(Manresa, Bages, segle XVII – Perpinyà, 1710)

Tallista. Fill de Joan i germà de Francesc i de Josep.

Establert a Perpinyà, acabà el retaule de Sant Francesc de Paula del convent de la Victòria -avui a la catedral-, després de la mort de Llàtzer Tremulles (1656).

Esdevingué l’escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents.

Treballà en els retaules de Serdinyà (1661), Vinçà (1663), Espirà de Conflent (1663) i Estoer (1665), i la seva obra principal fou el gran altar major de Baixàs (1671). També féu el retaule de l’Assumpció de Vingrau (1681-82).

El seu estil és d’un barroquisme contingut, fruit més d’un retardament estètic que d’una actitud conscient.