Arxiu d'etiquetes: Lleida (nascuts a)

Bergós i Massó, Antoni

Deixa un comentari

(Lleida, 1899 – Barcelona, 1986)

Enginyer agrícola i advocat. Líder a Acció Catalana a Lleida.

Desplegà una gran activitat cívica: promogué i impulsà institucions (Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos), en creà d’altres (Sindicat d’Advocats, i la biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes), i creà i dirigí publicacions de caire cultural (“Vida Lleidatana”) i polític (“Occident”).

Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola (1928), a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial (1932) i de la comissió jurídico-assessora de la Generalitat (1936).

El 1931 esdevingué cap de la majoria republicana a l’ajuntament de Lleida. Traslladat a Barcelona després del 1943, impulsà les activitats del Centre Comarcal Lleidatà.

Durant el franquisme, fou empresonat (1939) i condemnat a mort el 1940, i, el mateix any, indultat. Quedà en llibertat el 1943.

Té la Creu de Sant Jordi (1982) i la medalla d’or de la ciutat de Lleida (1982).

Bergós i Dejuan, Joan

Deixa un comentari

(Lleida, 1859 – 1930)

Economista i polític. Vers el 1896 era corredor del comerç a Lleida, i feia alguns anys que s’havia integrat al moviment catalanista polític i literari.

El 1892 esdevingué el principal propagandista de les Bases de Manresa.

Fundà l’Associació Cultural Catalanista, en estreta col·laboració amb Unió Catalanista, de Barcelona. Impulsà els jocs florals a Lleida.

Bellver i Balaguer, Josep

2 Respostes

(Lleida, 1630 – Viena, Àustria, 5 abril 1732)

Militar. Mestre de camp durant la defensa de Barcelona contra les forces franceses de Vendôme (1697).

Durant la guerra de Successió, com a general i lloctinent d’Antoni de Villarroel, lluità contra les tropes borbòniques en la defensa de Barcelona (1713-14).

Ocupada la ciutat (11 setembre 1714), fou detingut i traslladat al castell d’Ondarrabia (Fuenterrabia), d’on fou alliberat l’any 1719 pels francesos que havien envaït la Península Ibèrica. Forçat a exiliar-se, anà a Gènova.

Els seus béns foren confiscats pel règim borbònic.

Baró, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV – 1464)

Ciutadà. Posseïa un obrador per a la fabricació de sabates.

Era paer en cap de la ciutat durant el setge de 1464, en què Lleida fou bloquejada, atacada i finalment ocupada per l’exèrcit de Joan II el Sense Fe.

Mostrà gran coratge i decisió a la defensa de la plaça, i participà personalment en accions de guerra.

Fou malferit en una sortida de la guarnició, i morí de les resultes.

Bardaixí, Antoni de -legista, s. XV-

1 Resposta

(Lleida, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)

Legista. Regent de la cancelleria reial (1479). Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant (1486).

Doctor en drets civil i canònic, Bardaixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu. El papa excomunicà l’inquisidor (1487).

Tanmateix, preferí d’escapar-se cap a França. Posteriorment s’establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya.

Aunós i Pérez, Eduard

Deixa un comentari

(Lleida, 8 setembre 1894 – Lausana, Suïssa, 25 setembre 1967)

Polític i escriptor. Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell per la Lliga Regionalista i fou secretari particular de Francesc Cambó.

Però l’any 1925 deixà aquestes activitats per entrar en el govern de Primo de Rivera com a ministre de Treball (fins al 1930).

Després de la guerra civil del 1936-39, fou ambaixador a Bèlgica (1939) i a Argentina (1942), ministre de Justícia (1943-44) i president del Tribunal de Cuentas, de Madrid.

És autor d’assaigs polítics: España en crisis (1932), El estado corporativo: Cartas al príncipe (1942), de llibres de viatges i de novel·les.

Artigues i Codó, Ramon

1 Resposta

(Lleida, 1936 – )

Arquitecte. Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com l’Auditori Enric Granados a Lleida (1983-84), l’edifici per a la nova seu de la Diputació d’Osca (1985-87) o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona (1984-88).

Ha construït també diverses obres a Sant Cugat del Vallès. Ha dut a terme programes residencials a Vallvidrera, i a Barcelona. Destaca també la nau industrial realitzada a Viella.

Aranyó, Guillem d’

1 Resposta

(Lleida, segle XIII – 17 desembre 1321)

Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1314, com a successor de Ponç d’Aguilaniu.

En 1314 fou un dels signants de la donació del comtat d’Urgell feta pel rei Jaume II el Just a l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Fou succeït per Ponç de Vilamur.

Angelon i Broquetas, Manuel

3 Respostes

(Lleida, 25 abril 1831 – Barcelona, 7 maig 1889)

Escriptor. Va dirigir “La Flaca”. Poeta en un principi, les seves poesies foren incloses dins el recull Trobadors nous (1858).

Autor del drama històric La Verge de les Mercès (1856), intent d’introduir el gènere històric dins l’escena catalana. Va escriure, a més, una sarsuela bilingüe, Setze jutges (1868), i la comèdia Llum i fum (1876).

De la seva producció en castellà, molt extensa, destaca la Guía satírica de Barcelona 1860).

Fou un dels dirigents del partit republicà.

Anastasi -sant-

Deixa un comentari

(Lleida, segle III – Badalona, Barcelonès, 305)

Personatge i sant. Segons la tradició llegendària, hauria nascut a Lleida, fou soldat de la guàrdia pretoriana de Dioclecià.

Fou martiritzat a Badalona, juntament amb 73 companys, durant la persecució de l’emperador.

És commemorat com a sant per l’església catòlica i venerat com a patró de Lleida i de Badalona des del 1627 i del 1672, respectivament.