(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 28 febrer 1888 – Artois, França, 9 maig 1915)
Pedagog i periodista. Escriví en algunes revistes comarcals.
Estudià a Suïssa i a París, on també es dedicà a l’ensenyament. Fou professor de castellà a Moscou i a Sant Petersburg. Durant un temps fou també secretari d’un home de negocis rus.
El 1914 s’allistà com a voluntari català per defensar França de la invasió alemanya. Fou corresponsal de guerra de “Las Noticias” de Barcelona. Morí al front del Somme.
(Barcelona, 1916 – 2001)
Pedagoga. Estudià magisteri a Barcelona.
Creà, amb un grup d’amigues, un centre on feien cercles d’estudis, adreçats especialment a les joves de la classe mitjana barcelonina. Posteriorment eixamplaren el nombre d’activitats i ensenyaren també labors casolanes.
Quan el grup ja prengué cos definitivament, ampliaren encara més les activitats i, partint sempre d’una base d’apostolat, crearen una Institució Cultural, paral·lela al primer grup, que havia estat anomenat Centre d’Influència Catòlica Femenina.
El nombre d’activitats realitzades és molt divers: escola de secretariat, residència d’estudiants, escola de jardineres, escola d’art i disseny, estudis lliures de magisteri, escola de periodisme de l’Església, que li és confiada pel bisbat de Barcelona, i Escola Superior de Didàctica religiosa, també dependent del bisbat.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Pedagoga especialitzada en ensenyament domèstic. Estudià les realitzacions d’aquesta especialitat a França, Suïssa i Itàlia, pensionada per la Diputació de Barcelona.
La Mancomunitat de Catalunya la nomenà directora de la Secció d’Ensenyament Domèstic de la Universitat Nova. Fou delegada al congrés de París (1922).
En 1924 hagué de cessar en les seves activitats, sota la dictadura de Primo de Rivera.
(Barcelona, 26 novembre 1882 – 6 desembre 1936)
Violinista i compositora. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom.
Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l’acadèmia de música del seu nom.
Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons. Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l’obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de Frederic Pujulà i Vallès.
Fundà i dirigí l’associació “Música Pro Amore Artis”.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1884 – Madrid, 4 juliol 1955)
Gravador i pintor. Format a Madrid, on desenvolupà una important activitat didàctica, i després, a Barcelona, a les escoles nacionals de mestres.
Entre la seva obra, sovint premiada, n’excel·leixen els seus aiguaforts. Participà en la primera Agrupació Nacional de Gravadors. Guanyador de dues medalles en les Exposicions Nacionals de 1920 i 1929.
Publicà els llibres Grabado (1914), El desnudo en el arte (1926), Historia del grabado (1934), El grabado en la ilustración del libro (2 volums) i Ex-libris y ex-librismo (1949).
(Barcelona, segle XVI)
Pedagog. Ciutadà de Barcelona.
Ensenyà primeres lletres als infants que duien amb ells preceptors que assistien a les classes de l’Estudi General.
Promogué que el Consell de Cent establís la primera escola pública al carrer de la Canuda, substituint un petit cobert construït abans al pati de la universitat.
(País Valencià, segle XVI – Barcelona, 1558)
Preceptista i hel·lenista. Es doctorà en arts a París (1536) i en medicina (abans del 1545) a Barcelona.
Catedràtic de retòrica i de grec de la Universitat de Barcelona des del 1545. Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme: els Colloquia, expurgats (1557), i la Sintaxi, amb comentaris seus i exemples traduïts al català (1557), obres que foren objecte de nombroses edicions fins al segle XVIII.
Edità, també amb finalitat pedagògica, el Gestorum romanorum epitome, de L. Florus, i els Progymnasmata, d’Aftoni d’Antioquia, traduïts del grec al llatí amb comentaris erudits, refosos més tard per un deixeble seu, l’humanista sevillà Juan de Mallara (1567).
Deixà inacabada una nova versió llatina de la Retòrica d’Aristòtil.
(Barcelona, 1862 – 1938)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Tècnica Tèxtil.
Es dedicà a l’ensenyament. Fundà a Barcelona l’Acadèmia Esclasans, especialitzada en dibuix de teixits, que realitzà una bona tasca formativa.
(Barcelona, 16 desembre 1949 – )
Escriptora. Ha estudiat disseny gràfic i pedagogia, i compaginà ambdues formacions en la vida professional amb la seva activitat com a escriptora.
Ha escrit guions per a la TV i la ràdio. Ha publicat contes i novel·les per a lectors infantils i juvenils, i ha guanyat diversos premis.
Col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, especialment en publicacions pedagògiques i sobre temes de literatura infantil i juvenil.
(Tortosa, Baix Ebre, 1 abril 1836 – 25 gener 1909)
Eclesiàstic. Sacerdot (1860), es doctorà en teologia a València (1867).
Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el col·legi de Sant Josep de Tortosa (1873) per a seminaristes. I uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc.
Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús (1883-84), dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans.
El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol.
El 1930 li fou iniciat el procés de beatificació a Tortosa.
Dades dels Països Catalans 