(Foggia, Itàlia, 5 juny 1871 – Bergara, País Basc, 20 agost 1897)
Anarquista.
Com a protesta per les tortures de què van ésser objecte els anarquistes espanyols empresonats a causa de l’atemptat de Canvis Nous (Barcelona, 1896), assassinà Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa Àgueda (8 agost 1897).
Morí executat.
(Barcelona, 7 febrer 1931 – Bilbao, País Basc, 13 agost 2024)
Dissenyador industrial i interiorista. Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà d’Alfons. Format a l’ETSAB i com a autodidacte.
A més de la seva tasca professional, guardonada en diferents ocasions amb els Deltes d’ADI-FAD, el Premi de la Crítica i d’altres estatals, ha estat professor a les escoles de disseny Elisava i Eina.
Ha estat vocal, tresorer i president d’ADI-FAD.
Ha dissenyat un ampli repertori d’objectes i mobles.
(Llanteno, País Basc, segle XVIII – Madrid, segle XIX)
Comerciant i polític liberal. A Barcelona fundaren una casa (1819), que comercià amb l’Havana, Veracruz i Mèxic i, entre d’altres activitats, es dedicà al comerç d’esclaus de Costa d’Or, Moçambic i Zanzíbar.
Com a polític, fou delegat de l’Empréstito Nacional a Catalunya (1820), comandant de les milícies (1821) i diputat a corts per Barcelona (1834).
El 1837 vengué la casa comercial i es traslladà a Madrid.
(Loiola, País Basc, 24 desembre 1491 – Roma, Itàlia, 31 juliol 1556)
Eclesiàstic i sant, de nom real Íñigo López de Loyola. Fou el fundador de la Companyia de Jesús (jesuïtes).
A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522. Fins al febrer de 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Ejercicios espirituales en una cova (la Cova de Sant Ignasi).
Estudià gramàtica a Barcelona (1524-26), a l’escola de mestre Jeroni Ardèvol, adscrita a la universitat. A Bruges, prengué contacte amb Joan Lluís Vives.
Implicat en les experiències pedagògiques de la universitat de Gandia (fundada per Francesc de Borja el 1545) i del col·legi de Messina (organitzat, el 1548, per Jeroni Nadal, a la manera de París).
Canonitzat el 1622, la seva festa se celebra el 31 de juliol.
(País Basc, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama noble. Filla de Juan Alonso de Haro, senyor de los Cameros. Fou la segona muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona.
El prestigi i les bones relacions del seu pare amb el rei Jaume II el Just foren útils perquè el monarca perdonés a Ramon Folc VI els incidents provocats per aquest, el 1321, contra els veguers de Berga i de Manresa.
Fills seus foren el futur vescomte Ramon Folc VII, Guillem, que morí sense successió, i potser Hug VI d’Empúries, que per dos anys fou comte d’Empúries.
(Bilbao, País Basc, 11 maig 1864 – Barcelona, 20 setembre 1931)
Industrial i polític. Fou diputat per Igualada (1864-1905).
Fundà la Paperera Godó per a subministrar paper al diari “La Vanguardia”, creat pel seu pare, Carles Godó i Pié, el 1881. Donà un gran impuls empresarial al periòdic, que es convertí en el primer diari de Barcelona i en un dels primers de l’estat espanyol.
Fou nomenat comte de Godó el 1916.
Fou el pare de Carles de Godó i Valls.
(Villafranca de Ordicia, País Basc, segle XIX – Manacor ?, Mallorca, segle XX)
Dirigent republicà. Conegut orador del lerrouxisme a Barcelona, organitzà les damas rojas del partit radical.
En el procés pels fets de la Setmana Tràgica (1909) intentà de culpar Francesc Ferrer i Guàrdia com a principal promotor.
Desterrat a Manacor, hi creà el partit radical i fundà i dirigí el setmanari “Justicia” (1909-12).
(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)
Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992) Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:
Gustau Gili i Torra (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008) Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.
(Barcelona, 14 abril 1920 – Pasaia, Guipúscoa, País Basc, 22 abril 1947)
“Amador Franco” Polític anarquista. El 1933 ingressà a les Joventuts Llibertàries, i participà activament en els fets revolucionaris del 19 de juliol de 1936; partí cap al front d’Aragó amb la columna Roig i Negre.
Col·laborà a “Acracia”, diari confederal de Lleida, i a “Frente y Retaguardia”, de Barbastre.
Pel maig de 1937, arran de la seva participació en el congrés de les Joventuts Llibertàries de Barcelona, passà a formar part del comitè del Principat i les Illes, com a responsable de cultura i de propaganda.
Acabada la guerra civil, passà pels camps de concentració francesos. Morí afusellat a la presó d’Ondarreta.
(El Escorial, Madrid, 14 setembre 1873 – Foronda, Vitòria, País Basc, 17 juliol 1961)
Empresari. Segon marquès de Foronda.
Director de la companyia de tramvies elèctrics de Barcelona (1902-31) i de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Fou processat i absolt durant la II República.
Dades dels Països Catalans 