(Barcelona, 1986 – 1994)
Organisme. Creat per l’ajuntament barceloní amb l’objectiu de recollir, catalogar i posar a disposició del poble tot tipus de documentació (partitures, llibres, enregistraments) de música catalana, espanyola i estrangera escrita a partir de l’any 1950.
El compositor Joan Guinjoan en fou el director des de la fundació fins al 1994 que s’integrà al Centre de Documentació Musical de Catalunya.
(Palamós, Baix Empordà, 11 desembre 1856 – Barcelona, 26 gener 1929)
Músic i compositor. Inventà una modalitat de bandúrria amb cordes simples, que fou construït a Alemanya i a Barcelona, i un nou sistema de pedals anomenat piano-pédalier aplicable al piano i apte per acompanyar instruments de pua.
És autor de La escuela de la mandolina (1900), de preludis, d’estudis, de capritxos i de nombroses obres i arranjaments per a mandolina.
(Catalunya, 10 maig 1987 – )
Emissora radiofònica especialitzada en música, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Enllaç: Catalunya Música
(Valls, Alt Camp, 8 octubre 1690 – Toledo, Castella, 27 abril 1764)
Músic. Mestre de capella de Granollers (1714), de Santa Maria del Mar de Barcelona (1715), i de la catedral de Toledo (1736-62).
El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación, d’Antoni Soler (Madrid 1762). Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), nadales, misses, motets, salms i tonos.
La seva escriptura polifònica és sòbria, bé que molt rica en l’aspecte harmònic.
(Barcelona, 1948 – )
Director de cor. Format musicalment a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona.
El 1972 fundà i dirigí la Coral Càrmina, ha estat director del cor de la RTVE (1986-88), de l’Orfeó Català (1988-89) i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació (1990).
L’any 2000 fou nomenat director del Coro de la Comunidad de Madrid.
(Ripoll, Ripollès, segle XIII)
Cançó sobre el personatge del Cid. Escrita en llatí, conservada incompleta en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primer meitat del segle XIII. És el més antic dels texts dedicats a l’heroi castellà.
Escrits en versos sàfics i adònics, n’ha arribat trenta-dues estrofes. Després d’un exordi i d’episodis diversos, la narració comença a explicar molt minuciosament la lluita del Cid contra Berenguer Ramon II de Barcelona al voltant d’Almenar (Segrià) (1082).
Milà i Fontanals fou el primer a considerar-la d’autor català, i Menéndez Pidal suposà que aquest pertanyia al bàndol contrari al comte i que la compongué vers el 1090. Nicolau i d’Olwer no el cregué català, i Horrent vacil·là entre creure’l català, aragonès o mossàrab de Lleida, i proposà com a data de redacció entre el juny 1093 i el juny 1094.
Sembla millor, però, d’atribuir-lo a un monjo de Ripoll, i datar-la a la fi del 1098 o al començament del 1099.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, segle XX – )
Fagotista. Cursà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona. El 1951 li fou concedit el premi Joan Altisent.
Fou mestre de fagot al Conservatori del Liceu i a l’Escolania de Montserrat, professor de les Orquestres Municipal i Filharmònica de Barcelona, i component del Quintet de Vent Barcelona.
També ha actuat molt com a solista.
(Cantonigròs, Osona, 1983 – )
Festival de música tradicional d’arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.
(Catalunya, 1705)
Cançó popular catalana. En la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.
La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita.
Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del rei-arxiduc Carles III (1705).
Interpretada per Pau Casals per començar o acabar els concerts donats des de l’exili; ha estat considerada un símbol nacional.
Dades dels Països Catalans 