(Madrid, 1626 – 1688)
Comte de Palamós. baró de Bellpuig, duc de Somma, de Sessa i de Baena i gran almirall de Nàpols.
Fou lloctinent general de Catalunya (1669-73), durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l’Àngel. Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat.
(Catalunya, segle XVI – 1555)
Lloctinent de Sardenya (1534-49). Baró de Sant Boi i comanador de l’orde de Sant Jaume. Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. Es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens.
Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V (1535) camí de Tunis.
(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, segle XIII)
Noble. Fill de Ramon Folc V de Cardona i de Sibil·la d’Empúries.
Embarcà a l’expedició de Pere II el Gran a Sicília (1282, on s’establí i fundà la línia siciliana dels barons de Mazzarone.
(Sicília, Itàlia, vers 1410 – vers 1450)
Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana a Catalunya, i comte de Collessano i primer marquès de Padula a Nàpols. Fill gran d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília.
Serví Alfons IV de Catalunya a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça (1435). El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes. Les vengué als Albert el 1450.
Fou camarlenc i conseller d’Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gal·lípoli i Due Petralie -feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia– i el feu mestre justicier del regne de Sicília. El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso.
Tanmateix, mai no perdé el contacte amb Catalunya, on prengué part activa a les corts del 1440 i del 1446.
El succeí el seu fill Artau de Cardona i de Ventimiglia.
(Sicília, Itàlia, segle XV – 1478)
Comte de Collessano i marquès de Padula. Gran canceller de Sicília. Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena.
Addicte incondicional de Joan II de Catalunya, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest del príncep Carles de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà (1472). Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà (1471-72) -assistí a la rendició de Barcelona a Joan II- i del Rosselló (1473-75).
Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília (1472), i després amb el nomenament de gran canceller de Sicília (1475).
(Catalunya, segle XVI)
Baró de Sant Boi i capità de galeres de Sicília. Fill d’Antoni de Cardona i Enríquez.
Lluità contra els turcs en defensa de les illes de Gerba (1560) i de Malta (1565) i, sobretot, a Lepant (1572), on fou del consell privat de Joan d’Àustria i comandà les set galeres que constituïen l’avantguarda. Participà en la lluita contra els moriscs de Granada (1569-70).
Es casà amb una dama sarda, que aportà als seus descendents la baronia de Galtelli.
(Catalunya, segle XIII – Esglésies, Sardenya, 1324)
Senyor de Torà. Fill i successor de Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries.
Participà en l’expedició a Sardenya de l’infant Alfons i fou un dels qui moriren lluitant al setge d’Esglésies.
Fou el pare de l’almirall Ramon de Cardona.
Veure> Ferran I de Cardona i Enríquez (duc de Cardona i marquès de Pallars, 1469-1543).
(Catalunya, 1110 – 1150)
Noble. Fill de Bernat Amat de Claramunt (1151) i d’Almodis.
Es casà amb Guillema de Melgar i foren pares de Ramon Folc III de Cardona, el qual heretà el vescomtat de Cardona directament del seu avi.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle X – segle XI) Noble. Un dels fills del vescomte d’Osona o Cardona Ramon mort el 1015, i de la dama Engúncia. N’hi ha poques notícies. És probable que morís jove.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIII) Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1264.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIII) Personatge. Apareix documentat el 1275, anomenant-se Ramonet i declarant-se fill del difunt Guillem de Cardona i de Jorba. Serra i Vilaró considera que aquest Guillem era el famós templer.
Ramon de Cardona (Catalunya, s XIV) Fill de Ramon Folc VI de Cardona i de l’amant d’aquest, Flor de Pontiac. El 1328 assistí a la coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa. Durant les festes que seguiren, el propi rei armà cavaller el seu germanastre Ramon Folc VII, ja vescomte, i aquest feu cavaller Ramon a la mateixa cerimònia.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIV) Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Poeta i prevere. Del llinatge comtal dels Cardona. El 1450 fou jutge en una tençó entre Franci Joan Puculull i Joan Fogassot. Se n’han conservat dues composicions amoroses, elegants i apassionades, adreçades a una dama coneguda pel senyal “cors magnífics”.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Noble. És esmentat com a fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós, i de Caterina de Centelles.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XVI) Un dels fills de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, duc de Somma, i de Beatriz. Morí infant.
Dades dels Països Catalans 