(Manresa, Bages, 1767 – 1815)
Escriptor. Fou escrivà de Girona.
És autor de poesies i comèdies en castellà i també de la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet, editada sense data a Manresa. És una mostra curiosa del teatre català pre-renaixentista.
(Manresa, Bages, 1803 – 1883)
Escriptor i periodista. Edità a Manresa els periòdics “El Lacetano” i “La Correspondencia Periódica” i fou corresponsal del diari madrileny “El Heraldo”. Alcalde de Manresa el 1869.
Autor, entre altres obres, dels estudis erudits Ensayos históricos sobre Manresa (1836 i 1882) i de la Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa (1837).
(Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966)
Escultor i dibuixant. Residí un quant temps a París, on practicà amb èxit el dibuix satíric. A Barcelona treballà com a escultor.
Utilitzà la pedra, la terra cuita i el coure repussat.
Conreà també l’orfebreria i, en aquest camp, s’especialitzà en la realització de medalles de vori.
(Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 17 agost 1927)
Periodista i escriptor. Fundà a Manresa “El Cordoner” (1876), “La Montaña” (1880), “Revista Catalana” (1881) i “Diario de Manresa”.
Escriví poemes (Brots primerencs, 1880, i Faules alemanyes en vers català, 1881), obres teatrals còmiques (A les fosques, 1889) i assaigs (Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España, 1886).
Ramon Martí i Farreras (Manresa, Bages, 10 desembre 1902 – Carcassona, França, 7 juny 1989) Dibuixant i pintor. Destacà com a caricaturista i retratista. S’establí a França el 1925. El 1936 tornà a Catalunya en ocasió de la guerra civil, en la qual participà. Anà a l’expedició de Mallorca, on resultà ferit. Restablert a Carcassona, amplià les seves activitats al camp del cinema amateur, on obtingué diverses distincions, especialment el Gran Premi de Totes Categories de Cannes, el 1957, per la pel·lícula El lladre calça un 42.
Antoni Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1904 – 1973) Pintor i decorador. Fou deixeble de Joan Busquets. Ha treballat com a il·lustrador i moblista.
Celestí Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1929 – 12 febrer 1988) Escriptor. Conreà la pintura. Fou deixeble de Ramon Calsina. Fou redactor dels setmanaris “Destino” i “Tele-estel”, així com del diari “Tele/eXprés”. Ha col·laborat a d’altres publicacions periòdiques.
(Manresa, Bages, 20 novembre 1875 – Barcelona, 13 març 1952)
Historiador. Jesuïta (1893), fou ordenat de sacerdot el 1908.
Professor d’història de l’Església des del 1911 a les facultats de teologia de l’orde de Tortosa i Sarrià, i a la Universitat Gregoriana de Roma.
Bibliotecari i arxiver. S’especialitzà en la història de la Companyia: El Beato José Pignatelli y su tiempo (1935-36), El Comendador mayor de Castilla Don Luis de Requesens en el gobierno de Milán (1946), Niñez y juventud de Felipe II (1952) i La batalla de Lepanto y Don Luis de Requesens (1954).
Difongué l’autobiografia d’Ignasi de Loiola (1920).
(Manresa, Bages, vers 1650 – 1709)
Frare caputxí. Prengué hàbit al convent de Sarrià el 1663. Fou provincial de l’orde en 1696-99 i en 1704-07.
És autor d’una Enseñanza práctica de la vida espiritual (1693, reeditada el 1696 i 1796), i d’una Colección de meditaciones para la práctica de la oración mental (1700).
(Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 31 març 1996)
Empresari, col·leccionista i bibliògraf. Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve (1979).
Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina (1943) i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona (1949).
Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una col·lecció particular de més de 17.000 volums. Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres.
El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
(Manresa, Bages, 5 octubre 1799 – Madrid, 21 agost 1836)
Escriptor i periodista en castellà. Formà part de la Societat Filosòfica de Barcelona i fundà, amb Aribau, la revista “El Europeo” (1823), portadora de les idees romàntiques a Espanya.
Sota l’absolutisme, emigrà a França a causa de les seves idees liberals.
Conreà la novel·la històrica, dins la línia de Walter Scott, a Los bandos de Castilla o El Caballero del Cisne (1830), amb un pròleg en que manifestava les seves idees sobre la novel·la romàntica. Altres novel·les seves foren Kar-Osman (1832), El primogénito de Alburquerque (1833) i La catedral de Sevilla (1834).
Cridat per l’editor Antoni Bergnes de les Cases, dirigí la revista “El Vapor” (1833), la qual rebé d’aquest autor un fort esperit romàntic i constituí una base per a la Renaixença catalana.
(Manresa, Bages, 22 febrer 1816 – Umbrete, Andalusia, 28 setembre 1882)
Cardenal. Carmelità (1830) fins a l’exclaustració, tornà a Barcelona després d’estar a Itàlia (1847) i s’encarregà de la càtedra de teologia moral.
Bisbe de Canàries (1858-68), de Salamanca (1868-74), de Barcelona (1874-77) i de Sevilla (1877-82), on fou promogut al cardenalat, però morí abans de rebre el capell cardenalici.
Essent a Barcelona confià a Elies Rogent la construcció del nou seminari, per al qual comprà els terrenys.
Fou protector del ordes religiosos.
Dades dels Països Catalans 