Arxiu d'etiquetes: Montblanc (bio)

Elionor d’Urgell i de Montferrat

2 Respostes

(Balaguer o Lleida, 1378 – Montblanc, Conca de Barberà, 28 maig 1430)

Filla de Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat, i germana de Jaume II d’Urgell, el Dissortat.

Patí un procés sota l’acusació d’haver ajudat el seu germà amb consells i diners, li foren embargats els seus béns i seguí a la seva mare que fou internada a Cullera i tot seguit a València (1415).

Per l’agost de 1415, ella i la seva germana Cecília foren dutes al monestir de Sixena, on tenien una germana monja, Isabel, i on residia també la seva cunyada Isabel d’Aragó.

Alfons IV el Magnànim li concedí una assignació mensual, però es negà a deixar-li visitar la seva mare, que traspassaria el 1420.

Elionor morí molt jove, en olor de santedat.

Daguí, Pere

9 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, vers 1435 – Sevilla, Andalusia, 1500)

(o Deguí)  Filòsof lul·lista. L’any 1481 ocupà a Mallorca la càtedra de filosofia lul·liana fundada per Agnès de Pacs. El seu prestigi féu que els seus deixebles fossin anomenats “deguins”.

L’any 1482 el seu tractat Janua artis magistri Raymundi Lulli, li valgué greus acusacions d’heterodòxia. Anà a Roma per defensar-se’n. Hi obtingué l’aprovació de l’obra, que havia de ser reimpresa allí mateix el 1485.

Els Reis Catòlics el nomenaren capellà de la Cort. Residí algunes temporades a Sevilla i a Jaén, on tractà de fundar una càtedra lul·liana.

Segons alguns autors, els seus originals es conservaven a la biblioteca del monestir de Montserrat abans de que fos destruïda per les tropes napoleòniques.

Conesa, Jaume

1 Resposta

(Montblanc, Conca de Barberà, 1320 – Barcelona, 1390)

(o Jaume Sacoma)  Funcionari reial. Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari (1351) i després protonotari (1365) de Pere III el Cerimoniós.

Fou un dels renovadors de la prosa catalana -es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360-. El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae (1287).

La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics.

Castellví i Obando, Francesc de

3 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 16 febrer 1682 – Viena, Àustria, 15 setembre 1757)

Militar i historiador. Fill d’Ignasi de Castellví i de Ponç. Amb possessions a Rocafort de Queralt. Estudià al Col·legi de Cavallers de Lleida, institució dependent de l’Estudi General.

Partidari de la causa austriacista. Intervingué (30 juny 1713), com a membre del braç militar, en la Junta de Barcelona que optà per oferir resistència a les forces borbòniques. Durant el setge s’incorporà, amb el grau de capità, a la Coronela, i fou ferit el 12 agost 1714 al baluard de Sant Pere.

L’11 setembre es trobava contraatacant a primera línia quan hom decidí de capitular.

Un cop ocupada Barcelona, visqué sota règim de llibertat vigilada, i li foren segrestats els béns, fins que el 1726 marxà a Viena, on inicià la seva obra Narraciones históricas de España desde el año 1700 hasta el año 1725…, en 6 volums, una de les fonts més importants per al coneixement d’aquells anys des d’una perspectiva catalana i austriacista.

Del manuscrit, custodiat als Staats-archiven, de Viena, Salvador Sanpere i Miquel en tragué una còpia, conservada a la Biblioteca de Catalunya.

Bluch, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Montblanc ?, Conca de Barberà, 1901)

Eclesiàstic. Fou rector de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc. Hi excel·lí per les seves virtuts i el seu saber.

Fermament convençut de la bondat de l’ideari catalanista, en fou el propagador més destacat de la Conca de Barberà.

Belart i Miquel, Ramon

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 28 juliol 1772 – 1840)

Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, que el pensionà a l’acadèmia de San Fernando de Madrid, on féu el baix relleu de Sant Pere guarint un paralític.

Establert a Palma de Mallorca (1810), treballà amb l’escultor Josep Antoni Folch en el panteó del marquès de la Romana.

Retornà a Montblanc el 1814. Treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc. Sobresurten els seus crucifixos (com el de Santa Maria de Montblanc).

La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics.

Balanyà i Moix, Ismael

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 25 febrer 1921 – Prenafeta, Conca de Barberà, 5 gener 2000)

Pintor i gravador. Es formà amb el seu pare i a l’Escola Massana de Barcelona, ja a la post-guerra.

Entre 1945 i 1948 residí a París i amb posterioritat realitzà la decoració mural de diverses capelles. Aprofundí en aquesta especialitat i l’any 1965 en fou nomenat professor a l’Escola Massana.

La seva pintura es basa en un figurativisme descompost amb el qual conrea unes temàtiques convencionals.

Aguiló, Francesc

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVI – Catalunya, segle XVII)

Jurista. Intervingué activament a l’afer de l’expulsió dels inquisidors de Catalunya, a instàncies de la Generalitat, formant part de la comissió encarregada de l’afer. N’era secretari i assessor jurídic.

Devers el 1611 redactà una memòria de protesta, al temps que els inquisidors es refusaven a acatar l’expulsió i excomunicaven els jutges que els havien condemnats.

Palau i Dulcet, Antoni

2 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 20 desembre 1867 – Barcelona, 30 novembre 1954)

Llibreter, bibliògraf i escriptor. Traslladat de petit a Barcelona, entrà com a aprenent en una llibreria i després n’obrí una que fou un centre de recerca bibliogràfica, la qual cosa li permeté de publicar l’obra monumental Manual del librero hispano-americano (1923-27), molt acrescuda en una segona edició (1948-76) pel seu fill Agustí: vint-i-set volums i uns 375.000 títols en qualsevol llengua, publicats per autors nascuts a la península Ibèrica i a Hispanoamèrica. Es tracta del repertori bibliogràfic més complet dins el seu àmbit.

Publicà també, des del 1901 una sèrie titulada Teatro antiguo y moderno, que comprenia quaranta-set volums, El año literario y artístico de Barcelona (1895), La biblioteca del marquès de Llió (1909), Bibliografia de la Conca de Barberà (1915), Bibliografia cronològica de Balmes (1915), La Corona d’Aragó i sos antics dominis: Catalunya, València, Balears, Sardenya, Nàpols i Sicília (1916), Bibliografía de Cervantes (1924), La vespra de Sant Joan a Montblanc (1927), La Setmana Santa a Montblanc (1928) -la majoria són opuscles- i Ordinacions de Prenafeta, Miramar, Figuerola i Montornés (1930), Guia de Montblanc (1931), Guia de Poblet (1931), Guia de la Conca (1932) i les pàgines testimonials Memòries d’un llibreter català (1935) -edició castellana de 1949-, ultra Memorias de libreros (1949).

Fou declarat fill predilecte de Montblanc (1949).

Conangla i Fontanilles, Josep

2 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 15 setembre 1875 – l’Havana, Cuba, 15 maig 1965)

Polític, assagista i poeta. Milità en el moviment catalanista i el 1905 es traslladà a Cuba on, nacionalitzat cubà, visqué fins a la mort. Fundà “La Nova Catalunya” (1908) a l’Havana, on fou dirigent d’institucions catalanistes i col·laborà amb Macià en el viatge d’aquest per Amèrica (1928).

Intervingué en l’Assemblea Constituent del Separatisme Català (30 setembre 1928- 2 octubre 1928) i impulsà la redacció del text independentista de la Constitució de la República Catalana. Fou delegat de la Generalitat a Cuba (1932).

Escrigué obres de poesia: Elegia de la guerra (1904), Eternal (1921), Montblanquines (1921) i El meu pare (1921), i assaigs de política: Cuba i Pi i Margall (1947), Martí y Cataluña (1954) i Els altres sentits (1957), que versa sobre el Cant espiritual de Joan Maragall.