Arxiu d'etiquetes: nobles

Castellnou, Dalmau (V) de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIV – 1342)

Senyor de Montbram, Vall de Sant Martí i de Montferrer, fill i hereu de Dalmau (IV) de Castellnou. El 1324 prestà homenatge al rei Sanç I de Mallorca.

Fou el veritable cap de la família Castellnou -frustrat ja el títol vescomtal– i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca. Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló. La rebel·lió fou sufocada el 1327; però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà.

Present el 1328 a les festes del coronament d’Alfons IV de Catalunya, a Saragossa, l’infant Pere (futur Pere III) l’armà cavaller.

El 1339 Jaume II de Mallorca l’envià com a ambaixador, amb el vescomte de Narbona Eimeric, prop del rei del Marroc, Abü-l-Hasan amb plens poders per a negociar un tractat d’aliança contra el rei de Catalunya-Aragó referent a la seguretat dels viatjants, exportació de mercaderies i repressió de la pirateria.

Castellnou, Dalmau (IV) de

3 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIII – Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1323)

Senyor de Montbram i de la Vall de Sant Martí. Fill de Dalmau (I) de Castellnou. Li fou confiada la guarda del castell de Montgrí novament construït.

El 1302 signà com a garant, amb el seu cosí el vescomte Jaspert, l’acte d’homenatge de Jaume II de Mallorca a Jaume II de Catalunya. Del 1303 al 1306 cedí els drets que tenia sobre Salses i Barrés. Era senyor de Santa Maria de Mollet i del castell de Montferrer.

El 1312 acompanyà, amb cent homes de cavall i dos-cents homes de peu, l’infant Ferran de Mallorca a Itàlia en guerra contra Robert d’Anjou i fou encarregat de la capitania de les tropes de Calàbria.

A la mort del seu cosí Jaspert (1321), prestà homenatge al rei Sanç I de Mallorca com a cotutor de l’hereva Sibil·la.

Morí al setge d’Esglésies (Sardenya).

Castellnou, Dalmau (III) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. Segurament fou ell que es destacà a la campanya de Múrcia contra els castellans, el 1296, i el qui, sumat a la croada de Jaume II de Catalunya contra Almeria, el 1309, serví amb vaixells catalans i castellans a les operacions per prendre Ceuta i Gibraltar.

El 1312, quan els angevins trencaren els convenis de pau de Caltabel·lota i envaïren Sicília, passà a l’illa com altres nobles catalans, amb el beneplàcit de Jaume II, en defensa de Frederic II de Sicília. Anà a la campanya amb 100 genets i 200 peons reclutats a Catalunya; fou acollit amb grans honors i considerat un dels caps de la defensa siciliana.

Frederic II el posà al front de les forces destacades a Calàbria (1313). Poc després, el rei sicilià decidí un contraatac per mar i terra contra els que assetjaven Tràpani. Ell i Bernat de Sarrià manaven les forces navals que havien d’intervenir a l’operació, però davant la imminència de l’escomesa, els angevins signaren una treva (16 maig 1314). Més tard tornà a Catalunya.

El 1328 assistí a Saragossa a la coronació d’Alfons III el Benigne. Durant les festes que seguiren fou armat cavaller per l’infant Pere, i ell armà tot seguit deu cavallers més.

Es titulava vescomte de Castellnou. A vegades resulta molt difícil, i fins dubtós, destriar aquest personatge dels diversos homònims que apareixen al mateix període.

Castellnou, Dalmau (I) de

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIII – 1299)

Senyor de Sureda (1268-99). Era fill del vescomte Guillem (III) de Castellnou. El 1265 cedí a l’infant Jaume, hereu de Mallorca, els seus drets sobre Juegues.

Senyor en part de Salses, signà com a garant el pacte d’unió conclòs el 1279 entre Jaume II de Mallorca i Pere III de Catalunya. Posteriorment prengué partit a favor del rei Pere, fet que li valgué la confiscació dels béns pel rei de Mallorca.

De la seva muller Estel·la, filla de Pere Paüc, de Perpinyà -la qual participà en la resistència contra el rei de Mallorca, mantenint castells, en absència del seu marit, contra les tropes reials-, tingué dos fills, Guillem (m 1288), que es casà amb Beatriu de Castellrosselló, herevà d’aquesta baronia, i Dalmau (IV), i una filla, Saurina, casada amb Roger de Besses.

Jaume II de Mallorca confirmà el 1299 la senyoria de Sureda a Beatriu.

Castellnou, Alfons de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. Tenia terres a la Ribagorça. La seva actuació es projectà de preferència sobre la política aragonesa.

El 1283 tenia el càrrec de conservador a Ribagorça i Sobrarb, després dels acords concertats per Pere II el Gran amb la noblesa d’Aragó. L’any següent participà a les accidentades Corts aragoneses reunides successivament a Saragossa i a Zuera.

El 1286 ja fou assenyalat com a conseller reial desitjable per la Unió nobiliària d’Aragó. Els unionistes l’imposaren definitivament com a conseller d’Alfons II el 1289.

El 1308, sota el regnat de Jaume II el Just i essent ell sobrejuntero d’Osca, procedí contra el castell de Xalamera, pertanyent al Temple, quan aquest orde fou dissolt per la força.

Castellet -varis/es bio-

1 Resposta

Arnaua de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Dama. Es casà amb Dalmau IV de Rocabertí, el segon dels vescomtes d’aquest nom entre els documentats històricament. Fill seu fou el vescomte Jofre II de Rocabertí.

Bernat Otger de Castellet  (Barcelona, segle XI)  Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis. Vengué al comte el castell de Grevalosa (Bages), que tenia per herència paterna i per compra (1063), i el castell de Pontons (Alt Penedès), que tenia també per herència paterna (1067). Es casà amb Guila.

Bertran de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Degué servir a la milícia catalana que fou llogada per Jaume I el Conqueridor al rei de Tunis, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada. Tornà a Catalunya el 1257, tot acompanyant una ambaixada tunisenca.

Carbonell de Castellet  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Sostingué el seu germà Berenguer Ramon al seu litigi contra el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, derivat de la despossessió de la vegueria del Castell Vell de Barcelona.

Gilabert de Castellet  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1396, arran de la invasió de Catalunya pel comte de Foix, fou l’encarregat de confiscar i ocupar en nom de la corona catalano-aragonesa les propietats que el comte foixenc tenia a Vic.

Gonçal de Castellet  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1354-55 cooperà a l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Sardenya.

Guillem Pere de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Serví Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1153, arran de la compra del terç que posseïa Gènova sobre la ciutat de Tortosa, figurà entre els ostatges oferts als genovesos com a garantia de pagament del preu estipulat per a la compra.

Guillem Pere de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Potser nebot de l’anterior. Era fill de Bertran i de Guillema. Fou col·laborador del seu pare a la gran tasca repobladora d’aquest al Camp de Tarragona.

Jaspert de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví a Sicília. Essent rei de l’illa l’infant reial Jaume, fou ambaixador d’aquest a Catalunya, davant Alfons II el Franc (1287). Negocià el trasllat a Sicília del noble rebel Alaimo de Lentini, que havia de trobar una mort tràgica durant el viatge.

Jofre de Castellet  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fou copropietari, amb Bernat Otger de Castellet, del castell de Grevalosa (Bages). Havent venut Bernat Otger la seva part al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (1063), Jofre féu el mateix amb la seva, tres anys després.

Ramon de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Probablement fill de Bertran. El 1157 tingué alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona, però no hi féu cap paper comparable al del seu pare.

Roland Bernat de Castellet  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Era senyor de la fortalesa de Castellet. En vengué mitja propietat al comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Romeu de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Sembla que el 1274 era almirall. La seva actuació en aquestes funcions és poc coneguda i degué ser breu. Apareix intercalada a l’almirallat de Pere Ferrandis d’Híxar, bastard de Jaume I el Conqueridor.

Castellet, baró de *

Deixa un comentari

Nom popular amb el qual fou conegut l’industrial català Marià d’Alegre d’Aparici i d’Amat (1756-1831).

Castellbisbal -varis bio-

1 Resposta

Berenguer de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l’alqueria d’Alborxec.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Figurava com a “donzell” al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I d’Antequera per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume II d’Urgell.

Joan de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l’acció armada contra Jaume II el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris.

Ramon Bremond de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Castellarnau i de Camps, Josep Antoni de

1 Resposta

(Tarragona, 1794 – 1874)

Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.

Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat.

Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.

Cartellà -varis bio-

Deixa un comentari

Alexandre de Cartellà  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Destacà molt a les campanyes de Flandes en temps de Felip II.

Ramon de Cartellà  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, segle XV)  Militar. El 1412, al temps de l’Interregne i de l’elecció de Ferran I, era governador del Legudor, a Sardenya.

Roger de Cartellà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Fou conseller del Principat de la reina lloctinent Maria de Castella, durant una part del sojorn a Nàpols del rei Alfons IV el Magnànim.