Arxiu d'etiquetes: País Basc (bio)

Cánovas del Castillo, Antonio

19 Respostes

(Màlaga, Andalusia, 1828 – balneari de Santa Águeda, Guipúscoa, 8 agost 1897)

Polític. Com a primer cap de govern de la instaurada monarquia d’Alfons XII de Borbó, fou hostil al catalanisme, malgrat passar del lliurecanvisme a una política proteccionista favorable als interessos de la indústria catalana.

Duran i Bas i Mañé i Flaquer, els representants més influents del partit conservador al Principat, després de freqüents controvèrsies sobre el regionalisme, trencaren amb ell.

Morí assassinat per Michele Angiolillo en represàlia per la seva política repressiva envers els anarquistes (procés de Montjuïc del 1896).

Calonge y Fenollet, Eusebio de

Deixa un comentari

(Vitòria, País Basc, 15 desembre 1813 – Madrid, 28 octubre 1873)

Militar i polític, de família catalana. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en les campanyes del Maestrat contra Cabrera, i en la Segona Guerra Carlina, a Catalunya, on ascendí a tinent general (1848).

Fou ministre d’estat (1866) i vice-president del senat (1867). Per la seva oposició a la Revolució del 1868 i al nomenament d’Amadeu I, fou separat de l’exèrcit.

Arana Goiri, Sabino de

Deixa un comentari

(Abando, Bilbao, País Basc, 1865 – Pedernales, República Dominicana, 1903)

Polític nacionalista basc. En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret.

L’elecció de Barcelona (el País Basc no tenia universitat) fou motivada, sens dubte, per raons d’afinitat amb el moviment catalanista, la influència del qual en el pensament d’Arana no ha estat objecte de prou atenció per part dels historiadors.

Angiolillo, Michele

2 Respostes

(Foggia, Itàlia, 5 juny 1871 – Bergara, País Basc, 20 agost 1897)

Anarquista.

Com a protesta per les tortures de què van ésser objecte els anarquistes espanyols empresonats a causa de l’atemptat de Canvis Nous (Barcelona, 1896), assassinà Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa Àgueda (8 agost 1897).

Morí executat.

Milà i Sagnier, Miquel

(Barcelona, 7 febrer 1931 – Bilbao, País Basc, 13 agost 2024)

Dissenyador industrial i interiorista. Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà d’Alfons. Format a l’ETSAB i com a autodidacte.

A més de la seva tasca professional, guardonada en diferents ocasions amb els Deltes d’ADI-FAD, el Premi de la Crítica i d’altres estatals, ha estat professor a les escoles de disseny Elisava i Eina.

Ha estat vocal, tresorer i president d’ADI-FAD.

Ha dissenyat un ampli repertori d’objectes i mobles.

Llano Chávarri, Ramón de

(Llanteno, País Basc, segle XVIII – Madrid, segle XIX)

Comerciant i polític liberal. A Barcelona fundaren una casa (1819), que comercià amb l’Havana, Veracruz i Mèxic i, entre d’altres activitats, es dedicà al comerç d’esclaus de Costa d’Or, Moçambic i Zanzíbar.

Com a polític, fou delegat de l’Empréstito Nacional a Catalunya (1820), comandant de les milícies (1821) i diputat a corts per Barcelona (1834).

El 1837 vengué la casa comercial i es traslladà a Madrid.

Ignasi de Loiola

23 Respostes

(Loiola, País Basc, 24 desembre 1491 – Roma, Itàlia, 31 juliol 1556)

Eclesiàstic i sant, de nom real Íñigo López de Loyola. Fou el fundador de la Companyia de Jesús (jesuïtes).

A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522. Fins al febrer de 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Ejercicios espirituales en una cova (la Cova de Sant Ignasi).

Estudià gramàtica a Barcelona (1524-26), a l’escola de mestre Jeroni Ardèvol, adscrita a la universitat. A Bruges, prengué contacte amb Joan Lluís Vives.

Implicat en les experiències pedagògiques de la universitat de Gandia (fundada per Francesc de Borja el 1545) i del col·legi de Messina (organitzat, el 1548, per Jeroni Nadal, a la manera de París).

Canonitzat el 1622, la seva festa se celebra el 31 de juliol.

Haro, Maria Álvarez d’

3 Respostes

(País Basc, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Dama noble. Filla de Juan Alonso de Haro, senyor de los Cameros. Fou la segona muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona.

El prestigi i les bones relacions del seu pare amb el rei Jaume II el Just foren útils perquè el monarca perdonés a Ramon Folc VI els incidents provocats per aquest, el 1321, contra els veguers de Berga i de Manresa.

Fills seus foren el futur vescomte Ramon Folc VII, Guillem, que morí sense successió, i potser Hug VI d’Empúries, que per dos anys fou comte d’Empúries.

Godó i Lallana, Ramon

2 Respostes

(Bilbao, País Basc, 11 maig 1864 – Barcelona, 20 setembre 1931)

Industrial i polític. Fou diputat per Igualada (1864-1905).

Fundà la Paperera Godó per a subministrar paper al diari “La Vanguardia”, creat pel seu pare, Carles Godó i Pié, el 1881. Donà un gran impuls empresarial al periòdic, que es convertí en el primer diari de Barcelona i en un dels primers de l’estat espanyol.

Fou nomenat comte de Godó el 1916.

Fou el pare de Carles de Godó i Valls.

Giménez Moya, Manuel

Deixa un comentari

(Villafranca de Ordicia, País Basc, segle XIX – Manacor ?, Mallorca, segle XX)

Dirigent republicà. Conegut orador del lerrouxisme a Barcelona, organitzà les damas rojas del partit radical.

En el procés pels fets de la Setmana Tràgica (1909) intentà de culpar Francesc Ferrer i Guàrdia com a principal promotor.

Desterrat a Manacor, hi creà el partit radical i fundà i dirigí el setmanari “Justicia” (1909-12).