Arxiu d'etiquetes: nobles

Marquet, Miquel / Bonanat

Eren germans i fills de Miquel Marquet.

Miquel Marquet  (Barcelona, segle XIV – abans 1356)  Mercader i armador. Probablement fou ell, i no pas el seu pare, l’enviat per Jaume II el Just com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319. Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller (1334) i, entre altres, el lloc de Giba (1336), que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico.

Bonanat Marquet  (Catalunya, segle XIV – abans 1360)  Era senyor de la casa del Cros (Argentona). Inicià la branca dels Marquet del Cros. Fou el pare de Ramon i de Tomàs Marquet i Marc.

Marquet, Agnès / Miquel

Eren fills de Ramon Marquet i Rubí i germans de Bernat Marquet.

Agnès Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Seduïda per Berenguer de Lacera, provocà les discòrdies entre les famílies, que requeriren la intervenció de l’infant Pere el 1276.

Miquel Marquet  (Barcelona, segle XIII – després 1333)  Fou l’iniciador de la línia secundària del llinatge. Fou conseller en cap de Barcelona (1302-03, 1312-13, 1328-29 i 1332-33) i segon (1308-09). Fou pare de Bonanat i de Miquel Marquet.

Marquet, Bernat

(Barcelona, segle XIII – 1318)

Mercader i armador. El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II el Just, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309.

El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II.

Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília.

Fou el pare de:

  • Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller tercer de Barcelona (1319-20). Prengué part en la conquesta de Sardenya. Fou el pare de Bernat i de Ramon Marquet i Bosquets.
  • Galceran Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Vice-almirall, que fou el pare de Galceran Marquet  (Catalunya, s XIV)  (àlias Albanell)  Noble
  • Ramon Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Militar. Participà en l’expedició de la Companyia Catalana a l’Orient.

Maristany i Gibert, Eduard

(Barcelona, 26 desembre 1855 – 5 maig 1941)

Enginyer. Tingué diversos càrrecs als ferrocarrils de l’estat i realitzà diverses línies ferroviàries als Països Catalans i a Aragó. Propugnà la construcció de l’Estació de França a Barcelona.

Publicà un valuós projecte per a la construcció del túnel a l’Argentera, el qual li valgué d’ésser recompensat amb el títol de marquès de l’Argentera.

Publicà també algunes obres de caire tècnic, i unes Impresiones de un viaje por los Estados Unidos (1905).

Marimon-Jafre i de Comallonga, Aleix de

(País Valencià, segle XVI – Barcelona, 1643)

Funcionari reial. Senyor de Jafre i Palol i cavaller de Sant Jaume.

Com a funcionari reial col·laborà en l’expulsió dels moriscs a València (1609) i a Andalusia (1611). Capità del castell de Salses, fou nomenat governador de Catalunya (1613-39).

La seva conducta el féu impopular; casat en segones noces amb una germana del comte de Vallfogona, Anna de Pinós, fruí d’una forta posició social i d’influents relacions a la cort.

Protegí els bandolers cadells i combaté els nyerros, sobretot Alexandre de Marimon (1619) i Joan de Serrallonga (1626).

Els darrers anys de la seva vida mantingué una actitud passiva enfront del bandolerisme, i fou quasi impossible de fer-lo sortir de Barcelona.

Marimon i Fernández de Velasco, Feliu de

(Barcelona, vers 1694 – segle XVIII)

Noble. Nét de Feliu de Marimon i de Tord.

Políticament filipista, fou derrotat per Antoni Desvalls entre Cardona i Balsareny. Se’n venjà incendiant Sallent.

Com a coronel de dragons assaltà Barcelona l’11 de setembre de 1714.

Marimon i de Tord, Feliu de

(Barcelona, 1636 – Madrid, 1721)

Noble. Senyor i marquès (des del 1690) de Cerdanyola i senyor del castell de Sant Marçal.

Negocià la treva amb França (1685) i la fi del del conflicte dels primers gorretes (1687).

Regent del Consell d’Aragó (1688), residí a Madrid.

Fou el pare de Josep i de Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment.

Marimon i de Corbera-Santcliment, Josep de

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Noble filipista. Marquès de Cerdanyola. Fill de Feliu de Marimon i de Tord i germà de Ramon.

El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona durant l’alerta pel perill francès.

En 1701-02 es mostrà molt favorable, en Corts, al nou rei Felip V de Borbó. Des d’aleshores es convertí en un dels botiflers més destacats del país.

Seguí la guarnició castellana quan aquesta abandona Barcelona el 1705. L’any següent acompanyà Felip V al fallit atac contra la capital. Era membre del Consell d’Aragó borbònic.

El 1714, finida la guerra, fou membre de la Junta Superior de Justicia y Gobierno constituïda a Barcelona després de l’ocupació.

El 1718, un fill homònim seria regidor del primer ajuntament definitiu format pels borbònics a la capital.

Marimon, Joan de -polític-

(Catalunya, segle XVII)

Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona, del qual actuà diverses vegades com a representant, així com del seu Braç Militar o aristocràtic.

El 1636 figurava com a capità de la Coronela de Barcelona, i també el 1638. El 1640, durant la situació revolucionària, preludi de la guerra dels Segadors, fou delegat del Consell prop del bisbe de Barcelona per tractar dels excessos que cometien els soldats dels terços destinats a Catalunya. Al temps d’esclatar la guerra escapà de Barcelona per ser fidel a Felip IV.

El 1656, un cop acabada la guerra, fou elegit conseller terç de la capital. L’any següent allotjava al seu casal del carrer Ample el duc de Terranova. Pel setembre de 1657, essent encara conseller, assumí el comandament del terç de la ciutat que anà a lluitar contra els francesos al front de Vic.

Fou protector o màxim representant del braç militar. Després fou distingit amb la condició de conseller reial i el càrrec de regent de la tresoreria reial al Principat, la qual cosa l’obligaria a una activitat pública considerable.

Margarit-Gallard i Sunyer, Felip de

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Noble. Era fill de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart i d’Elisabet Sunyer.

Fou pare de Vicenç, Felip, Joan i Josep de Margarit i de Biure.