Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Miralles i Sbert, Josep

(Palma de Mallorca, 14 setembre 1860 – 22 desembre 1947)

Eclesiàstic i historiador. Doctorat en teologia (València) quan ja era llicenciat en lletres, residí a Palma de Mallorca com a fiscal eclesiàstic, professor del seminari i canonge arxiver.

El 1914 fou consagrat bisbe de Lleida i el 1925 passà d’auxiliar a Barcelona, on un any després succeí al titular. El 1930 anà a Mallorca amb títol d’arquebisbe.

De la seva obra escrita destaquen La filosofía cristiana y su restauración (1886), Sto. Tomás de Aquino y el moderno régimen constitucional (1890), La secta rosminiana (1891), La existencia de Dios y la crítica kantiana (1892) i Apuntes sobre la acción antimasónica en España (1927).

Mir i Noguera, Joan

(Palma de Mallorca, 26 gener 1840 – Tortosa, Baix Ebre, 5 setembre 1917)

Escriptor i jesuïta. Exiliat arran de la revolució del 1868, visqué després a València, Palma de Mallorca, Barcelona i, en especial, a Tortosa, dedicat als estudis lexicogràfics sobre els clàssics espanyols.

Destacà el treball Prontuario de hispanismos y barbarismos (1908, 2 volums).

També és autor d’obres pietoses i d’apologètica, com El triunfo social de la Iglesia Católica (1910, 2 volums).

Lete i Triay, Manuel de

(Palma de Mallorca, 10 octubre 1889 – Barcelona, 9 juny 1963)

Escriptor caputxí, conegut per Andreu de Palma de Mallorca. Es llicencià en dret a Barcelona, i hi prengué l’hàbit el 1915.

Fou una de les figures intel·lectuals de l’orde, escriví a “Estudis Franciscans”, fundà l’anomenada Escola Lul·liana i s’especialitzà en història local i religiosa.

Entre altres obres, publicà Iconografia Caputxina de Catalunya i Mallorca (1923), Els sistemes i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Historia de la villa de Sant Feliu de Codines (1946), Las calles antiguas de Tarragona (1956-58) i l’assaig històric Prat de Llobregat (1958).

Cresques, Jafuda

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 1360 – Sagres, Portugal, segle XV)

Cartògraf hebreu. Fill i deixeble del també cartògraf Abraham Cresques. Ambdós treballaren en estreta col·laboració. Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375.

L’any 1391, i a conseqüència d’una sèrie de persecucions, es convertí al cristianisme i adoptà el nom de Jaume Ribes. Posteriorment abandonà Mallorca i s’instal·là a Barcelona, des d’on passà a Portugal.

Protegit per Enric el Navegant, dirigí l’escola cartogràfica de Sagres fins que morí.

González i Fiol, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1692 – Tarragona, 1782)

Jurista. És autor de les obres Poliantea política recull de fets polítics on defensa els dominicans i en contra dels lul·listes, i Elenco historial, Sucinta noticia de los sucesos del mundo, inèdites.

Fuster i Fuster, Marià

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 juliol 1851 – Barcelona, 6 febrer 1929)

Pintor. Membre corresponent de l’Academia de San Fernando, a Madrid.

Establert a Barcelona, fou un dels fundadors del Centre d’Aquarel·listes (1880), que es convertí en el Cercle Artístic de Barcelona, del qual fou president molts anys.

Fou tinent d’alcalde de Barcelona i col·laborà amb Rius i Taulet en l’Exposició Universal de 1888.

Publicà treballs sobre l’aquarel·la.

Fontcuberta, Josep Andreu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 5 març 1800 – França, segle XIX)

Escriptor i teòric polític. Fou, des d’“El Vapor”, en 1835-36, i des d’“El Nuevo Vapor”, en 1836-37, el principal introductor a Espanya de les doctrines de Saint-Simon.

Rebé moltes crítiques quan s’adherí al partit moderat (1837) i se n’hagué d’anar de Barcelona.

Tingué, d’altra banda, una certa activitat literària, en una línia de romanticisme liberal (Teresita o una mujer del siglo XIX, 1835).

Utilitzà molt sovint el pseudònim de Joseph Andrew de Covert-Spring.

Fargas i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 17 juliol 1888)

Compositor i crític musical. Rebé la seva formació musical a Barcelona, ciutat on residí.

Fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), després (1850) Centre Filharmònic. Fou crític musical al “Diario de Barcelona” a partir del 1845, i són notables les seves ressenyes operístiques.

És autor de diverses obres sobre música, com Diccionario de la música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878).

Sostingué una polèmica amb Joaquim Marsillach, en defensa de l’òpera italiana.

Fou germà seu Pau Fargas i Soler  (Barcelona, 1818 – 1 novembre 1883)  Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem.

Despuig i Cotoner, Llorenç

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 24 març 1706 – Tarragona, 22 juliol 1764)

Eclesiàstic. Fill de Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i germà dels altres Despuig i Cotoner.

Bisbe de Mallorca i arquebisbe de Tarragona, on fou nomenat el 1763, com a successor de Jaume de Cortada i de Bru.

A la seva mort, fou succeït a l’arxidiòcesi per Joan Laris.

Darder i Pericàs, Bartomeu

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1894 – Tarragona, 1944)

Geòleg i agrònom. Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona.

Féu estudis sobre l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca.

Publicà nombrosos articles científics, com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas (1932) i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca (1946).