Arxiu d'etiquetes: Manresa (nascuts a)

Abadal -gravadors-

(Catalunya, segle XVII – segle XIX)

Família de gravadors. S’han anat escampant per diverses poblacions catalanes (Manresa, Mataró, Igualada, Lleida, Barcelona). És remarcable la seva producció de xilografia popular vuitcentista.

Fou començada per Pere Abadal (Catalunya, segle XVII)  Gravador d’auques. Documentat a Moià entre el 1657 i el 1686. Fou el fundador de la dinastia i el qui atenyé un nivell artístic més alt. Fou el pare de:

  • Pere Josep Abadal (Catalunya, segle XVII) Gravador d’auques.
  • Pau Abadal  (Moià, Moianès, segle XVII – Manresa ?, Bages, segle XVIII)  Gravador. S’establí a Manresa, on continuà treballant una nova branca d’aquesta família. Possiblement fou el pare de:

Andreu Abadal  (Manresa, Bages, 1778 – ?, segle XIX)  Gravador. Pare de:

Ignasi Abadal  (Manresa, Bages, segle XVIII – 1813)  Gravador. Fou el pare de:

Ignasi Abadal i Bohigas (Manresa, Bages, segle XVIII – 1851)  Impressor. Succeí al seu pare a l’obrador familiar de Manresa, que ja en vida seva anà derivant cap a la impressió corrent l’antiga especialitat familiar de xilografia. Fou el pare de:

Josep Abadal i Soler  (Manresa, Bages, segle XIX – 1889)  Impressor. Representant i continuador de la família d’impressors i gravadors.

Generes, Lluís

(Manresa, Bages, segle XVII – Perpinyà, 1710)

Tallista. Fill de Joan i germà de Francesc i de Josep.

Establert a Perpinyà, acabà el retaule de Sant Francesc de Paula del convent de la Victòria -avui a la catedral-, després de la mort de Llàtzer Tremulles (1656).

Esdevingué l’escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents.

Treballà en els retaules de Serdinyà (1661), Vinçà (1663), Espirà de Conflent (1663) i Estoer (1665), i la seva obra principal fou el gran altar major de Baixàs (1671). També féu el retaule de l’Assumpció de Vingrau (1681-82).

El seu estil és d’un barroquisme contingut, fruit més d’un retardament estètic que d’una actitud conscient.

Gaspar i Serra, Josep

(Manresa, Bages, 1892 – Barcelona, 12 gener 1970)

Operador i director cinematogràfic.

Fou un dels capdavanters del documental, amb Festa de sardanes al Parc Güell (1907), Els successos de Barcelona (1909), La pesca a les costes barcelonines i Biografía y muerte de Joselito (1919).

Col·laborà en altres films com a director de fotografia i dirigí sainets.

Gasol i Almendros, Josep Maria

(Manresa, Bages, 24 novembre 1924 – 2 juliol 2018)

Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat.

És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d’una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc.

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Forner i Escobet, Climent

(Manresa, Bages, 31 octubre 1927 – )

Poeta i eclesiàstic. Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de “L’Infantil”.

La seva poesia, d’un gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos. Ha traduït Guillem de Berguedà i altres trobadors (1986) i ha donat a conèixer un seguit d’escriptors berguedans moderns.

Ha publicat també contes infantils i des dels seus articles a la premsa ha propugnat una justificació cristiana del nacionalisme català, que sovint ha suscitat polèmiques.

Fou guardonat amb el premi d’Honor Jaume I d’actuació cívica (1977) i amb la Creu de Sant Jordi (1999).

Publicà Fulls en el Full (1998), un recull d’escrits seus apareguts durant 25 anys al full diocesà de Solsona.

Fontanet i Clec, Amadeu

(Manresa, Bages, 1907 – Barcelona, 1982)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on s’establí.

Féu la seva primera exposició individual el 1942. Ha destacat pels seus paisatges i les seves marines.

Ha obtingut diversos premis, com la medalla de l’Exposició Nacional d’Arts Decoratives (1947), la tercera medalla Nacional de Belles Arts (1948), Medalla d’Honor de Manresa (1958), “Citation of Excellence” a Chicago (1960), i d’altres.

Ha dirigit diverses galeries d’art.

Flotats i Llucià, Joan

(Manresa, Bages, 11 març 1847 – Barcelona, 11 desembre 1917)

Escultor. Fou deixeble dels Vallmitjana a Barcelona. Féu algunes figures per a la cascada monumental del parc de la Ciutadella (Dànae).

Però, sobretot, conreà la imatgeria religiosa; se li deu la imatge de Sant Sever de la façana gòtica de l’ajuntament barceloní, feta en substitució de la primitiva, del segle XVI, que s’havia perdut.

Fius i Palà, Maurici

(Manresa, Bages, 1864 – 1920)

Escriptor i polític. Advocat, fundà a Manresa el Centre d’Unió Republicana (1905). Fou regidor i alcalde de la ciutat (1902).

Col·laborà en diverses publicacions comarcals. Escriví poesia, novel·la i drames teatrals, com Un màrtir de Puigcerdà, L’incendi de Manresa i Vida nova.

Febrers, Andreu

(Manresa, Bages, 1734 – Gènova, Itàlia, 1790)

Missioner jesuïta i lingüista. Exercí la tasca pastoral entre els araucans, a Xile.

Publicà una gramàtica araucana: Arte de la lengua general del reino de Chile… (1764).

Expulsat (1767) en ésser proscrits els jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà una Memoria católica (1783) en defensa del seu orde.

Farreres i Serrahima, Domènec

(Manresa, Bages, segle XIX – 23 abril 1927)

Polític i publicista. Es destacà com a regionalista.

La seva actitud li valgué persecucions i empresonaments. Fou regidor de Manresa.

Col·laborà a diverses publicacions, sobretot a “El Pla de Bages”. Havia reunit un bon conjunt de documents antics i d’objectes artístics.