(Lleida, 1867 – oceà Atlàntic, 1919)
Actriu. Debutà a Barcelona el 1885 i formà part de diverses companyies teatrals catalanes.
Al Teatre Romea de Barcelona, fou primera actriu entre 1897 i 1911.
Arxiu d'etiquetes: Lleida (nascuts a)
Llorens i Fàbrega, Joan
(Lleida, 1866 – 1937)
Escriptor. Era metge. Col·laborà a la revista “Lleida” amb treballs sobre història local.
El seu estudi La universitat de Lleida fou premiat als Jocs Florals lleidatans de 1900 i aparegué al volum dedicat a aquells (1901).
Llong, Maria Llorença
(Lleida, 1463 – Nàpols, Itàlia, 21 desembre 1542)
Religiosa i fundadora de les caputxines.
Maridada amb Joan Llong, regent del Consell d’Aragó, passà a Nàpols (1506), ja vídua, animada per Hector Vernazza, fundà un hospital de inguaribles (1520) i es posà sota el guiatge espiritual de Gaietà de Thiene.
Fundà un convent del tercer orde franciscà (1535), que poc després posà sota l’orientació caputxina (1538), per la qual cosa fou considerada la fundadora d’aquest orde, que passà a Espanya per obra d’una altra catalana Àngela Seralina.
En fou incoada la causa de beatificació.
Llobet i Busquets, Carles
(Lleida, 1857 – Barcelona, 1927)
Pintor i decorador. Inicià els estudis a Lleida i, tot seguit, es traslladà a Barcelona. S’inicià en l’art decoratiu i l’escenografia i treballà amb Soler i Rovirosa.
Decorà el nou teatre de Barbastre, com també moltes cases i palaus particulars de Barcelona.
També projectà les vidrieres de la catedral de Lleó.
Llatas i Agustí, Àlvar
(Lleida, 1872 – Barcelona, 9 maig 1914)
Enginyer industrial. Fou catedràtic de mecànica industrial i hidràulica a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, des del 1899. Fou pensionat per a estudiar a Alemanya (1905-06).
Són notables els seus estudis sobre turbines, en especial pel que fa a l’aplicació d’aquestes a la navegació.
Lavilla Alsina, Landelino
(Lleida, 6 agost 1934 – Madrid, 13 abril 2020)
Polític. Jurista i lletrat del Consell d’Estat, fou membre del grup democratacristià Tácito (1973), amb el qual ingressà a la Unión del Centro Democrático (UCD).
Ministre de Justícia (1976-79) i diputat per Jaén (1979-82), fou president del Congrés de Diputats (1979-82) i, com a president d’UCD (1982-83), procurà, sense èxit, evitar la fallida del partit.
Lamarca i Quintana, Agapit
Deixa un comentari
(Lleida, Segrià, 26 maig 1821 – Barcelona, 31 gener 1897)
Arquitecte. El 1863 començà la part nova de la Paeria de Lleida, recaient a la part del Segre.
L’obra no tingué, en acabat, alguns detalls sumptuaris previstos al projecte.
Jové i Jové, Àngel
(Lleida, 1940 – Girona, 18 octubre 2023)
Artista plàstic. Pertangué al “Grup Cogul”.
Ha destacat com a informalista, amb notables collages d’un estil ben personal, féu uns gravats publicats al llibre Petit homenatge a la flor de paret (1967).
Més tard s’ha inclinat cap a les noves formes de l’art conceptual i ha explorat noves tècniques artístiques: fotomuntatge, environament, etc.
Ha participat també, com a actor, en diverses pel·lícules: Bilbao (1978), de Bigas Luna, Barcelona Sud (1981), de Jordi Cadena, etc.
Jori i Roig, Ramon
(Lleida, 1888 – Catalunya, segle XX)
Dibuixant i cartògraf. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Leipzig en 1912.
Destacà com a dibuixant industrial i de plànols. També féu gravats a l’aiguafort.
S’encarregà de la part cartogràfica de diverses publicacions importants.
Jené i Aixalà, Francesc de Paula
(Lleida, 28 desembre 1889 – Barcelona, 30 setembre 1974)
Advocat i polític. Diputat per Lleida a corts (febrer 1936) com a membre de l’Esquerra Republicana de Catalunya.
Fou fiscal del tribunal de cassació durant la guerra civil, càrrec que dimití per la seva amistat amb el ministre de justícia Irujo.
S’exilià el 1939; posteriorment féu estades a França i a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 