Arxiu d'etiquetes: nobles

Castellbisbal -varis bio-

1 Resposta

Berenguer de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l’alqueria d’Alborxec.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Figurava com a “donzell” al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I d’Antequera per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume II d’Urgell.

Joan de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l’acció armada contra Jaume II el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris.

Ramon Bremond de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Castellarnau i de Camps, Josep Antoni de

1 Resposta

(Tarragona, 1794 – 1874)

Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.

Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat.

Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.

Cartellà -varis bio-

Deixa un comentari

Alexandre de Cartellà  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Destacà molt a les campanyes de Flandes en temps de Felip II.

Ramon de Cartellà  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, segle XV)  Militar. El 1412, al temps de l’Interregne i de l’elecció de Ferran I, era governador del Legudor, a Sardenya.

Roger de Cartellà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Fou conseller del Principat de la reina lloctinent Maria de Castella, durant una part del sojorn a Nàpols del rei Alfons IV el Magnànim.

Cartellà, Josep Galceran de

Deixa un comentari

(Falgars, Garrotxa, 1651 – l’Albi, Garrigues, 1725)

Baró de l’Albi, Cervià, Falgars, Altet, Castellnou de Montsec i Granollers (òlim de Sabastida-Ardena i de Cartellà). Lloctinent de Mallorca (1698-1701).

Partidari del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà (1706) i el marquesat de Cartellà (1707).

Cartellà, Arnau Guillem de -varis-

Deixa un comentari

Arnau Guillem de Cartellà  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. El 1194 figurà entre els garantidors dels acords estipulats pel rei Alfons I el Cast amb Ponç III de Cabrera.

Arnau Guillem de Cartellà  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Assistí a les corts catalanes de 1251, notables per haver estat jurat l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, com a hereu de la corona catalano-aragonesa.

Arnau Guillem de Cartellà  (Catalunya, segle XIII)  Noble. El 1283 fou convocat entre els cent cavallers que havien de lluitar al costat de Pere II el Gran per al desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou.

Carròs de Centelles i d’Oms, Joaquim

4 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1601)

Noble. Fill de Serafí Carròs de Centelles. Es disputà la baronia de Centelles amb les seves cosines Joana i Violant Carròs de Centelles i de Pinós.

Obtingué finalment sentència el 1600 en la successió de la baronia de Centelles i del comtat de Quirra, i obtingué també el títol de comte del Castell de Centelles.

Fou succeït per la seva filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita.

Carròs de Centelles i de Pinós -germans/es-

5 Respostes

Eren fills de Guillem Ramon Carròs de Centelles.

Lluís Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, 1578/86)  Fou el successor del seu pare, i ell va morir sense successió. Es disputaren l’herència les seves germanes i llur cosí Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.

Joana Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI)  Amb la seva germana Violant es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís. S’intitulà comtessa del Castell de Centelles i era dement.

Violant Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI)  Amb la seva germana Joana es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís.

Carròs -noble, s. XIII-

1 Resposta

(Itàlia ?, segle XIII – País Valencià, segle XIII)

Noble. Fill d’un comte, segons que sembla, d’origen germànic, i iniciador del llinatge valencià. Procedent probablement d’Itàlia, participà amb una galera en la conquesta de Mallorca.

Jaume I de Catalunya l’armà cavaller (1220) i li concedí feus a l’illa (Felanitx, entre altres), de la qual fou també governador (1233). Nomenat almirall (1230), prengué part en la conquesta de València. El rei li donà el lloc de Rebollet (1240), on establí la residència familiar, i moltes altres possessions, entre les quals Dénia (1242) i Elx (1249).

Assistí a les vistes d’Almirra entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella (1244). Es distingí també al setge de Múrcia (1266), i apareix molt sovint al costat del rei als actes de govern. Intervingué en els tractes per la pau entre el rei i el seu fill, l’infant Pere (1273).

Fou l’avi de Francesc Carròs  (País Valencià, segle XIII – vers 1339)  El qual succeí en la baronia, ja que el pare de Francesc morí abans.

Carles de Viana *

Deixa un comentari

Veure> Viana, Carles de (primogènit de Joan II de Catalunya i de Blanca de Navarra, 1421-61).

Carles d’Aragó

3 Respostes

(Valladolid, Castella, 1545 – Madrid, 1568)

Príncep d’Astúries i de Girona. Fill de Felip II de Catalunya i de Maria de Portugal.

Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare, el qual el féu empresonar a l’alcàsser de Madrid (fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalano-aragonesos trameteren ambaixadors al rei), on morí pocs mesos després.