Arxiu d'etiquetes: orfebres

Collet i Colom, Carles

1 Resposta

(Onex, Suïssa, 16 abril 1902 – Barcelona, 1983)

Escultor. El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer.

Es presentà el 1928 en un col·lectiva de les galeries Dalmau. El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana. Durant la guerra civil tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol.

Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma de Mallorca, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona (1957-66).

Participà del noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que, emprant el plom, el ferro, etc, sovint voregen l’abstracció.

La seva dona, Eugénie Millioud, coneguda per Ninon Collet (Ginebra, Suïssa, 1901 – Barcelona, 1973) era ceramista i orfebre, i exposà sovint amb ell. El 1943 es presentà com a pintora a Barcelona.

Capdevila i Gaya, Joaquim Maria

1 Resposta

(Barcelona, 1944 – )

Joier. Fill de Manuel Capdevila i Massana. Estudià belles arts a l’Escola Massana de Barcelona i s’inicià en l’orfebreria en el taller del seu pare, i completà la seva formació al taller Lacambra de París.

Director del taller familiar, on realitza la seva tasca d’investigació i creació. Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte. El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD.

El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya. Hi ha obres seves al Schmuckmuseum de Pforzheim.

Canyes, Marc

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – vers 1441)

Argenter. Documentat des del 1406. Autor d’una creu per a Granollers (1406).

Rebé l’encàrrec dels consellers de Barcelona (1408) de fer una vaixella d’argent per al rei Martí I de Sicília, en ocasió del jurament d’aquest com a primogènit de Catalunya, i també de fer les maces esmaltades dels veguers.

Féu l’urna d’argent per al bust de Sant Sever de la seu de València (1477) i una joia d’or, ofrena de la reina Violant de Bar a la custòdia de la seu de Barcelona (1418).

Tingué per deixeble o soci l’argenter Bernat Llopard. Fou membre (1416) del Consell de Cent barceloní.

El seu fill, del mateix nom (Marc Canyes), és l’autor del reliquiari de la Santa Espina (1453), que es conserva a la catedral de Barcelona.

Cabot i Rovira, Emili

3 Respostes

(Barcelona, 21 setembre 1856 – 27 febrer 1924)

Maquetista de joies i col·leccionista d’art. Fill de Francesc Cabot i Ferrer, i germà de Joaquim.

Organitzà, com a membre de la Junta de Museus de Barcelona, algunes de les més grans exposicions artístiques de l’època.

Adquirí a Viena el Sant Jordi de Jaume Huguet, actualment al Museu d’Art de Catalunya. La col·lecció de vidres que a la seva mort deixà al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona és una de les més importants d’Europa.

Cabot i Ferrer, Francesc

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1895)

Argenter i orfebre. Obrí a Barcelona un establiment de joieria (1843).

Va dedicar-se a les joies tradicionals catalanes i especialment a la creació d’objectes religiosos (corona de la Mare de Déu de Montserrat -1881-, calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, etc).

El seu establiment fou continuat pels seus fills Francesc Cabot i Rovira (Mataró, Maresme, 1848 – Barcelona, 1918), Emili i Joaquim.

Bonnín i Martí, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 1873 – Niça, França, 1964)

Dibuixant i joier. Fou un dels dibuixants més importants del modernisme català i participà en la primera exposició d’Els Quatre Gats, així com en diverses publicacions.

La seva obra més característica són les il·lustracions per al poema Boires Baixes (1902), de Josep M. Roviralta.

El 1900 s’establí a Niça com a joier.

Bonhom -orfebre-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle X – Barcelona, vers 1035)

Prestamista, orfebre i moneder d’origen jueu. establert a Barcelona.

Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d’or. En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom (BONHOM), dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i un d’ells com a lloc d’encunyació, Madinat Barsinuna (“ciutat de Barcelona”) en caràcters cúfics.

Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo.

Arnau i Mascort, Eusebi

12 Respostes

(Barcelona, 8 setembre 1863 – 2 juliol 1933)

Escultor i medallista. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Deixeble de Ll. Domènech i Montaner i Antoni M. Gallissà (1888), col·laborà amb els principals arquitectes modernistes.

Dotat d’un cert sensualisme i amb gran domini en el modelat del cos i els plecs de les robes, és un dels escultors més representatius del modernisme.

El seu estil es manifestà en els seus monuments a diversos poetes, al parc de la Ciutadella de Barcelona, i en l’abundant ornamentació escultòrica.

Armengol i Gall, Emili

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 7 maig 1911 – Barcelona, 17 juliol 1976)

Pintor i orfebre. Pare d’Emili Armengol i Abril. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya.

El 1931 va realitzar la seva primera exposició a Barcelona, a la Galeria Badrinas.

Com a joier, va realitzar diversos treballs, alguns d’ells en col·laboració amb altres artistes com Manolo Hugué i Jaume Mercadé i Queralt.

Algunes d’elles, com Penjoll i fermall i Cap de dona, es poden veure actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Andreu, Ramon

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Girona ?, segle XIV)

Orfebre documentat a Girona.

El 1357 treballava, juntament amb Pere Berneç, en el retaule d’argent de la catedral de Girona, començat pel mestre Bartomeu el 1320.