Arxiu d'etiquetes: militars

Augereau, Pierre-François-Charles

5 Respostes

(París, França, 21 octubre 1757 – La Houssaye, França, 12 juny 1816)

Militar i duc de Castiglione. El 1809, durant la guerra del Francès, fou enviat a Catalunya per a l’expugnació definitiva de Girona. En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya (gener-maig 1810).

Intentà de reviscolar els sentiments particularistes dels catalans, mitjançant proclames i altres mesures polítiques: catalanització del “Diario de Barcelona” -hi canvià el nom per “Diari del Govern de Catalunya i Barcelona”-, i de l’administració municipal; nova divisió del Principat en quatre corregiments més extensos que els anteriors, reforma fiscal, remoció de les autoritats barcelonines addictes a Duhesme, acusades d’arbitrarietats i abús de poder, i amnistia per a tots aquells que havien emigrat de Barcelona per raons polítiques.

Els seus dos principals col·laboradors foren el jurista empordanès Tomàs Puig i el regidor barceloní Josep Pujol i Marc.

Augereau descurà, però, la prossecució de la guerra, fet que disgustà Napoleó, el qual el rellevà del seu comandament a Catalunya (28 maig 1810).

Asprer i Talric, Francesc d’

2 Respostes

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVII – Barcelona, 7 agost 1713)

Militar austriacista. Comte de Fogonella. Fill del conseller en cap Francesc d’Asprer i Palós.

Prengué part en la guerra de Successió des de l’atac aliat a Barcelona el 1705. Fou nomenat governador de Tarragona i ascendit a general de batalla. Morí en el setge de Barcelona.

La seva família s’exilià el 1714 a Viena.

Artau (II) de Pallars

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. Fill del comte Hug Roger II de Pallars, quan aquest era la designació per antonomàsia del territori del Pallars Sobirà, per haver ja acabat de molt temps la vida independent del Pallars Jussà.

La seva mare era Blanca de Foix i de Castellbó. Artau era germà, per tant, del comte de Pallars Roger Bernat I i també del patriarca Arnau Roger de Pallars.

Fou un ardit militar, que serví Alfons IV el Magnànim a les guerres de Nàpols, de Castella i de Navarra. En 1432 li fou atorgada pel monarca una pensió de 3.500 lliures, com a recompensa pels seus serveis. Ajudà el seu germà el comte a combatre Joan I de Foix, en 1436.

Argila i Móra, Joan d’

Deixa un comentari

(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, segle XVIII – Tarragona, 28 juny 1811)

Militar. Destacà a la guerra del Francès. Obtingué el grau de tinent.

El 1811 formava part de la guarnició de Tarragona quan aquesta ciutat fou assetjada pels francesos. Hi morí durant l’assalt final, després d’haver barrat per bona estona, ell tot sol, la bretxa de la Muralleta, contra les forces que l’escalaven.

Aquesta mort heroica fou destacada amb admiració fins pels seus adversaris.

Armiges, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Per l’agost de 1713 entrà de capità al nou regiment de cavalleria de Sant Jaume, format aleshores a Barcelona, ja durant el setge de les forces borbòniques.

Sortí de la capital per a la lluita comarcal, fou un dels millors auxiliars d’Antoni Desvalls i de Vergós. El 10 d’abril de 1714, des de Sant Llorenç Savall, el marquès l’envià al Penedès per reclutar voluntaris i preparar un nou alçament en país ocupat. Armiges havia reunit el primer de maig 600 homes. A la segona quinzena d’aquest mes dirigí la rebel·lió.

Aconseguí ocupar Vilafranca i Vilanova i assetjà la guarnició filipista de Sitges. Atacat a Vilafranca per una gran columna enemiga, es replegà en bon ordre pel camí del Pla del Penedès i féu caure els seus perseguidors en una emboscada parada per Desvalls, que venia per aquell camí.

Armengol i de Macip, Antoni d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XVI – Cambrils, Baix Camp, 16 desembre 1640)

Militar, patriota i baró de Rocafort. Oficial de l’exèrcit de Catalunya que durant la guerra contra Felip IV lluità a les ordres del comte de Savallà Bernat de Boixadors, cap de les forces defensives al front meridional.

Nomenat governador de Cambrils, el desembre 1640 hagué de rendir-se al cap de l’exèrcit castellà marquès de Los Vélez, confiats en la paraula d’aquest, els defensors sortiren de la població, però foren executats per la cavalleria castellana.

Els cossos d’Antoni d’Armengol i d’altres caps militars, entre ells el del governador del Camp de Tarragona Jacint Vilosa, foren penjats a les portes de la vila.

Armengol i de Folch, Felip d’

Deixa un comentari

(València, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Noble i militar. En 1699 era de guarnició a Barcelona, com a tinent d’infanteria. L’any següent ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats de la capital. Hi presentà diversos treballs de caràcter literari.

En pujar al tron Felip V de Borbó fou considerat austròfil. En 1705 entrà de tinent efectiu, amb el grau honorífic de tinent coronel, al famós regiment de Guàrdies Catalanes, que tant es distingí lluitant contra Felip V.

Atacada Barcelona per aquest rei en 1706, Armengol col·laborà activament a la defensa. Es destacà rebutjant amb la seva companyia una violenta escomesa enemiga contra la llengua de bou del sistema fortificat de Montjuïc.

L’arxiduc Carles d’Àustria el nomenà governador de Morella i de Callosa (1708), i tinent de Batlle General de València.

Caigut el País Valencià en poder dels borbònics, es retirà al Principat. Serví com a oficial al setge de Barcelona de 1713-14. A la terrible batalla final morí defensant la barricada alçada al Pla de Palau.

Armengol, Benet

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)

Militar. Era oficial d’infanteria en pujar al tron Felip V de Borbó. No trigà a ser considerat austròfil.

Participà a la guerra de Successió on assolí el grau de sargent major. Fou agregat a les forces de guarnició de Barcelona durant el setge de 1713-14.

El 17 de juny de 1714 era un dels caps de l’heroica defensa del convent de Caputxins, que resultà molt costosa per als assaltants.

El 14 d’agost participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on hi morí.

Armendáriz y Perurena, José de

1 Resposta

(Ribaforada, Navarra, 2 novembre 1670 – Madrid, 16 abril 1740)

Primer corregidor de Tarragona (1717). Tinent general de les tropes filipistes que actuaren a Catalunya durant la Guerra de Successió. Fou responsable de la repressió de Manresa de l’agost de 1713.

Fou el primer corregidor de Catalunya, i, per tant, el seu nomenament fou també el primer títol oficial de Catalunya expedit en castellà.

Durant el seu exercici tingué problemes de jurisdicció i d’atribució de funcions amb l’arquebisbat de Tarragona (abril 1717).

Armendaris, Bertran d’

5 Respostes

(Navarra, segle XV – Rosselló ?, 1474)

Militar i senyor de Palafolls (Maresme). Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II.

Sobresortí en la defensa de Lleida (1463-64) i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei (1464). Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició (1465).

Pere IV de Catalunya li concedí la senyoria de Palafolls; el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d’Illa i de Canet.

El 1466 fou nomenat capità de l’Empordà proindiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també del bisbat de Girona.

Mort Joan de Lorena, es passà a Joan II, i signà a Saragossa el conveni que li restituïa el nord del Principat (1471). Amb Joan Sarriera conquerí Blanes, des d’on es deseixí del rei Renat I i del lloctinent d’aquest a Catalunya; a Barcelona hom incoà procés contra Bertran d’Armendaris, que fou executat per traïdor en efígie.

Joan II li confirmà la capitania de l’Empordà i la senyoria de Palafolls (1472). Al capdavant d’un exèrcit precedí el rei al Rosselló, el qual entrà a Perpinyà l’1 de febrer de 1473; rebutjà les tropes franceses que assetjaven la ciutat i aconseguí una notable victòria a Palau del Vidre.