Arxiu d'etiquetes: Olot (nascuts a)

Garganta i Fàbrega, Miquel de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 23 desembre 1903 – 12 setembre 1988)

Farmacèutic i botànic. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Joan i de Josep Maria. Llicenciat en farmàcia a Barcelona, se’n doctorà a Madrid (1934), amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo (1936). Ajudà Pompeu Fabra en el lèxic de botànica del Diccionari general de la llengua catalana.

Acabada la guerra civil, marxà exiliat a Colòmbia on va dedicar-se a l’ensenyament i a la investigació (descobrí algunes espècies botàniques que duen el seu nom: Culcitium gargantanum, Oreopanax gargantae i Puya gargantae). Retornà a Olot el 1967, on continuà fent aportacions a la història de la botànica i de les ciències naturals.

Entre les seves publicacions destaquen La coca en el occidente colombiano (1942), Noticia etnobotánica acerca del ulluco en Colombia (1967), L’antic jardí botànic de Barcelona… (1949) i Les plantes en “L’Atlàntida” de Verdaguer (1970).

El 1984 publicà Pàgines olotines i notícies de naturalistes catalans, que recull una part significativa de la seva obra dispersa apareguda en diferents publicacions entre el 1928 i el 1983.

El 1986 rebé la Creu de Sant Jordi.

Garganta i Fàbrega, Josep Maria de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1905 – Torrent, Horta, 1980)

Teòleg, historiador i filòsof. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Joan i de Miquel. Professà al convent dominicà de Solsona (1926) i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la Universitat.

Traslladat a Barcelona, fundà (1936) la revista “Dominicas”. El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia. Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc.

Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino. Summa contra gentiles (1952), Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas (1961) i Francisco Coll, fundador de las Dominicas de la Anunciata (1976). Cal destacar les introduccions que féu a les obres de sant Domènec (1966) i de sant Vicent Ferrer (1956).

Col·laborador assidu de la revista “Teología espiritual”, estudià la història de la província dominicana d’Aragó.

Garganta i Fàbrega, Joan de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1902 – Medellín, Colòmbia, 1973)

Polític i advocat. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Miquel i de Josep Maria. Llicenciat en dret i en lletres. Contribuí al desvetllament cultural i cívic d’Olot. Col·laborador a “La Publicitat” i “El Matí”.

Milità a Acció Catalana. Alcalde d’Olot des de la instauració de la II República i diputat a la Generalitat per Olot. Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya (1938) procurà la normalització del culte catòlic.

Exiliat el 1939, professà la matèria d’història de la cultura a la Universitat d’Antioquia (Colòmbia).

Garcia i Robles, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 28 juliol 1835 – Barcelona, 25 gener 1910)

Músic. Format musicalment a Reus i a Vic, amplià els seus coneixements a Barcelona, amb el pianista Antoni Nogués.

Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix a l’escola Valldèmia. Fou mestre de la família del primer comte de Güell. Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona.

És autor, entre altres obres, de quatre breus òperes escolars, de l’oratori Santa Isabel de Hungría per a quatre cors, orquestra i orgue; de la missa de rèquiem Epitalami, per a instruments; de l’òpera Julio César, del drama líric Garraf i d’obres de música de cambra i religioses.

Escriví la trilogia per a veus Catalònia, La bandera catalana i Càntic del llorer i va promoure la moderna escola coral catalana.

Fou una de les figures musicals més significatives de la renaixença musical catalana.

Fontanella, Joan Pere

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 22 juliol 1575 – Perpinyà, 1649)

Jurista i polític. Jurisconsult de prestigi internacional (sintetitzà el dret comú amb el dret especial de Catalunya), assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent, fou elegit conseller en cap el 1640, i com a tal va presidir la Junta de Guerra formada per militars catalans i francesos el 1641.

Fou un enèrgic defensor de les llibertats catalanes davant el virregnat del duc d’Alcalá. Fou un dels caps revolucionaris que, des de l’inici de la revolta catalana contra Felip IV, s’havia compromès a tractar amb els francesos i va tenir un paper fonamental en els fets que portaren a la proclamació de la República Catalana i a la unió amb França.

Va escriure De pactis nuptialibus, sive capitulis matrimonialibus tractatus (1612), amb reedicions a Ginebra, Venècia i Lió, i Sacri Senatus Cathaloniae decisiones (1639).

Fou el pare de Francesc i de Josep Fontanella i Garraver.

Ferrussola, Pere

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1 agost 1705 – Ferrara, Itàlia, 24 maig 1771)

Jesuïta, doctor en teologia. Amic i deixeble de Josep Finestres.

Regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la universitat de Cervera.

Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i en català, una Notícia històrica de Sant Misteri de Cervera, editada el 1863.

Falguera i Jutglà, Lluís

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 24 setembre 1866 – 27 setembre 1930)

Religiós escolapi, orador i dramaturg.

Escriví en castellà nombroses obres per a infants, algunes de les quals foren musicades.

Col·laborà a la premsa castellana de Barcelona, on passà a residir.

Fageda i Aubert, Joan

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 20 gener 1937 – )

Polític. Membre del Partit Popular, de Mallorca, fou conseller de planificació del govern autonòmic des del 1978.

Des del 1991 fou alcalde de Palma de Mallorca, càrrec que ha mantingut en vèncer, amb majoria absoluta, en les eleccions municipals de 1995 i 1999.

Estorch i Siqués, Pau

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 23 novembre 1805 – 21 juliol 1871)

Metge i escriptor. Després d’estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura.

Seguidor del grup d’iniciadors del moviment de la Renaixença, prengué part en la tasca de restauració de la llengua.

Es va dedicar a la literatura humorística amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià, però es destacà com a assagista: Elements de poètica catalana i diccionari de la rima (1852) i Gramàtica de la llengua catalana (1857).

Conreà el gènere dramàtic amb obres de caire popular, com La Tuietes del Malloll (1865) i La festa del Santuari.

Estorch i Siqués, Miquel

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, octubre 1809 – Madrid, 1870)

Advocat i escriptor. Féu els estudis universitaris a Cervera i Barcelona.

Guanyà una càtedra de matemàtiques a Port-au-Prince (Haití), la qual cosa li permeté de viatjar per Amèrica. De tornada a Europa, s’establí a Suïssa, on fou nomenat director d’una escola normal.

Autor d’obres teatrals (Un colegio por dentro) i de poemes, escriví també Lunigrafia o Noticias curiosas sobre las producciones, lenguas, leyes, usos y costumbres de los lunícolas.