Arxiu d'etiquetes: Maó (morts a)

Estapoll, Francesc

(Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718)

Franciscà. Catedràtic de filosofia escotista i regent d’estudis de la universitat lul·liana de Mallorca.

Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí.

Erdozaín i Pons, Frederic

(Maó, Menorca, 21 març 1908 – 30 gener 1961)

Actor, poeta i dramaturg. És autor del recull poètic Com un vol de falcons (1960), i de les obres teatrals Un estel ha caigut dins la mar i Margarida passeja pel jardí.

També féu una versió escènica de la novel·leta de Ruiz i Pablo L’amo en Xec de s’Ullastrar, que s’estrenà el 1961.

Collingwood, Cuthbert

(Newcastle upon Tyne, Anglaterra, 26 setembre 1748 – en mar, davant Maó, Menorca, 7 març 1810)

Almirall anglès titulat lord Collingwood.

El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes Balears durant la Guerra del Francès.

La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel.

Cardona i Pons, Gaspar

(Maó, Menorca, 1748 – 1826)

Poeta popular. Teixidor d’ofici. Tingué gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador.

Deixà inèdits dos tractats de tema religiós: Plàtica que ensenya el camí del cel (1794) i Mètode pràctic per fer una bona confessió (1803).

Potser fou el pare de Guillem Cardona i Pons  (Menorca ?, segle XVIII – Maó, Menorca, 1866)  Glosador. Autor d’unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 (Maó, 1861) i de moltes gloses.

Cardona i Orfila, Francesc

(Maó, Menorca, 19 novembre 1833 – 17 gener 1892)

Naturalista i eclesiàstic.

Autor de diversos treballs d’entomologia, entre els quals Catálogo metódico de los coleópteros de Menorca (1872), Doscientos coleópteros más de Menorca (1875), i Otros cien coleópteros de Menorca (1878).

Reuní una gran col·lecció de mol·luscs i antròpodes, conservada a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.

Capó i Ferrer, Josep

(Maó, Menorca, 4 abril 1888 – 29 juny 1953)

Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Joan i de Samuel. Fou superintendent protestant de Catalunya i Balears (1928).

Intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català (1924-28).

Fou el pare d’Alfred Capó.

Capó -protestants-

(Maó, Menorca, segle XIX – )

Família de pastors protestants, que, durant tres generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.

Fou fundada per Joan Capó i Pons (Maó, Menorca, 1852 – 20 desembre 1909)  Pastor protestant. Deixeble predilecte dels missioner William Thomas Brown; bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença. Fou el pare de Josep, Joan i Samuel Capó i Ferrer.

Calvó i Caldés, Pasqual

(Maó, Menorca, 24 octubre 1752 – 12 abril 1817)

Pintor i matemàtic. Fou pensionat a Roma per l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria, que el 1779 el nomenà pintor de cambra i director de la Galeria Imperial de Pintures, fins el 1780.

Del 1788 al 1790 estigué a Amèrica com a pintor paisatgista, després tornà a Maó on es dedicà a l’ensenyament.

També recopilà d’una manera clara i senzilla i traduí al català, en disset tractats, els coneixements del seu temps de matemàtiques, física, arquitectura civil i militar i construcció naval. Aquesta activitat el fa, potser, l’últim tractadista científic en català anterior a la Renaixença.

Bals i Cardona, Joan

(Maó, Menorca, 8 desembre 1760 – 22 gener 1840)

Apotecari de l’hospital reial de Menorca (1811). Ingressà a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona el 1831.

És autor de treballs molt diversos, com un recull d’observacions meteorològiques de Menorca (1792-99), obres de botànica, taules cronològiques i una topografia estadística dels EUA.

Inventà un sistema de senyals òptics.

Ballester i Pons, Pere

(Maó, Menorca, 13 maig 1856 – 4 octubre 1946)

Advocat i sociòleg. Col·laborador a “La Voz de Menorca” i a la “Revista de Menorca”. Va ésser dirigent del partit republicà de Menorca.

Entre les seves obres cal assenyalar Sa qüestió d’es treball a Menorca (1920) i els llibres de folklore menorquí Lletres a una mare maonesa, i De re cibaria (1923).