(Falgars, Garrotxa, 1651 – l’Albi, Garrigues, 1725)
Baró de l’Albi, Cervià, Falgars, Altet, Castellnou de Montsec i Granollers (òlim de Sabastida-Ardena i de Cartellà). Lloctinent de Mallorca (1698-1701).
Partidari del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà (1706) i el marquesat de Cartellà (1707).
Arnau Guillem de Cartellà (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. El 1194 figurà entre els garantidors dels acords estipulats pel rei Alfons I el Cast amb Ponç III de Cabrera.
Arnau Guillem de Cartellà (Catalunya, segle XIII) Noble. Assistí a les corts catalanes de 1251, notables per haver estat jurat l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, com a hereu de la corona catalano-aragonesa.
Arnau Guillem de Cartellà (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1283 fou convocat entre els cent cavallers que havien de lluitar al costat de Pere II el Gran per al desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou.
(Catalunya, segle XVI – 1601)
Noble. Fill de Serafí Carròs de Centelles. Es disputà la baronia de Centelles amb les seves cosines Joana i Violant Carròs de Centelles i de Pinós.
Obtingué finalment sentència el 1600 en la successió de la baronia de Centelles i del comtat de Quirra, i obtingué també el títol de comte del Castell de Centelles.
Fou succeït per la seva filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita.
Eren fills de Guillem Ramon Carròs de Centelles.
Lluís Carròs de Centelles i de Pinós (Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, 1578/86) Fou el successor del seu pare, i ell va morir sense successió. Es disputaren l’herència les seves germanes i llur cosí Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.
Joana Carròs de Centelles i de Pinós (Catalunya, segle XVI) Amb la seva germana Violant es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís. S’intitulà comtessa del Castell de Centelles i era dement.
Violant Carròs de Centelles i de Pinós (Catalunya, segle XVI) Amb la seva germana Joana es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís.
(Itàlia ?, segle XIII – País Valencià, segle XIII)
Noble. Fill d’un comte, segons que sembla, d’origen germànic, i iniciador del llinatge valencià. Procedent probablement d’Itàlia, participà amb una galera en la conquesta de Mallorca.
Jaume I de Catalunya l’armà cavaller (1220) i li concedí feus a l’illa (Felanitx, entre altres), de la qual fou també governador (1233). Nomenat almirall (1230), prengué part en la conquesta de València. El rei li donà el lloc de Rebollet (1240), on establí la residència familiar, i moltes altres possessions, entre les quals Dénia (1242) i Elx (1249).
Assistí a les vistes d’Almirra entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella (1244). Es distingí també al setge de Múrcia (1266), i apareix molt sovint al costat del rei als actes de govern. Intervingué en els tractes per la pau entre el rei i el seu fill, l’infant Pere (1273).
Fou l’avi de Francesc Carròs (País Valencià, segle XIII – vers 1339) El qual succeí en la baronia, ja que el pare de Francesc morí abans.
Veure> Viana, Carles de (primogènit de Joan II de Catalunya i de Blanca de Navarra, 1421-61).
(Valladolid, Castella, 1545 – Madrid, 1568)
Príncep d’Astúries i de Girona. Fill de Felip II de Catalunya i de Maria de Portugal.
Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare, el qual el féu empresonar a l’alcàsser de Madrid (fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalano-aragonesos trameteren ambaixadors al rei), on morí pocs mesos després.
(Madrid, 1626 – 1688)
Comte de Palamós. baró de Bellpuig, duc de Somma, de Sessa i de Baena i gran almirall de Nàpols.
Fou lloctinent general de Catalunya (1669-73), durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l’Àngel. Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat.
(Catalunya, segle XVI – 1555)
Lloctinent de Sardenya (1534-49). Baró de Sant Boi i comanador de l’orde de Sant Jaume. Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. Es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens.
Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V (1535) camí de Tunis.
(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, segle XIII)
Noble. Fill de Ramon Folc V de Cardona i de Sibil·la d’Empúries.
Embarcà a l’expedició de Pere II el Gran a Sicília (1282, on s’establí i fundà la línia siciliana dels barons de Mazzarone.
