 1926)

Compositora i pedagoga musical. Filla de Pere Freixas i Sabater. El 1908 fundà l’agrupació coral mixta Cultura Musical Popular.

Escriví sardanes i publicà Cançons catalanes (1900), i dues sèries de Cançons infantils (1905 i 1909), que obtingueren gran difusió. També compongué música per a obres escèniques infantils.

El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que hom sol·licità que fos repetit a Madrid.

El 1928 es féu una edició d’homenatge de les seves obres.

Forrellad i Solà, Antoni

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1912 – 5 desembre 1983)

Industrial. Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona. Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell (1936-39).

L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics i de la qual fou director fins al 1972. L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics.

Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de Catalunya.

Simultàniament desenvolupa una gran activitat en la creació o la promoció d’entitats culturals, benèfiques, d’estudis industrials o empresarials, etc, de caràcter i significació netament catalanes.

Font i Moreso, Eusebi

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1816 – Barcelona, 25 gener 1900)

Escriptor, pedagog i músic. Residí molt de temps a París i a Lucerna (Suïssa), en es va casar.

L’any 1864 va fundar a Sant Gervasi (Barcelona) una escola de noies, on es feien classes de diversos idiomes, així com de dibuix, pintura, piano i gimnàstica.

Fou divulgador actiu de la bona música a Barcelona. Col·laborà a la “Crónica de Cataluña”.

És autor de dues novel·les en castellà; la titulada Cuatro millones li fou premiada per la Real Academia Española.

Folch i Torres, Lluís

12 Respostes

(Barcelona, 13 maig 1879 – 5 abril 1946)

Pedagog i crític d’art. Fill de Lluís Folch i Brossa, i germà de Manuel, Josep Maria, Ignasi i Joaquim.

Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, de la qual dirigí la part educativa.

Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants (1925-27) i creà, l’any 1928, la institució per a deficients mentals Torremar, a Vilassar de Mar, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936.

Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí el “Portaveu de l’Associació Escolar Artística” (1912-13).

Fou el pare de Lluís Folch i Camarasa.

Folch i Franquès, Bernat

4 Respostes

(Barcelona, segle XIX)

Fuster i agrimensor, amb títol del 1842. Creà una escola al carrer de la Canuda, on va dedicar-se a l’ensenyança artística dels menestrals, ajudat pels seus fills Josep Maria i Lluís Folch i Brossa.

Excel·lí en la construcció naval i en la realització de rellotges de sol.

És autor de Cuadernos del artesano o propietario.

Folch i Camarasa, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 1913 – 19 setembre 1999)

Metge i pedagog. Fill de Lluís Folch i Torres.

Especialitzat en trastorns psicològics, socials i educatius en el món de la infantesa i de l’adolescència, ha estat fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil a diversos centres.

Professor de la Universitat de Barcelona (1956-82), fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1990 i president de la Societat Catalana de Pedagogia.

Flos i Calcat, Francesc

1 Resposta

(Arenys de Mar, Maresme, 13 novembre 1856 – Barcelona, 1929)

Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Estudià magisteri i l’exercí al Masnou.

El 1886 publicà una Memòria pedagògica sobre l’ensenyament a Catalunya, i el 1898 fundà l’Escola Sant Jordi, la primera escola catalana dels temps moderns.

Al I Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906), proposà un mètode pedagògic per a l’ensenyament de la gramàtica catalana a les escoles. Del 1917 al 1922 dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic”.

Col·laborà a la fundació d’altres escoles catalanes i participà en diverses publicacions, sempre en pro del foment de l’ensenyament català.

També publicà una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal (1869) i un Cançoner escolar català (1918) -en col·laboració amb Joan Salvat-, així com diversos llibres de text.

Flò i Guitart, Eduard

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 8 desembre 1881 – Barcelona, 13 abril 1958)

Pintor. Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París. Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa. Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba.

Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona (1906-14) i després traslladada a Barcelona. Féu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials.

Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta.

Més esporàdicament tractà el paisatge, la pintura religiosa i l’escena costumista.

Flaugier, Josep Bernat

6 Respostes

(Lo Martegue, Provença, 10 desembre 1757 – Barcelona, 1813)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, ciutat on s’instal·là cap al 1773.

Durant la invasió napoleònica defensà les idees del neoclassicisme importades de França, i viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París, on rebé la influència de David, que ell introduí a Catalunya, i es convertí en el màxim representant del neoclassicisme.

Treballà en principi a Tarragona, realitzant pintura religiosa: féu encàrrecs per al monestir de Poblet (1789), com La mort de sant Bernat i La Verge de la Misericòrdia. Instal·lat a Barcelona, pintà obres per al palau de la Virreina i altres palaus i esglésies, com la Coronació de la Mare de Déu (1800), a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeu, la seva obra més important.

Pintà els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa (1802), per a l’ajuntament de Barcelona, el del rei Josep I Bonaparte (Museu d’Art de Catalunya) i un autoretrat (Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona) i elaborà dibuixos i teles de tipus i escenes populars, dins una tendència plenament neoclàssica.

El 1809 es féu càrrec de la direcció de l’Escola de Dibuix de Llotja, de Barcelona, que ocupà fins a la mort. A més de les seves activitats pedagògiques, fou remarcable el seu intent d’establir un museu públic de pintures.

Figuerola i Fernández, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1878 – 7 febrer 1946)

Gravador i exlibrista. Format a Llotja (Barcelona), on exercí una tasca pedagògica important, com també a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Fou degà de l’Escola Elemental del Treball, de Barcelona.

Fou premiat en diversos concursos, col·laborà amb freqüència en diaris i revistes i publicà obres relatives a la seva especialitat.