Arxiu d'etiquetes: magnats

Berga -varis bio-

2 Respostes

Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).

Guillem de Berga  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.

Guillem Ramon de Berga  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.

Joaquim Berga  (Catalunya, segle XVIII)  Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.

Josep Berga  (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)  Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.

Nicolau de Berga  * Veure> Nicolau de Berga  (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).

Teresa Berga  (Catalunya, 1621 – 1640)  Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.

Berga, Pere de -varis-

Deixa un comentari

Pere de Berga  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fill de Guillem Ramon. Prestà a Alfons I el Cast homenatge pels castells de Peguera i de Fígols, i per les seves cases fortes de Berga i de Vallmanya.

Pere de Berga  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Pertanyia al bàndol de Nunyó Sanç durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Fou un dels qui procuraren, el 1226, una concòrdia entre la seva facció i la de l’infant Ferran. La qüestió seria resolta l’any següent, amb la pau d’Alcalà.

Vilafranca -varis bio-

Deixa un comentari

Albert de Vilafranca  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume II d’Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I d’Antequera (1413). A les darreries de la revolta l’abandonà obertament.

Bartomeu de Vilafranca  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. Manava part dels reforços catalans duts apressadament a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

Berenguer de Vilafranca  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1462 seguí la causa de Joan II el Sense Fe. La Generalitat el declarà enemic de la terra.

Pere Berenguer de Vilafranca  (Catalunya, segle XII)  Fou el primer veguer i batlle de Montblanc, localitat per a la qual havia obtingut carta de població de Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1155.

Pere de Vilafranca  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Figurà amb Berenguer rebent d’Alfons I el Cast la vila de Vilafranca, el 1191.

Tous, Bernat de -s. XI-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Magnat. Governava el castell de Tous en nom de Guillem de Mediona. Repoblà per compte d’aquest la contrada pròxima.

Tingué alguna intervenció al famós plet entre el bisbat de Vic i la senyoria de Gurb.

Sant Martí -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau de Sant Martí  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1134 era un dels grans senyors que prometien ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzada aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebria dotació inicial fins al 1143.

Berenguer de Sant Martí  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Col·laborà amb Jaume I de Catalunya a les campanyes de conquesta del País Valencià. Rebé donacions reials de recompensa a Gandia.

Ferrer de Sant Martí  (Catalunya, segle XV)  Noble. Assistí a les Corts Generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran II el Catòlic.

Gaspar de Sant Martí  (País Valencià, segle XVII)  Arquitecte i frare carmelità. És autor de la notable façana de l’església del Carme de València, avui parròquia de la Santa Creu.

Gombau de Sant Martí  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Estigué al servei d’Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest per a la croada contra Granada que finalment seria suspesa.

Ramon de Sant Martí  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1190 s’alià, amb Ponç III de Cabrera i altres nobles, al bàndol d’Arnau I de Castellbó que, per qüestions d’interessos, entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d’Urgell i amb el bisbe d’Urgell Arnau de Preixens.

Roderic de Sant Martí  (País Valencià, segle XIV)  Noble i marí. Fou vice-almirall de Pere III el Cerimoniós. El 1351 comandava les galeres noliejades a Mallorca que se sumaren a l’estol de Ponç (IV) de Santapau per combatre els genovesos a la Mediterrània occidental. L’any següent participava a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant el port de Pera.

Ribelles -varis/es bio-

Deixa un comentari

Amorós de Ribelles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1323 anà a la campanya per sotmetré Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Arnau de Ribelles  (Urgell, segle XII)  Noble. Es destacà en temps del comte Ermengol VII d’Urgell. El 1174 fou un dels signants de la carta de població de Castellblanc.

Berenguer Arnau de Ribelles  (Urgell, segle XIII)  Noble. Serví el comte Àlvar d’Urgell. El 1256 era un dels qui juraren que aquest podia casar-se amb Cecília de Foix, per no ser consumat el matrimoni anterior del comte amb Constança de Montcada.

Bernat Ramon de Ribelles  (Catalunya, segle XIII)  Conseller i magnat de Ponç I d’Urgell, amb el qual signà (1238-59) una carta de franquícia als habitants d’Agramunt.

Elvira de Ribelles  (País Valencià, segle XV)  Primera baronessa d’Alcàntera. Es casà, en segones noces, amb Joan de Montagut. Pertanyia a una línia del llinatge establerta al regne de València.

Margarida de Ribelles  (Catalunya, segle XV – després 1458)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, baró d’Aitona.

Violant de Ribelles  (País Valencià, segle XV)  Primera muller de Joan de Pròixida i de Centelles, baró de Llutxent.

Puigverd -varis/es bio-

Deixa un comentari

Arnau de Puigverd  (Catalunya, segle XII)  Noble. Figura al seguici i consell d’Alfons I el Cast. El 1180 fou un dels signants de la carta de poblament de Mont-roig.

Berenguer de Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que dirigia l’infant Alfons. Aquest o un homònim intervingueren a favor de Bernat de Solcina a les bandositats de Vila-seca (1340).

Berenguer de Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1357 era amb les forces agrupades al regne de València a les ordres de l’infant Pere I d’Empúries, oncle del monarca.

Catalana de Puigverd  (Catalunya, segle XV)  Dama. A la mort de Catalana de Llança, es féu càrrec de la majordomia dels petits infants Joan i Martí, futurs reis i fills de Pere III el Cerimoniós.

Galceran de Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició que dirigí l’infant Alfons per sotmetre Sardenya el 1323-24.

Guerau de Puigverd  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví a Sicília contra els angevins. S’hi destacà molt. El 1291, regnant Jaume II el Just i governant Sicília l’infant Frederic II de Sicília, era un dels quatre capitans principals del front de Calàbria.

Miró Guillem de Puigverd  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fou un dels defensors de Pere de Puigverd al procés de Lleida de 1157.

Pere Puigverd  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1362 era un dels caps principals de les forces catalanes que tenien per base el castell de Càller.

Ramon de Puigverd  (Urgell, segle XIII – Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1314, a Lleida, assistí al casament de l’infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d’Entença. Per aquesta unió passava als contraents el comtat d’Urgell.

Montpalau -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau de Montpalau  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta del País Valencià. Jaume I l’afavorí als repartiments. Rebé donacions a Morvedre i molins a la vall de Segó.

Berenguer de Montpalau  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1462 es mostrà favorable a Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra.

Pere Bertran de Montpalau  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Umbert de Montpalau  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Als darrers anys de governació de Ramon Berenguer I de Barcelona, li prestà homenatge pels castells de Montpalau, prop de Pineda, i de Gironella, a la ciutat de Girona.

Miró d’Osona

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – segle XI)

Magnat. Era un dels fills menors de Guadall II, vescomte d’Osona, i de la dama Ermetruit. Per tant, era germà dels vescomtes d’Osona o Cardona, Ermemir II i Ramon I.

Figura documentat el 981, quan ja havia mort el seu pare.

Mediona, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Magnat. Fill de Guillem de Mediona. Col·laborà amb el turbulent Mir Geribert a les lluites d’aquest contra Ramon Berenguer I de Barcelona.