(Catalunya, segle XIV)
Jurista de qui no es coneixen dades biogràfiques.
És l’autor de la recopilació de les Consuetuds de la ciutat de Barcelona conegudes amb el nom d’Ordinacions d’En Sanctacília.
Sanctacília -jurista, s. XIV-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: juristes
Requesens, Berenguer de -varis-
Berenguer de Requesens (Tarragona, segle XIII – 1317/18) Jurat del port de Tarragona. Fill de Guillem de Requesens (m 1287) i germà de Pere (m 1328?). Intervingué en empreses comercials i amb el capital que li produïren comprà les senyories baixes de Vilallonga i Castellnou. Fou pare de Berenguer i Pere de Requesens i de Llorenç.
Berenguer de Requesens (Catalunya, segle XV) Noble. Fou per un temps governador de Catalunya. Prengué partit per Joan II el Sense Fe a la lluita d’aquest contra la Generalitat, les forces de la qual l’agafaren presoner pel maig de 1464.
Berenguer de Requesens (Catalunya, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV) Cavaller. Serví el rei Ferran I de Nàpols. N’era majordom el 1476.
Rabassa, Guillem
(País Valencià, segle XIII)
Jurista i notari reial de Jaume I el Conqueridor. El 1227 compartí amb el seu senyor el mig segrest de què els feren objecte a Osca.
En tal ocasió el rei li preguntà si tenia alguna llei que els fos de profit a tots dos, i Rabassa respongué que no eren de profit, en aquelles circumstàncies, ni llei ni dret.
L’any següent fou un dels dos testimonis del contracte de concubinatge del monarca amb la desposseïda comtessa Aurembiaix d’Urgell.
Rabassa, Giner
(País Valencià, vers 1342 – després 1412)
Jurista i cavaller. El 1378 era jurat de la ciutat de València. Fou tresorer del rei Joan I el Caçador. Gaudí de gran prestigi.
Seria un dels tres representants de València al compromís de Casp (1412), com a figura que ningú no discutí, tot i haver estat manegada la designació de compromissaris pels partidaris de Ferran d’Antequera i ser Rabassa un dels pocs independents.
Tenia llavors més de vuitanta anys. Sofria trastorns mentals que foren certificats per una comissió de metges. Aquesta deficiència el féu dimitir com a compromissari. Fou substituït per Pere Bertran, que votaria en blanc per manca de temps a estudiar les candidatures.
És autor de notes sobre el dret foral de València.
Pou, Francesc
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Jurista. Exercí l’advocacia a Barcelona. És autor de nombroses obres de caràcter jurídic.
Col·laborà a algunes publicacions periòdiques.
Pons -varis bio-
Antoni Pons (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625) Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.
Antoni Pons (Maó, Menorca, 1717 – 1789) Mecànic. És autor d’alguns escrits.
Antoni Pons (Sogorb, Alt Palància, 1725 – 1792) Pintor. Li fou encomanada la restauració i nova decoració de la biblioteca de l’Escorial. Destacà també pels seus estudis sobre antiguitats.
Arnau Pons (Catalunya, segle XIII) Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.
Bernat Pons (País Valencià, segle XVII) Arquitecte. Treballà al temple dels Sants Joans, de València. Hi construí l’edicle que dóna al mercat.
Francesc Pons (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII) Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.
Jaume Pons (Illes Balears, segle XV) Mestre d’esgrima. És autor del primer tractat d’esgrima conegut, publicat a Perpinyà el 1474, als primers temps de la impremta.
Jeroni Pons (Sóller, Mallorca, 1889 – en alta mar, 1954) Escriptor i historiador. És autor de la novel·la de costums La llar dels avis (Sóller, 1921).
Joan Pons (Catalunya, segle XV – segle XVI) Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.
Pere Pons (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Jurista. Feu comentaris dels Usatges.
Pere Pons (Menorca, 1711 – 1792) Historiador. Era metge. Fou jurat major de Maó el 1781. És autor d’unes Memorias para servir a la historia de Menorca, en quatre volums, que restaren inèdites.
Pere Joan Pons (Illes Balears, segle XVI) Escriptor. Autor de poesia en castellà.
Sebastià Pons (Catalunya, segle XVI – França, 1618) Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.
Sebastià Pons (Palma de Mallorca, 1613 – segle XVII) Escriptor. Era mestre de gramàtica a l’Estudi General de Palma. Versificava en llatí i en castellà. Els seus poemes més ambiciosos són inspirats per les figures de santa Caterina de Siena i sant Ramon de Penyafort.
Sebastià Pons (Illes Balears, segle XVIII) Jurista. És autor d’alguns escrits de caràcter professional.
Simó Pons (Corbera de les Cabanes, Rosselló, 1861 – Rosselló, segle XX) Botànic. Fou un gran estudiós de la flora pirinenca. Cedí al Museu de Vienne un herbari important. Publicà la notable sèrie d’opuscles Herbarum rosarum.
Ponç -varis bio-
Ponç (Catalunya Nord, segle X) Abat de Cuixà (956-962). El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l’abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred II de Cerdanya.
Ponç (Lleida, segle XII – Catalunya ?, segle XIII) Jurista. El 1213 ensenyava a la universitat de Bolonya. Se’n conserven comentaris a l’Arbor actionum de Bassiano.
Ponç (Catalunya, segle XIII) Paborde de Solsona. Fou present a la redacció del document del 3 de novembre de 1285, que es mantingué secret, en el qual el rei Pere II el Gran, poc abans de morir, disposava el retorn de Sicília, a l’església.
Joan Ponç (País Valencià, segle XV) Pintor. Assolí bona fama al seu temps.
Joan Ponç (Palma de Mallorca, vers 1445 – Portugal, segle XV) Trinitari. Estudià arts i teologia a València, on s’ordenà de sacerdot. Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca. Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d’Elvas (Portugal). El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província.
Josep Ponç (Barcelona, 1681 – 1761) Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44). Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums.
Pere Ponç Veure> Pere Pons (eclesiàstic i escriptor català del segle XVI).
Pere Ponç (Maó, Menorca, 1711 – 1792) Metge. Estudià a València, on es doctorà. El 1781 era jurat major de Maó. Deixà inèdites unes Memorias para servir a la historia de Menorca.
Ramon Ponç (Catalunya, segle XV) Missioner. Durant la guerra contra Joan II, prengué partit per la Generalitat. Anà amb Colom a l’illa l’Espanyola el 1493 i va escriure una relació dels costums, la religió i els mites dels indis d’aquesta illa.
Pinós, Bernat de -varis-
Bernat de Pinós (Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, 1464) Doctor en ambdós drets. S’establí a Sicília des d’abans del 1441 i fou jutge de la Regia Gran Corte siciliana el 1444.
Bernat de Pinós (Catalunya, segle XV) Noble. Fill natural d’un dels Pinós. Fou conegut molt generalment com el bord de Pinós. Assistí, el 1411, a les Corts aragoneses començades a Alcanyís i prosseguides a Saragossa.
Bernat de Pinós (Catalunya, segle XVI – 1 juliol 1550) Noble. Sobresortí entre els organitzadors de la defensa del Rosselló contra la invasió francesa del 1543. Fou fill seu Pere de Pinós (Catalunya, segle XVI) Vescomte de Canet. Actuà contra la invasió del Rosselló pels francesos el 1570.
Bernat de Pinós (Barcelona, segle XVI – segle XVII) Noble. El 1588 estatjà a casa seva l’ambaixada tramesa a la capital per la ciutat de Saragossa. Amb altres familiars destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98.
Perecaula i Damians, Antoni
(Barcelona, segle XIX – 1885)
Jurista. Fou regidor de la seva ciutat. És autor de diverses obres jurídiques, com un Diccionario de derecho mercantil.
Pastor, Antoni
(Catalunya, segle XVIII)
Jurista. Assolí bona fama. A la darreria del segle XVIII era catedràtic de la Universitat de Cervera.
Dades dels Països Catalans 