Arxiu d'etiquetes: músics

Coll i Vehí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 agost 1823 – Girona, 29 desembre 1876)

Escriptor i crític. Fou catedràtic de retòrica i poètica a Madrid i més tard passà a la Universitat de Barcelona.

Amb el pseudònim Garibay col·laborà a “El Genio” i “El Ángel Exterminador” (1844-45) i, a partir del 1854, al “Diario de Barcelona”.

Va deixar publicades, entre altres, obres com Compendio de retórica y poética (1862), Modelos de poesías castellanas (1871) i Los refranes del Quijote, ordenados y glosados (1874).

El seu germà fou Narcís Coll i Vehí  (Palamós, Baix Empordà, 1825 – Camprodon, Ripollès, 1851)  Músic. És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado (1846), de Víctor Balaguer, i d’una memòria sobre moral mèdica (1849).

Coll i Ligora, Josep

Deixa un comentari

(Llançà, Alt Empordà, 19 gener 1893 – Cassà de la Selva, Gironès, 10 agost 1965)

Instrumentista de tenora. Estudià amb J. Duran de l’Armentera.

Del 1922 al 1927 actuà a la cobla La Principal de la Bisbal, i del 1929 al 1965, a la cobla Barcelona.

Publicà Mètode de tenora i tible (1950).

Civil i Castellví, Josep

2 Respostes

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1876 – Étampes, Illa de França, 1956)

Músic. Germà d’Aleix Ildefons i de Francesc. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1904 anà a estudiar orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy, a París.

Fou mestre de capella (1912-17) a Saint-Quentin (Picardia), ensenyà harmonia a la Schola Cantorum, de París (1921), i fou organista de l’església de Saint-François-Xavier (París) fins al 1952.

És autor de Canigó, òpera inèdita amb text de Lluís Jou, d’obres per a cant, música de cambra i peces per a orgue.

Chiron *

Deixa un comentari

Pseudònim del músic català Joan Llongueras i Badia  (1880-1953).

Cerverí de Girona

9 Respostes

(Girona, 1259 – 1285)

Trobador en llengua provençal. Pseudònim de Guillem de Cervera. D’origen humil, apareix vinculat a les corts dels Cardona i dels reis Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran.

És considerat el darrer dels trobadors clàssics i el de més obra conservada: 114 composicions líriques, cinc de narratives i l’extensa col·lecció didàctica dels Proverbis, de caire moralitzant, composta entre el 1259 i el 1280.

En un estil que va des del to popular a les formes de màxim virtuosisme i es caracteritza per les atrevides associacions d’idees i el gust per la rima difícil, i en part té per fons la poesia tradicional o popular, fet que caracteritza la seva poesia.

Escriví poemes amorosos, religiosos i descriví fets històrics amb un atac a les classes dels rics i poderosos, de les quals cal remarcar: La faula del rossinyol, Maldit bendit, Cançó de Madona Santa Maria (1269) i les Planys fets a la mort del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Jaume I el Conqueridor.

Cervera i Astor, Ernest

2 Respostes

(Barcelona, 1896 – 1972)

Director i mestre de música. Dirigí l’Orfeó Gracienc (1917-22).

Fou un dels fundadors de l’Associació Íntima de Concerts, de la qual fou nomenat secretari (1920), i de la “Revista Catalana de Música” (1923).

Fundà el 1923 a Santiago de Cuba el conservatori Cervera i l’Orfeó Catalunya. Des del 1931 residí novament a Barcelona.

Dirigí a partir del 1949 la Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona.

Compongué música per a piano, veu i cobla i realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals.

Cervantes, Esmeralda *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’arpista catalana Clotilde Cerdà i Bosch  (1862-1926).

Cerdà i Bosch, Clotilde

1 Resposta

(Barcelona, 28 febrer 1862 – Sant Cruz de Tenerife, Canàries, 12 abril 1926)

Arpista. Coneguda amb el nom d’Esmeralda Cervantes. Filla d’Ildefons Cerdà i Sunyer. Estudià a Barcelona, París i Viena, on debutà l’any 1873.

Féu una brillant carrera de concertista per tot Europa i Amèrica del Sud.

Escriví l’obra Historia del arpa (1885) i fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i Oficis (1885-87), dedicada a la formació de la dona.

Visqué, entre d’altres llocs, a Istambul, Mèxic i Canàries.

Cercle del Liceu

4 Respostes

(Barcelona, 20 novembre 1847 – )

Club recreatiu privat. Situat a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent.

A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts.

Té un interès particular la decoració en murals d’Antoni Martí (1862) i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló dit de la Rotonda.

Enllaç web: Cercle del Liceu

Centre de Documentació Musical de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 1983 – 2005)

Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques.

Fou dirigit, des de la seva fundació fins al 1992, per la musicòloga Montserrat Albet. Des del 1994, el seu director fou el compositor Salvador Pueyo.

El 2005 tots els seus fons foren traspassats a la Biblioteca de Catalunya.