(Manresa, Bages, segle XVI – segle XVII)
Argenter. Actiu a Manresa, obrà les arquetes dels Cossos Sants i la imatge de Sant Maurici per a la seu d’aquesta ciutat.
També és autor de les imatges de Sant Ermenter i de Sant Celdoni per a Cardona i de nombroses creus processionals.
(Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1937)
Baríton i director d’orquestra. Entre altres obres líriques catalanes, dirigí l’estrena de Cançó d’amor i de guerra (1926) i La legió d’honor (1930), de Rafael Martínez i Valls.
També féu actuacions a l’estranger.
(Manresa, Bages, 8 març 1886 – Buenos Aires, Argentina, 26 agost 1927)
Músic. Director de l’Orfeó de Manresa, col·laborà amb Raquel Meller i Lola Membrives.
A partir del 1913 s’instal·là a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres.
(Manresa, Bages, segle XIX – Barcelona, 1881)
Economista. Era fundador de l’Institut Industrial i membre destacat de la Junta de Fàbriques.
Fou un dels impulsors de l’Exposició de Barcelona de 1850 i de l’Exposició General Catalana de 1871.
Destacà com un dels homes més actius de les tendències proteccionistes.
(Manresa, Bages, 2 gener 1880 – Montserrat, Bages, 4 setembre 1941)
Monjo benedictí i liturgista. Ingressà a Montserrat el 1895 i fou ordenat sacerdot l’any 1903.
Col·laborador a diverses revistes religioses. La seva tasca més notable fou la de liturgista. Publicà una colla de llibres de divulgació, de molt èxit.
(Manresa, Bages, 20 gener 1942 – )
Assagista, poeta i editor. Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia. Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys 1960.
Dedicat a tasques editorials, fou director de les edicions La Magrana i secretari de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
El 1980 publicà el volum Per la llengua. Llengua i cultura las Països Catalans (1939-1977), on aplegà la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme, i el 1996 Ofici d’editor, on explica la tasca editorial.
Dedicat a l’estudi de Carles Riba, va publicar Carles Riba: cartes d’Alemanya i Grècia (1987), Carles & Clementina (1993), Súnion. Antologia comentada de Carles Riba (1995, juntament amb J. Malé) i el seu epistolari Cartes de Carles Riba I: 1910-1938 (1990, premi Crítica Serra d’Or), Cartes de Carles Riba II: 1939-1952 (1991) i Cartes de Carles Riba III (1993).
(Manresa ?, Bages, segle XV – segle XVI)
Pintor i escultor. Féu treballs escultòrics, avui perduts, per a l’església barcelonina de Santa Anna.
Residí algun temps a Vic, on hi vivia el 1501, quan contractà el retaule de la Trinitat de la seu manresana, sufragat per la deixa d’un canonge que era precisament oncle de l’artista.
(Manresa, Bages, 1638 – 3 abril 1693)
Escultor. Féu l’aprenentatge al taller que el seu pare, Joan, tenia obert a Manresa.
Col·laborà en moltes de les obres d’aquest, entre les quals destaquen els sepulcres d’Alfons el Magnànim i dels ducs de Cardona (1660-74), al monestir de Poblet, i l’altar major de la Santa Cova (1678), a Manresa. En aquesta mateixa església prosseguí les obres de decoració, inacabades a la mort del seu pare.
Juntament amb Domènec Rovira esculpí el retaule major d’Alcover (1676), el sepulcre de Sant Oleguer (1678-79), a la seu de Barcelona, i els sepulcres i el retaule de la capella de la Concepció (1682), a la seu de Tarragona.
(Manresa, Bages, segle XVII – Perpinyà, 1710)
Tallista. Fill de Joan i germà de Francesc i de Josep.
Establert a Perpinyà, acabà el retaule de Sant Francesc de Paula del convent de la Victòria -avui a la catedral-, després de la mort de Llàtzer Tremulles (1656).
Esdevingué l’escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents.
Treballà en els retaules de Serdinyà (1661), Vinçà (1663), Espirà de Conflent (1663) i Estoer (1665), i la seva obra principal fou el gran altar major de Baixàs (1671). També féu el retaule de l’Assumpció de Vingrau (1681-82).
El seu estil és d’un barroquisme contingut, fruit més d’un retardament estètic que d’una actitud conscient.
(Manresa, Bages, 1892 – Barcelona, 12 gener 1970)
Operador i director cinematogràfic.
Fou un dels capdavanters del documental, amb Festa de sardanes al Parc Güell (1907), Els successos de Barcelona (1909), La pesca a les costes barcelonines i Biografía y muerte de Joselito (1919).
Col·laborà en altres films com a director de fotografia i dirigí sainets.
Dades dels Països Catalans 