Arxiu d'etiquetes: Lleida (nascuts a)

Borràs -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Borràs  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.

Crispí Borràs  (Cervera, Segarra, 1838 – 1902)  Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.

Francesc Borràs  (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837)  Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).

Josep Borràs  (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX)  Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.

Lluís Borràs  (Lleida, 1874 – segle XX)  Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.

Pere Borràs  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844)  Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.

Boixadors -varis bio-

Deixa un comentari

Andreu Boixadors  (Catalunya, segle XV)  Poeta. Només se n’ha conservat una obra d’intenció satírica, bastant grollera.

Arnau de Boixadors  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Formà part de la casa reial. Rebé diverses cases i terres del rei a València entre el 1273 i el 1276.

Bernat Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Es distingí servint Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part dels abundants reforços introduïts a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.

Miquel de Boixadors  (Lleida, segle XV – Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1462 es mostrà partidari de la Generalitat contra Joan II. Fou nomenat membre del consell assessor de la Generalitat el mateix any, el substitució del desafecte Galceran Burguès.

Onofre de Boixadors  (Catalunya, segle XVI – després 1586)  Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries. Iniciador de la branca de Pontons.

Blàvia i Codolosa, Francesc

Deixa un comentari

(Lleida, 1853 – 1934)

Farmacèutic i botànic. Director de l’estació enològica de Seta (Llenguadoc).

Publicà Apuntes para una flora de Lérida (1888).

Berenguer, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – Escaladei, Priorat ?, 1675)

Pintor i cartoixà. Fortament influït per l’obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori de la cartoixa d’Escaladei, del qual fou també prior.

Ballester, Dídac Joaquim

Deixa un comentari

(Lleida, 1824 – 1865)

Periodista i advocat. Fou cronista de Lleida.

Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que es susceptible Lèrida.

Malasang, Pere de

(Lleida, vers 1414 – mar Mediterrània, 1454)

Frare mercenari. Tingué bon prestigi per les seves intenses activitats.

Navegant cap a Àfrica amb la missió de redimir captius, la seva nau fou capturada pels turcs. Aquests el martiritzaren amb sagetes i llançaren el seu cadàver al mar.

L’Església el declarà venerable.

Llorente i Escarpanté, Concepció

(Lleida, 1867 – oceà Atlàntic, 1919)

Actriu. Debutà a Barcelona el 1885 i formà part de diverses companyies teatrals catalanes.

Al Teatre Romea de Barcelona, fou primera actriu entre 1897 i 1911.

Llorens i Fàbrega, Joan

(Lleida, 1866 – 1937)

Escriptor. Era metge. Col·laborà a la revista “Lleida” amb treballs sobre història local.

El seu estudi La universitat de Lleida fou premiat als Jocs Florals lleidatans de 1900 i aparegué al volum dedicat a aquells (1901).

Llong, Maria Llorença

(Lleida, 1463 – Nàpols, Itàlia, 21 desembre 1542)

Religiosa i fundadora de les caputxines.

Maridada amb Joan Llong, regent del Consell d’Aragó, passà a Nàpols (1506), ja vídua, animada per Hector Vernazza, fundà un hospital de inguaribles (1520) i es posà sota el guiatge espiritual de Gaietà de Thiene.

Fundà un convent del tercer orde franciscà (1535), que poc després posà sota l’orientació caputxina (1538), per la qual cosa fou considerada la fundadora d’aquest orde, que passà a Espanya per obra d’una altra catalana Àngela Seralina.

En fou incoada la causa de beatificació.

Llobet i Busquets, Carles

(Lleida, 1857 – Barcelona, 1927)

Pintor i decorador. Inicià els estudis a Lleida i, tot seguit, es traslladà a Barcelona. S’inicià en l’art decoratiu i l’escenografia i treballà amb Soler i Rovirosa.

Decorà el nou teatre de Barbastre, com també moltes cases i palaus particulars de Barcelona.

També projectà les vidrieres de la catedral de Lleó.