Arxiu d'etiquetes: Maó (morts a)

Fàbregues i Sintes -germans-

1 Resposta

Bernat Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1838 – 1910)  Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.

Salvador Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1841 – 1913)  Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).

Pau Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1836 – 1920)  Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:

  • Joan Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1878 – 1909)  Autor teatral. Autor d’obres en castellà, com El problema social, Corona de espinas (1902), Viaje a la Luna (1904), etc.

Fàbregues, Joan

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1787 – 1857)

Frare agustí. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Escriví obres religioses.

Estapoll, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718)

Franciscà. Catedràtic de filosofia escotista i regent d’estudis de la universitat lul·liana de Mallorca.

Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí.

Erdozaín i Pons, Frederic

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 21 març 1908 – 30 gener 1961)

Actor, poeta i dramaturg. És autor del recull poètic Com un vol de falcons (1960), i de les obres teatrals Un estel ha caigut dins la mar i Margarida passeja pel jardí.

També féu una versió escènica de la novel·leta de Ruiz i Pablo L’amo en Xec de s’Ullastrar, que s’estrenà el 1961.

Collingwood, Cuthbert

Deixa un comentari

(Newcastle upon Tyne, Anglaterra, 26 setembre 1748 – en mar, davant Maó, Menorca, 7 març 1810)

Almirall anglès titulat lord Collingwood.

El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes Balears durant la Guerra del Francès.

La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel.

Cardona i Pons, Gaspar

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1748 – 1826)

Poeta popular. Teixidor d’ofici. Tingué gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador.

Deixà inèdits dos tractats de tema religiós: Plàtica que ensenya el camí del cel (1794) i Mètode pràctic per fer una bona confessió (1803).

Potser fou el pare de Guillem Cardona i Pons  (Menorca ?, segle XVIII – Maó, Menorca, 1866)  Glosador. Autor d’unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 (Maó, 1861) i de moltes gloses.

Cardona i Orfila, Francesc

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 19 novembre 1833 – 17 gener 1892)

Naturalista i eclesiàstic.

Autor de diversos treballs d’entomologia, entre els quals Catálogo metódico de los coleópteros de Menorca (1872), Doscientos coleópteros más de Menorca (1875), i Otros cien coleópteros de Menorca (1878).

Reuní una gran col·lecció de mol·luscs i antròpodes, conservada a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.

Capó i Ferrer, Josep

5 Respostes

(Maó, Menorca, 4 abril 1888 – 29 juny 1953)

Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Joan i de Samuel. Fou superintendent protestant de Catalunya i Balears (1928).

Intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català (1924-28).

Fou el pare d’Alfred Capó.

Capó -protestants-

4 Respostes

(Maó, Menorca, segle XIX – )

Família de pastors protestants, que, durant tres generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.

Fou fundada per Joan Capó i Pons (Maó, Menorca, 1852 – 20 desembre 1909)  Pastor protestant. Deixeble predilecte dels missioner William Thomas Brown; bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença. Fou el pare de Josep, Joan i Samuel Capó i Ferrer.

Calvó i Caldés, Pasqual

1 Resposta

(Maó, Menorca, 24 octubre 1752 – 12 abril 1817)

Pintor i matemàtic. Fou pensionat a Roma per l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria, que el 1779 el nomenà pintor de cambra i director de la Galeria Imperial de Pintures, fins el 1780.

Del 1788 al 1790 estigué a Amèrica com a pintor paisatgista, després tornà a Maó on es dedicà a l’ensenyament.

També recopilà d’una manera clara i senzilla i traduí al català, en disset tractats, els coneixements del seu temps de matemàtiques, física, arquitectura civil i militar i construcció naval. Aquesta activitat el fa, potser, l’últim tractadista científic en català anterior a la Renaixença.